|
|
| 
Festes de Corpus
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
La Geltrú, un nucli agregat a Vilanova, celebra les Festes de Corpus amb les tradicionals catifes de flors, l’ou com balla i la processó amb tots els entremesos, d'entre els que destaca el Drac de la Geltrú. |
| | Festa de Corpus
Olot (la Garrotxa)
La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d’aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major. |
Festa dels Diables de Cervera (la Segarra) - dissabte de Corpus, els Diables de Cervera-Caranquers, com es feia en el 1426 (data on apareix el primer escrit sobre Llucifer i els Diables) treuen tots el seus efectius i celebren el seu aniversari. Representen el Ball de la Polla, Ball del Drac, Ball de Diables, Ball Parlat, treuen al carrer la Colla Gran i la Colla Infantil. la festa compta amb la participació d'altres colles convidades, es fa un sopar a la Plaça Major i s'escolta una mica de Gresca Catalana fins ben entrada la matinada. Telèfon: 620.42.80.13
Capvuitada a Les Borges del Camp (el Baix Camp) - aquesta festa local, que se celebra el dijous de la vuitada del Corpus, va néixer l'any 1801 pel vot popular de la vila, després de patir el terme fortes pedregades durant cinc anys, la més forta el 29 de juliol de 1800. Els principals actes són: Rosari de l'Aurora, de bon matí, Ofici solemne concelebrat al migdia i cant de Vespres i processó Eucarística al cap al tard. Després, sardanes
Processó de Corpus a Palma (Palma) - la processó d'avui a Ciutat de Mallorca és coneguda per la processó de sa moixeta, i segons veu popular fou instituïda per una dama noble anomenada Moix, que la gent qualificava de Moixeta, que va morir sense successió i deixà tota la fortuna pel lluïment d'aquest processó. Hom fa creure als pagesos i ignorants que poden fer-se rics a desdir si porten una gata ben enflocada a la processó i després van a una cova on hi ha un tresor fabulós guardat per un negret que hom pot reduir si assoleix fer-lo esgarrapar per una gata qua hagi anat a la processó d'avui. Per efecte d'aquest enganyall hi ha hagut betzols que han provat d'anar a la processó amb una gata posada dins d'un cistell o cove. A la Processó hi surt una gran lledània.
Les Barraquetes de Nules (la Plana Baixa) - se celebra el dijous següent al Corpus Christi. Es tracta d'una festa religiosa tradicional i única de la localitat. El Sagrament ix en processó per la Plaça Major que està repleta de barraques fetes amb canyes i ocupades per nens. El seu origen encara no està clar; alguns la uneixen als orígens de la vila, com simbol que els primers pobladors, mentre construïen les seves cases, van viure en cabanyes. Uns altres, en canvi, opinen que està relacionada amb l'assentament al costat de les muralles de la ciutat de les tropes de Felip II que a principis del XVI van anar a reprimir una rebel·lió dels moriscs, i al coincidir amb la vuitena del Corpus es va demanar que les tropes fossin beneïdes pel Santíssim Sagramento, la qual cosa es recordaria en la processó de les Barraquetes. La tradició s'havia perdut en 1966, però es va aconseguir recuperar-la en 1992.
Festes del Corpus o l'Enramada de Guissona (la Segarra) - es guarneixen els carrers amb flors. Antigament sortia una processó amb els gegants. Es forma una cercavila que va fins l'església parroquial, on té lloc una missa. Els nens van vestits "de diumenge" amb una "pajarita" de paper de xarol i unes coques grosses de sucre; mentre que les nenes van amb vestidets, un llaç al cap de paper de xarol i amb un cistell ple de pètals de rosa o de papers de colors. Tots acaben separats: les noies fent una batalla de pètals als antics safarejos on hi ha la font del poble i una imatge de la Mare de Déu de la Salut. Tota la font queda guarnida amb les flors i els papers de colors. Per la seva banda els nois van a una plaça on el capellà beneeix les coques i en talla un tall de cadascuna que després es reparteix entre tots els que no en tinguin.
Festa de la Font de Mare de Déu a Manlleu (Osona) - el diumenge dins l’octava de Corpus, antany tan celebrada, té lloc la Festa de la Mare de Déu de la Font de Manlleu. Aquesta imatge mariana, situada en un templet construït el 1722, presideix una font per on raja l’aigua que, antigament, era extreta d’un pou situat davant mateix de l’església de Santa Maria i de la Casa del Comú de Manlleu. La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font és molt antiga i destacada.
Els Altarets de Montitxelvo (la Vall d'Albaida) - diumenge de Corpus es fan adorns florals i taules decorades en cadascuns uns dels carrers per a rebre al Santíssim. Molt popular i colorista.
Festa de Corpus a Alboraia (l'Horta Nord) - per privilegi especial (dispensa papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.
Corpus a Sanaüja (la Segarra) - a Sanaüja per Corpus és tradició guarnir els carrers amb branques d'arbre, il·luminació per les nits i focs artificials. Per la Octava de Corpus curses de càntirs plens d'aigua. L'any 1804 l'ajuntament prohibeix de fer ball de bastons, gegants, diables i mulassa durant la celebració del Corpus. També hi sortia una Tarasca.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
