NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 24 de novembre de 2024 | Flora    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Bous i mules de Carnaval


Carnaval
A fer el Camell!
Molins de Rei (el Baix Llobregat), Diumenge de Carnaval


El Camell


Emblema del Camell


El Camell empaitant tothom


La brama del Camell


A punt d'encendre el Carnestoltes


El Carnestoltes del 2014


 

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d’espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.

Molins de Rei celebra el Carnaval amb les evolucions del Camell, una gran bèstia carregada de foc que empaita petits i grans i que té una història ben singular. L’any 1979, en ple procés de recuperació del patrimoni propi i de la democràcia, un grup de persones van donar a conèixer un vell costum carnestoltenc.

Expliquen els llibres d’història local que quan arribava el Carnaval, i almenys des del 1814, havia estat freqüent, entre alguns molinencs, construir una espècie d’animal amb andròmines. La bèstia tenia un cos fet amb quatre fustes arquejades i cobertes amb una vela de carro i un llarg coll amb una barra de ferro que aguantava un crani de matxo mort i ben dentat. Se li afegien dues taronges als ulls i se li feia treure foc per la boca. L’animal i les persones que el movien anaven amunt i avall pels carrers del poble, de forma atzarosa i burlesca, fent molta gresca i gatzara.

Aquesta comparsa espontània i transgressora feia les seves aparicions estel·lars durant els balls que les classes benestants celebraven a la plaça de la Vila i a qui, segurament, no els feia gens de gràcia la broma. Pel que sembla la irrupció de la comparsa en ple ball solemne es repetí alguns anys seguits, motiu pel qual se’n deixà constància en alguna crònica local.

El costum de construir bèsties efímeres —anomenades bous, mules o mulasses— amb el que s’arreplegava aquí i allà per després passejar-les, havia estat molt estès en terres catalanes i està relacionat amb els bouets de foc valencians. Les figures festives de mules i mulasses que en l’actualitat desfilen, més tranquil·les, com a part del seguici festiu de moltes festes majors són hereves d’aquesta pràctica pròpia de Carnaval, avui gairebé desapareguda.

Inspirats en aquest vell costum, els molinencs van construir una bèstia festiva de tipus fantàstic, que fou estrenada el 26 de setembre de 1981 en plena Festa Major de Sant Miquel. A la fera li van posar el nom de Camell, i no perquè tingués la forma d’aquest animal, sinó perquè de fer el burro, el ximple —i també, per extensió, fer disbauxa— se’n diu fer el camell. Des d’aleshores ençà el Camell de Molins de Rei no només participa de les celebracions d’aquesta vila sinó que a poc a poc s’ha anat convertint en una de les icones més representatives de les festes populars molinenques.

El Camell és una bèstia de grans dimensions que es dedica a empaitar petits i grans aixecant el seu llarg coll i llançant foc. El cos està fet de fusta i recobert amb teixit, mentre que el cap és d’espuma de poliestirè. Fa uns set metres de llargada i dos d’amplada i pesa uns 180 quilos. El duen unes quinze persones, repartides a l’interior i l'exterior de la carcassa, més un portador del cap que, mitjançant un sistema de palanca, li permet fer un moviment de dalt a baix, arribant a una altura de 5 metres. Té tres punts de foc, dos a la boca i un a la cua. En les seves evolucions, anomenades «corre-cuites», el Camell corre pels carrers i les places; davant la multitud, aixeca el cap i gira ràpidament sobre ell mateix, en una sèrie de moviments perfectament executats però imprevisibles. L’entitat que vetlla pel seu manteniment és Amics del Camell i el seu himne és la cançó La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma.

El Camell surt en tres ocasions durant l’any: per Carnaval, com a part d’una recreació teatral al carrer, i al setembre, per la festa major, durant la matinada del dia 29 i el dissabte al vespre, a la plaça de la Vila.

L’actual festa de Carnaval de Molins de Rei comença amb l’arribada del ninot Carnestoltes i els balls i les rues que se celebren pels carrers amb comparses de gent disfressada. Diumenge és el dia central de la festa i té com a protagonista indiscutible el Camell, que aquest dia és disfressat d’alguna manera singular (cada any diferent). A mitja tarda a la plaça de la Vila es fa el Ball del Camell, una recreació del costum que inspirà la figura i que fou estrenat l’any 1982. Comença amb un ball de màscares interpretat al so d’un conjunt de grallers i que simula el ball de les classes benestants que és interromput pels esparriots, uns éssers estranys que inicien el Ball del poble. La plaça s’omple d’espurnes i aleshores el Camell fa acte de presència per executar el seu ball solemne.

La segona part de la festa és el Corre-cuita del Camell i el Sarau d’Espurnes. La bèstia surt de la plaça i comença un llarg trajecte pels carrers. Evoluciona erràticament, aturant-se i arrencant de nou de forma imprevisible, empaitant els que es va trobant pel camí. Es mou amb rapidesa, puja i baixa escales, recula quan cal, treu foc pels queixals i ruixa els que intenten aturar-lo. En determinades places, el Camell reposa mentre s’encenen potents efectes pirotècnics fixos.

El Corre-cuita del Camell acaba a la plaça de l’Església, on té lloc la crema del Rei Carnestoltes, un ninot fet d’andròmines posat al capdamunt d’una foguera que és encesa pel mateix Camell. La bèstia no tornarà a treure el cap fins a la festa major estiuenca i, des d’aleshores, haurà d’esperar encara uns mesos per tornar a aparèixer, puntual a la cita de Carnaval, i seguir fent tot allò que li dóna nom.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2659 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Camell. Una tradició recuperada
Diversos autors, / Ajuntament de Molins de Rei
En aquest llibret es recull tot el procés de recuperació i reinvenció d'aquesta ...

llegir
El Camell 25 anys. 1981-2006
Diversos autors, / Amics del Camell
Aquest llibre és un recull cronològic del que han estat aquests 25 anys ...

La Mulassa de Mollet
Diversos autors, / Edicions Cal·lígraf
Conte destinat a infants sobre aquest personatge de la tradició festiva ...



Comité de l'Antifaç
https://www.carnavalmolins.cat/
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
comite@carnavalmolins.cat

Amics del Camell
http://www.amicsdelcamell.cat
C/Verdaguer, 95
08750 Molins de Rei (el Baix Llobregat)
elcamell@amicsdelcamell.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org