|
|
|  
|
| Tot i que Crist no mor fins Divendres Sant al vespre, moltes poblacions catalanes celebren, ja la nit de Dijous Sant, passions vivents i processons amb passos que escenifiquen els darrers moments de Crist a la Terra: des de la seva captura i judici fins a la seva crucifixió i mort. Una de les característiques d'aquesta processó és que es desenvolupa en un estricte silenci i amb l’enllumenat públic dels carrers apagat i per això en alguns llocs s'anomena Processó del Silenci. En algunes poblacions l'arribada de la mort de Crist es recrea mitjançant l'anomenada Dansa de la Mort, una dansa d'origen medieval que s'ha mantingut viva a Verges i que està essent recuperada en d'altres indrets. Es celebren sempre sota la llum de lluna plena. |
| | La Processó
Verges (el Baix Empordà)
Verges celebra, cada Dijous Sant, la seva festa més esperada de tot l’any i la que ha convertit aquesta població baixempordanesa en una de les més famoses d'entre les que se celebren durant la Setmana Santa catalana: la Processó. |
Processó del Silenci a Badalona (el Barcelonès) - datada del segle XVII, és considerada una de les més antigues dels Països Catalanses. Se celebra el Dijous Sant a la nit pels carrers de Dalt la Vila i surt de l'Església de Santa Maria. Els Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi traslladen el Sant Sepulcre a la Parròquia de Santa Maria, punt d'inici de la processó. Després, els misteris comencen a caminar a les fosques, il·luminats només per les espelmes dels devots, que acompanyen el seguici enmig del silenci i solemnitat de l'acte. Els escolanets canten: "Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor. Jesucrist!!". La processó és coneguda també amb el nom de Processó dels Misteris i Celebració de la Paraula.
Processó del Silenci a Tortosa (el Baix Ebre) - recuperada l’any 1996, desfila el Dijous Sant a les dotze de la nit amb totes les confraries que s’han descrit, les quals acompanyen els passos de l’Oració a l’Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la Passió. A més, hi participa la Creu dels Improperis, com a la processó del Diumenge de Rams. Telèfon: 977.58.58.00
Processons del Silenci i altres processons de Dijous Sant - Via Crucis de Barruera (Alta Ribagorça), Nit de Silenci a Mataró (Maresme), Processó de la cofradía de la Vera Cruz y María Santísima de los Dolores a Santa Coloma (Barcelonès), Sant Martí Sapresa (Selva), Rupit (Osona), Baget (Garrotxa), Les Planes (Garrotxa), Gavà (Baix Llobregat), Vilagrassa (Urgell), Ripoll (Ripollès), l'Escala (Alt Empordà), Sant Esteve de Bas (Garrotxa), El Vendrell, Sagunt, Guàrdia de Tremp (Pallars Jussà)...
Processó del Silenci a Martorelles (el Vallès Oriental) - la processsó, que surt a les 21'30 h. de la Parròquia de Sant Joaquim, recorre, en silenci casi sepulcral només trencat pels repics dels tambors dels Armats, els principals carrers de la població. El carrer Agricultura és il·luminat amb torxes. L'ordre de la Processó és: Creu de guia, Confraria armats de Martorelles, Abanderat d'honor, creu dels improperis, Figures bibliques, Jesús amb la Creu (pas), Confraria La Santa Espina, Acompanyants i Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (poble), Portants del Sant Crist.
Processó del Silenci o del Crist de la Santa Creu a la Llonja de Palma (Palma) - es celebra Dimecres Sant. Com és tradició, la comitiva va per la barriada de la Llonja en un dels itineraris més destacats de tota la Setmana Santa, per la bellessa dels carrers per on transcorre. La brisa marina, l'olor de salnitre típic del lloc i la llum ataronjada dels fanals fa d'aquesta processó una de les més especials i és, sense cap dubte, la que més expectació desperta. El Crist de la Santa Creu és una imatge de gran bellesa que es trobà de manera casual en el segle XVI allà on ara és l'hotel San Lorenzo, al carrer del mateix nom, i que només surt del temple una vegada a l'any.
Processó del Silenci a Reus (el Baix Camp) - té lloc, el dijous Sant a la nit, entre les esglésies de sant Francesc i sant Joan. La va instaurar la confraria del nostre Pare Jesús del Calvari el 1946. La processó es desenvolupa en silenci, només trencat pel so dels timbals i amb l'enllumenat dels carrers apagat. Abans de la sortida de la processó, el confrare major diposita als peus de la imatge de Jesús una arqueta on hi ha un pergamí amb el nom de tots els confrares morts, com a símbol de la presència espiritual d'aquests en els actes de la confraria.
És oberta a membres de totes les altres associacions. Hi participen els armats, els confrares de NP Jesús del Calvari amb els dos pasos propis -Jesús i la Verge del Calvari- i la representació institucional de les altres confraries.
Processó del Sant Crist del Talladell (l'Urgell) - un dels actes més significatius de la Setmana Santa a l'Urgell, on el pas de la imatge desfila pels carrers de la població precedit per la confraria centenària dels Armats. La figura dels Sant Crist és duta a braços per tres vestes descalces.
Missa del Sant Sopar i processó del Silenci a Calaceit (Matarranya) - a la capital del Matarranya se fa la missa del Sant Sopar amb la processó del Silenci.
Processó del Silenci a Lleida (el Segrià) - des del 2004, a Lleida es celebra la nit de Dijous Sant, la Processó del Silenci pels carrers del barri antic de la ciutat, una processó que esdevé un nou marc d’expressió i una nova realitat en la Setmana Santa lleidatana. És a càrrec de la Confraria del Crist de l'Agonia de Lleida.
Processó del Silenci a Sitges (el Garraf) - Divendres Sant. Hi participen les confraries i els misteris, que donen forma al seguici processional, disposats en ordre cronològic segons els fets que conformen la passió i mort de Jesucrist. La Confraria de Pescadors de Sitges és l'administradora del misteri de la Mare de Déu de la Pietat, conegut popularment com el de la Mare de Déu dels mariners. Datat del 1946, és exposat a la seu de la confraria durant la Setmana Santa.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
