El Crist de la Sang
Els homes de ferro
L'Escolania
Moment en que es posen les llaces de cap per avall
El Capità Manaies truca a la porta de l’església
El Crist es gira cap a la gent
La plaça és plena de gom a gom
|
| La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels “homes de ferro”, dos personatges d’origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats.
La commemoració de la passió i mort de Jesucrist compta a la ciutat de Reus amb una arrelada tradició que es remunta al segle XVI. Un dels dies més intensos de la Setmana Santa reusenca és Divendres Sant. Aquell dia es celebren pels carrers de la ciutat diverses processons, la de l’Agonia i la de les Tres Gràcies, al matí, i la del Sant Enterrament a la tarda.
La processó de Divendres Sant al migdia a Reus és una processó d’anada i tornada, una processó en dues parts que té per protagonista una imatge de Crist crucificat. La primera, d’anada, s’anomena Processó de l’Agonia, mentre que la segona, de tornada, s’anomena Processó de les Tres Gràcies. Ambdues processons fan el recorregut pel carrer de l'hospital, el de sant Pere, un tros del raval i el fossar vell.
La processó és organitzada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, una congregació fundada a mitjans del segle XVI com a Germandat amb l’objectiu d’hostatjar als més necessitats, acompanyar als condemnats a morir en públic i fer l’acompanyament fúnebre en els enterraments i en els funerals.
Processó de l’Agonia
La primera part de la processó, anomenada Processó de l’Agonia, comença a l’església de la Sang i l’acaba a la Prioral de Sant Pere. La comitiva va encapçalada pels armats reusencs, que daten documentalment del 1705 i que representen els antics legionaris romans que acompanyaren i vigilaren la crucifixió de Crist i que després feren guàrdia al sepulcre. El 1948 es van fer vestits nous seguint, com els de molts altres llocs, el model dels soldats romans representats al cinema. A Reus, els armats evolucionen amb un pas característic, anomenat “de la cadena”, i a les ordres del capità Manaia.
Tot seguit ve la comitiva que precedeix la imatge de Crist, que encapçalen els nens i nenes de l’Escolania i Capella de cantors de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, i la bandera de la Sang, un estendard negre amb cinc taques vermelles –les nafres de Sang de Crist- que és el símbol de la Reial Congregació de la Sang des de la seva fundació.
La imatge del Sant Crist de la Sang, que és el centre i motiu principal de la processó, és duta per un home a pes, el clavari de l’any de la Congregació. La imatge, que és propietat de la Confraria, va ser cremada durant la guerra del 1936-39, i va ser refeta el 1940 per obra de l'escultor reusenc Modest Gené. La imatge vesteix tovallola brodada amb or, pedreria i condecoracions, mentre que la creu és adornada amb guarniments d'orfebreria d'argent, tots ells donació dels devots. Darrera seu hi ha una representació de membres de la Congregació, que van vestits amb vesta i cucurulla de color negre. La processó és oberta i hi poden assistir totes aquelles persones, més enllà dels membres numeraris de la confraria, que portin la tradicional vesta de color negre.
El Sant Crist de la Sang és custodiada per darrera per uns personatges característics de la Setmana Santa reusenca: dos penitents, vestits amb arnesos de combat del segle XVI, una espècie d’armadura medieval. Tot i que avui aquests dos personatges són popularment coneguts com «el bon lladre i el mal lladre» en record dels dos malfactors que segons els Evangelis foren crucificats junt amb Jesucrist, en realitat són una representació arcaica dels actuals armats. Els historiadors diuen que fins a començaments del segle XIX, la processó també incorporava personatges bíblics, penitents vestits de Natzarè amb unes creus al coll i deu aquests centurions amb armadures medievals, que acompanyaven al Crist de la Sang durant tot el Divendres Sant. Es tracta, doncs, d’“homes de ferro” que, armats amb la seva pesada armadura, pròpia dels soldats medievals catalans, custodiaven la imatge en les primeres processons de Setmana Santa reusenques, segurament incorporats a la processó procedents d’altres celebracions.
Tanquen la processó els penitents que acompleixen prometences i un bon nombre de reusencs i reusenques. Fins als anys seixanta era prou habitual veure penitents amb els peus descalços o arrossegant cadenes i vestits de Natzarè, amb barba i bigoti de crepè, perruca i corona i una creu de fusta al coll.
Quan la comitiva arriba a la Prioral de Sant Pere té lloc la predicació de les Set Paraules o funció de l'Agonia. Es tracta d’un sermó en Set Paraules que són glossades per un sacerdot convidat i que emula el sermó que segons els Evangelis, Jesucrist pronuncià mentre agonitzava a la creu. La funció, que dura unes tres hores, és presidida per la imatge del Crist de la Sang, custodiada pels dos homes de ferro situats a banda i banda del Crist i pels armats, que es van rellevant. En finalitzar cada Paraula, l'Escolania i la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang canten una composició musical religiosa. Un cop acabada la darrera de les Set Paraules, cap a dos quarts de tres de la tarda, i mentre la capella canta la «Miserere», una peça emotiva i estremidora que es fa lloc enmig de l'atmosfera silenciosa de la Prioral, els caporals dels armats que en aquells moments fan la guàrdia d'honor, així com els dos homes de ferro, posen la llança de cap per avall, «a la funerala», com a senyal certificatòria de la mort de Crist.
Processó de les Tres Gràcies
Una vegada acabada aquesta funció, la comitiva, amb la mateixa estructura i ordre torna a l’església de la Sang, on té lloc un dels actes més emotius de la processó. El Capità Manaies truca a la porta de l’església, mitjançant tres cops amb la llança, perquè els obrin les portes, mentre el caporal corneta interpreta el “Toc de Silenci”. Aleshores, just abans de que la imatge del Sant Crist de la Sang torni a entrar dins l’església, el portador el gira cap als milers de persones que omplen de gom a gom l’entrada del temple, la plaça de la Sang. En aquest precís moment, i en un silenci absolutament impressionant, els assistents demanen tres gràcies al Crist. Es creença general que si aquest dia es va a la plaça de la Sang i es demanen tres desitjos en aquest precís moment, es veuran acomplerts.
Aquesta petició popular de tres favors, que ha acabat donant el nom a la processó, es situa cronològicament dins el conjunt d’actes de la Setmana Santa, i en el terreny del simbolisme, just en el moment en què es veu per darrer cop la imatge, i per extensió a Jesucrist, just abans de la seva mort en crucifixió. A la nit, Reus viurà la processó del Sant Enterrament, que continua amb la seqüència ritual dels actes del matí i que escenifica l’enterrament del Crist.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Niepce/Arxiu IMAC
|
ECOSISTEMA
