|
Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > Altres celebracions
|
|
Festa de Corpus Ball de Gegants i Sardana de Corpus
Olot (la Garrotxa), Diumenge de Corpus
Els gegants d'Olot
Sardana de Corpus de 1949
Catifes i Ball de gegants, Corpus 1997 Foto: Jesus Coma. Arxiu d'Imatges d'Olot
|
| La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d’aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
La festa de Corpus d'Olot és d'aquelles que no necessita de programa: és en clau local i tothom sap què, quan i on s'ha de ser i de quina manera. I és que el Corpus és, a Olot, una festa feta pels olotins sense pretensió d'atraure visitants. Es tracta d'una festa molt antiga i de tradició no n'hi falta. La notícia més vella que actualment es té de la Festa de Corpus a Olot és del 1521.
En el segle XX, la festa comença un període de recuperació de certs elements que s'havien anat perdent. Així, l'any 1979 es recupera el costum de ballar la Sardana de Corpus i des de 1980, s'inicia el Concurs de Catifes de Flors que va ser organitzat per l'Associació Gra de Fajol.
En l'actualitat, la festa compta amb dos elements que la singularitzen, la presència i el Ball dels Gegants, uns dels més antics de Catalunya, i la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar les celebracions a la Plaça major.
El Ball dels Gegants
Els gegants són part indissociable de la Festa de Corpus d'Olot. La notícia més vella que actualment es té de l'existència d'un gegant a Olot és del 1521 quan es troba esmentat un pagament per fer ballar el gegant en la festa de Corpus: "Item mes e despes yo Damia Mija que per dit de Consola, doni albara y o cotre sous son per balar lo gagant al Corpus de dit any". La gegantessa s'estrenà per Corpus de 1609. Després de patir diversos desperfectes a finals del XIX es decidí fer unes figures noves, que s'estrenaren per Corpus de 1889. L'any 1980 se'n van fer unes rèpliques idèntiques, menys pesants.
Des del 1984, per decisió del Ple de l'Ajuntament d'Olot, els gegants només surten en dues ocasions durant l'any: per la festa de Corpus i per les Festes del Tura, al setembre. Al Corpus, els gegants d'Olot van sempre acompanyats per un flabiolaire que interpreta la melodia i per un capgròs anomenat Lligamosques (1678) que obre pas als gegants, empaita i esvera la mainada a cops de xurriaques.
Els gegants participen en una cercavila que es fa la vigília al capvespre i que recorre els principals carrers del centre de la ciutat. El diumenge de Corpus fan el Ball de gegants, acompanyats per la cobla d’Olot, La Principal d’Olot que interpreta un valset popular amb una melodia composta per Miquel Sisé. El ball té dues coreografies diferents, basades en les trobades de les dues figures.
Sardana de Corpus
Un altre dels moments destacats i singulars de la festa de Corpus a Olot és el ball de la Sardana de Corpus, una gran sardana que es balla diumenge al migdia després del ball dels gegants a la Plaça Major.
Tothom qui ho desitgi pot participar d’aquesta sardana que dibuixa una gran esfera (que remet tant la custòdia com el Sol) a la plaça major d’Olot. La comitiva, encapçalada per dos macers de l’Ajuntament, surt des d’un punt concret de la ciutat i va fins la Plaça Major, on té lloc el ball d’aquesta sardana curta (21 de curts i 59 de llargs). Fins a 1931, abans de la Sardana de Corpus es dansava un Contrapàs Llarg. Per això encara avui la comitiva està formada per parelles (les dones amb un ram de flors a la mà). Entre els participants d’aquesta gran rotllana hi ha les autoritats municipals, membres de colles sardanistes i entitats culturals i molts olotins anònims que s’hi sumen.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Institut de Cultura d'Olot
|
|
| Dues figures perdudes
La festa de Corpus d'Olot també havia tingut una mulassa i un lleó, dos figures avui desaparegudes. El 1834 fou l'últim any que sortí la mulassa, considerada una de les més velles de Catalunya ja es que pot datar el 1571. Aquell any també fou l'últim d'aparèixer el Lleó, documentat ja el 1601.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|