|
|
|  
|
| La presència de figures de bous i mules arrauxades a la festa de Carnaval és força habitual. Havia estat comú improvisar un animal (bou, mula o alguna bèstia que se'ls hi assemblés) a base d'un tauló amagat per una flassada i un cap de fusta o crani d'animal mort, que escometia als vilatans que aquest dia hi havia als carrers. En alguns pobles aquest animal s'ha convertit en una peça de bestiari que es coneix per "mulassa", en relació al seu comportament imprevisible i arrauxat, i en d'altres per "momerota". A la Catalunya Nord, els bous roigs o vermells són paròdies de les "corrides" de bous celebrades per Carnaval al Vallespir, Capcir i Conflent. Hom creu que aquest joc festiu carnavalesc podria ser la romanalla d'antiquíssimes cerimònies que incloïen el sacrifici d'un d'aquests animals en honor a la divinitat. |
| | Carnaval
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d’espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies. |
| | El Camell
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives. |
Sa Mula Blanca Andratx (Serra de Tramuntana) - per febrer arriba el carnaval i el dijous Llarder enceta els darrers dies. Durant el cap de setmana es fan les famoses rues. A Andratx és tradició una mascarada carnavalesca coneguda com Sa Mula Blanca, que consisteix en un grapat d'homes disfressats amb un cap de mula i coberts amb flassades que entren a les tavernes i reparteixen coces al personal. Hi havia anys que en sortien dues, tres.. i fins a cinc, de diversos indrets de la vila i la gent corria.
Bou vermell a Arles de Tec (el Vallespir) - s’emmarca dins les festes de Carnaval d’aquesta localitat nordcatalana, que es celebren el cap de setmana més proper al 2 de febrer, dia de la Candelera. Dissabte hi té lloc la facècia del Bou Vermell, una paròdia d’una "corrida de toros", el "Casament tremblant", un ball de màscares, el ball del Tio-tio, etc
Bou roig dels Angles (el Capcir) - l’any 1999, Cédrik Blanch va construir el bou roig per recuperar aquesta antiga tradició i la figura es va batejar amb el nom d’Eloy amb referència al sant que va salvar el poble de la pesta bovina l’any 1925. Malauradament, el 31 de desembre del 2000 l’Eloi va ser destruït i només se’n conserva el cap, però durant la primavera del 2001 la colla gegantera n’encarregà un de nou al taller de David Ventura i Neus Hosta de Navata. A partir d’aquell moment, el bou roig Eloy obre el pas als seus companys gegants.
Comparsa dels bous i pastors-Bou de Reus (el Baix Camp) - surt per Sant Pere i Misericòrdia, però també per Carnaval, amb la Comparsa dels bous i pastors.
Momerota a Canet de Mar (el Maresme) - antigament a Canet de Mar, per Carnaval sortia un bou anomenat momerota, que es passava les festes empaitant a tothom, especialment a les dones, donant cops de cap o etzibant guitzes a tort i a dret. El dimarts de Carnaval feia cap a la plaça on la gent se li tirava damunt per tustar-lo i massegar-lo. Finalment es decidia que havia de morir i tots els que tenien escopeta li engegaven un reguitzell de trets de fogueig. Quan la bèstia queia morta es dessagnava i la gent anava a collir la sang amb tota mena de recipients. La simulació es feia perquè sota la carcassa hi duien un bot de vi que feien rajar en el moment de la mort.
Sortida de la Momerota Mataró (el Maresme) - les festes de Carnaval de la ciutat es caracteritzen per la sortida de diverses comparses burlesques i satíriques que acompanyen en Pellofa, el Carnestoltes mataroní. Un dels dies del Carnaval, no sempre el mateix, apareix la Momerota i la Momeroteta, dues bèsties que es dediquen a esvalotar la gent encenent pirotècnia. Tenen fesomia de bou i cos de mulassa, el cap és coronat per dues banyes amb punts de foc que tiren carretilles i titanis, i els seus ulls revelen el seu caràcter entremaliat, subversiu i transgressor. Va sortir per primera vegada el 1979.
Mulassa de Mollet de Peralada (l'Alt Empordà) - sobre la base d'una tradició carnavalesca ben documentada al poble i encara viva en moltes persones majors, un grup de persones van decidir recuperar la figura de la mulassa, de la que tant havien sentit a parlar. La peça va ser construïda en secret dins el local d'un veí i presentada per sorpresa als habitants del poble durant la festa major de l'estiu de 2015. La Mulassa de Mollet surt per la Festa Major, Carnaval i en d'altres cites festives.
Cap de mula a Gavà (el Baix Llobregat) - hi havia el costum, dins aquest període, que alguns dels més atrevits anessin al riu Anoia, a un lloc en el que eren enterrats els cavalls i rucs que es morien i en desenterraven un dels que fes menys temps que estigués soterrat. N’agafaven el cap i el col·locaven damunt del propi de qualsevol dels allí presents. Els altres es cobrien amb un drap negre i se situaven darrera del que duia el cap. Així disfressats, pujaven al poble i es passejaven amunt i avall del mateix, espantant als qui trobaven i omplint de pestil·liència els carrers.
El bou roig als pobles del Capcir, Conflent i Vallespir - el bou roig és senzillament una carcassa, tapada amb una ampla tela vermella; pel davant li surt un cap de bou amb grosses banyes, simulant ésser un bou brau; sota l'artefacte hi va un home que el fa caminar. La falsa bèstia va guiada per un que la porta lligada per les banyes amb llarga corda. Surt per Carnestoltes, i té el mateix objecte que la Mulassa; això és, fer por a la mainada i a les dones, a les quals empaita i aborna, i les fa córrer i xisclar. Era molt comú en molts petits poblets de muntanya.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
El Camell. Una tradició recuperada
Diversos autors, / Ajuntament de Molins de Rei
En aquest llibret es recull tot el procés de recuperació i reinvenció d'aquesta ...
|
|
|
llegir
| |
El Camell 25 anys. 1981-2006
Diversos autors, / Amics del Camell
Aquest llibre és un recull cronològic del que han estat aquests 25 anys ...
|
|
|
| |
La Mulassa de Mollet
Diversos autors, / Edicions Cal·lígraf
Conte destinat a infants sobre aquest personatge de la tradició festiva ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
