|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de la Verema > Festes i fires de les A.O.C de Catalunya Nord
|
|
Festa de les veremes
Homenatge al vi muscat de Banyuls
Banyuls de la Marenda (el Rosselló), Segon cap de setmana d'octubre
Vi dolç d'un dels cellers de Banyuls
Vinya entre feixes
Els dos símbols de la festa
Arribada de les barques catalanes
Arribada de les mules carregades amb semals plenes de raïm
Aixafada de raïm
Membres d'una confraria bàquica
El dinar popular a la platja
Veremador baixant el vi de les barques
|
| La festa més important de Banyuls és una celebració de final de verema que cada any aplega prop de 7.000 persones vingudes d'arreu per compartir un àpat a la platja, acabar-se el vi de l’anyada anterior i rememorar les maneres de fer dels antics vinyaters que transportaven la collita de raïm a través del mar fins a aquesta població.
La localitat nord-catalana de Banyuls està rodejada per unes muntanyes escarpades que, gràcies a un ampli conjunt de parets de pedra seca que retenen la terra quan plou, les feixes, han pogut ser conreades amb vinya des de temps immemorials. La varietat de raïm plantada (garnatxa) i l'excepcional situació dels ceps en aquest tram costaner tradicionalment anomenat la Marenda, en fort pendent i al costat del mar, han acabat determinant les característiques del vi dolç de Banyuls.
Fins al segle XIX, en arribar l'època de la verema, els vinyaters locals –molts dels quals també eren pescadors– havien d'anar a buscar el raïm per mar. La collita era carregada a les barques de cabotatge en punts de la costa propicis per fondejar i transportada fins a la badia de Banyuls. Allà, les semals plenes de raïm eren descarregades i es distribuïen pels cellers i caves del municipi. Quan el vi ja era fet, els vinyaters el carregaven a les barques i el portaven fins a ports més grans des d'on era enviat als pobles d'interior i a la resta del món. Avui, aquesta manera de fer la verema ha desaparegut completament perquè el raïm arriba als cellers per carretera.
L'any 1996, amb la idea d'emular els antics àpats que els vinyaters feien una vegada acabaven les feixugues tasques de la verema, es va organitzar un àpat col·lectiu a la platja. Al cap d'uns anys, la festa va introduir nous actes, com l'arribada de les barques carregades amb el raïm, una especificitat de la verema banyulenca que va permetre recuperar els vells sardinals de fusta que encara eren a la platja, a punt de morir abandonats. De mica en mica la festa va anar rebent el suport de més entitats i s'ha acabat convertint en una gran celebració de fi de la collita i de promoció dels vins locals que compta amb una gran participació popular i l'assistència de moltes persones vingudes de fora.
La festa se celebra el segon cap de setmana d'octubre i està organitzada per l'Associació Festa de les Veremes de Banyuls, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els cellers, productors de vi i les entitats del poble, que donen suport a l'organització.
La festa comença la setmana anterior, quan s'organitzen algunes activitats relacionades amb la cultura del vi i el patrimoni marítim, com exposicions, xerrades, projeccions de pel·lícules, etc. Dissabte al matí hi ha jornada de portes obertes als cellers i caves, que aquest dia mostren el procés de producció del vi a tots els que visiten les seves instal·lacions.
Havent dinat, dues mules carregades amb semals plenes de raïm fan una cercavila acompanyades per una banda de música i un grup d'infants disfressats amb motius vitivinícoles. La comitiva reparteix raïm entre el públic i es dirigeix fins a la plaça on té lloc l'aixafada de raïm a càrrec de la mainada i el tast del primer suc del raïm, el most, que encara no conté alcohol. L'acte serveix per explicar els mètodes tradicionals que es feien servir per elaborar el vi, com les premses manuals.
El dia central de la festa és diumenge. De bon matí té lloc la Processó de Confrares, una desfilada fins a l'església de Sant Joan Evangelista on se celebra la cerimònia de benedicció del vi nou. Els confrares pertanyen a agrupacions enològiques o gastronòmiques de Banyuls i de tota la Catalunya Nord que tenen per objectiu la promoció de les tradicions gastronòmiques i el vi. Duen casaques llargues antigues, de les quals penja un petit recipient platejat que serveix per tastar el vi nou. Cada confraria bàquica porta el seu penó identificador i és encapçalada pel Gran Mestre d'Honor, que duu un barret daurat, un vestit especial i un bàcul fet a partir d'un cep llarg. La desfilada compta amb la participació d'Als Templeres de la Serra de Banyuls, que porten el vi nou per ser beneït, la Confraria del Cargol del Rosselló i la Commanderie del Babau de Rivesaltes.
Durant tot el matí, grups d'amics organitzats en colles es concentren a la platja i encenen un petit foc a primera línia de mar per cuinar les exquisides menges de la jornada. Hi ha qui cou xais o conills sencers a foc lent, però també es fan ollades, arrossos, graellades de carn a la brasa, senglar torrat, cargols amb allioli, boles de "picolat" amb mongetes... Algunes colles porten el menjar fet de casa i només escalfen les cassoles al foc. Es calcula que en aquest gran tiberi popular hi poden arribar a participar unes tres mil persones. La platja s'omple de gom a gom per veure arribar les barques i fer un gran tec que omple la badia de fum, càntics i un gran ambient de germanor.
Cap a quarts de quatre, rememorant la manera com es feia tradicionalment, es produeix l'arribada dels antics sardinals restaurats que, amb la vela llatina desplegada, fan acte de presència a la badia. Les aquí anomenades "barques catalanes" descarreguen les semals de fusta plenes de raïm a la platja, que es distribueixen a pes –tal com es feia antigament–, i finalment el raïm es reparteix entre els assistents.
Durant tots els dies, els visitants van de celler en celler tastant les diferents varietats de vi. En alguns cellers organitzen concerts, presentacions i altres activitats i pels carrers hi ha grups d'animació musical i s'improvisen alegres cantades.
Distribuïdes al llarg del poble, hi ha bótes de fusta gegants plenes de vi procedent de la collita de l'any anterior, gentilesa de cada un dels cellers de la Denominació d’Origen Controlada Banyuls (AOC Banyuls), que s'ofereix als visitants, previ pagament d'un tiquet que dóna dret a tastar-los tots.
D'aquesta manera, oferint als visitants el darrer vi de l'anyada anterior, els cellers poden anar fent lloc a les bótes per encabir-hi la nova producció que a partir d'ara començaran a elaborar.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
