| 
| | Bandera de Catalunya: la fi del comtat d'Empúries
Bellcaire d'Empordà (el Baix Empordà)
Bellcaire d'Empordà retorna cada Setmana Santa al segle XIII amb la representació de l'obra teatral "Bandera de Catalunya: la fi del comtat d'Empúries", d'Esteve Albert, en què s'hi impliquen un centenar d'actors que representen una onzena de quadres plàstics. |
| | Processó de l’Agonia i Processó de les Tres Gràcies
Reus (el Baix Camp)
La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels “homes de ferro”, dos personatges d’origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats. |
| | Processó dels Sants Misteris
Campdevànol (el Ripollès)
Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius. |
Processó dels Sants Misteris a Camprodon (el Ripollès) - a l'any 1867 ja consta la celebració de la Processó del Dijous Sant, amb la desfilada d'imatges i improperis. En l'actualitat els actes comencen el Dijous Sant a la nit, amb la desfilada del maniple dels soldats romans i la interpretació de la Retreta. El Divendres Sant al matí té lloc la processó de dones, i per tancar la litúrgia, al vespre se celebra la processó dels Sants Misteris. El grup de manaies està compost de dues optiades, la I està formada per 45 soldats romans amb abanderats, signes, lictors i un masser, juntament amb els seus respectius comandaments i la II la formen 32 soldats romans de banda de música, que es desglossa en 15 cornetes inclòs el botzinari, 12 timbalers i 3 bombos.
Els Esclops d'en Pau a Viladrau (Osona) - a Viladrau, la tradició està lligada al Divendres Sant i hom diu que el soroll dels tacs recorda la tronada de quan Jesús va morir a la creu. Altres apunten als aldarulls que van fer els jueus quan Jesús va ser pres o a la creença que, fent fressa eixordadora, s’espantaven els mals esperits i les fúries infernals que intentaven apoderar-se del món aprofitant que Jesús, mort, no els podia fer front. Al voltant d’una taula i seguint el ritme de cançons, sovint picaresques, es van passant els tacs de fusta picant amb ganes. Cal estar al cas dels canvis de ritme per tal de no rebre una bona picada del tac del company.
Els ous del Divendres Sant a Eivissa (Eivissa) - "hom creu que estan beneïts i es guarden com a medecina, per a quan una dona pateix pèrdues importants de sang, o bé se sent molt debilitada; aleshores es prepara mig ou picat amb xocolata i vi pagès, es posa al foc, s’espesseix lentament i després es beu; aquesta creença tal vegada arranca dels temps dels púnics i els seus costums i rituals funeraris, que foren cristianitzats segles més tard per Sant Agustí, pare de l’Església, que va utilitzar el símbol de l’ou per explicar el misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist, i d’aleshores ençà, podria perdurar aquest costum, relacionat amb la tradició de la mona de Pasqua, o l’ou com balla del Corpus de Barcelona."
Matar la serp a Riudoms (el Baix Camp) - cada Divendres Sant, poc més de les nou del matí, l’expectació es concentra a la plaça de l’Església de Riudoms per presenciar una mena de performance que consisteix en el simulacre de matar la serp, això sí de fusta o plàstic. Cada any és designada una persona diferent per dur a terme l’acció, que és escollida per la Confraria del Fiscorn de la localitat.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
