Esquivamosques

Girona és una de les poques ciutats catalanes que disposa d'un capgròs esquivamosques, un personatge festiu encarregat d'obrir pas i animar la festa. Aquesta figura està documentada almenys des del 1875, quan, juntament amb un grup de quatre capgrossos, ja sortia a la processó del Corpus davant dels gegants.

De l'esparriot esquivamosques de Girona se'n té constància almenys des de 1875, data de la primera referència escrita sobre la seva participació en les Festes de la Pau, que commemoraven la fi de la tercera guerra carlina. Es tractava d'un capgròs més aviat petit que representava un home barbut i calb, amb una berruga a la banda esquerra de la cara, motiu pel qual també se l'anomenava «en Berruga». Amb un vestit virolat i un fuet a les mans, s'encarregava d'obrir pas a la comitiva durant les processons de les festes de la ciutat. Va sortir fins a l'any 1952, quan es va jubilar definitivament i es va substituïr per un altre capgròs també barbut.

L'any 1963 es va estrenar una nova versió de la figura, obra de Joaquim Pla i Dalmau. Es tractava d'un personatge grotesc, igualment barbut, amb berrugues a la cara, els ulls guerxos i una casaca verda. La seva principal singularitat -i la gran novetat respecte al seu antecessor- és que portava una mosca al nas, com a picada d'ullet al seu nom i a la llegenda de les mosques de Girona. Aquest tret, a més, li donava un aspecte enfadat (o «mosquejat»), jugant de manera inequívoca amb l'expressió catalana «fer pujar la mosca al nas». Originàriament n'havia dutes dues més: una a la punta del barret i una altra cosida sobre el cinturó. Per obrir pas als gegants i delimitar l'espai festiu, l'esparriot utilitzava un budell d'animal inflat (o bufa) lligat a una canya. Amb el pas dels anys, aquest element, utilitzat també pels capgrossos anteriors, va desaparèixer; més recentment, ha sortit armat amb un sprai de Flit i també amb un matamosques.

L'esquivamosques que surt actualment és una restauració d'aquest capgròs del 1963. Participa únicament a les cercaviles de les Fires de Sant Narcís, la Festa Major de Girona, que se celebra a finals d'octubre. Perquè no hi hagi cap dubte de la seva vinculació amb la llegenda de les mosques, el personatge va guarnit amb una casaca verda d'estil francès, molt habitual a la França de la primera meitat del segle XVIII. Als peus hi porta unes sabates desaparellades, un detall que, sumat a l'estrabisme provocat per mirar-se la mosca del nas, li dóna una aparença de personatge ximple i sapastre.

L'any 2011 es va construïr una rèplica del primer Esquivamosques de Girona, del segle XIX, gràcies a un treball de recerca i documentació efectuat per Bernat Grau i assessorat per en Nuxu Perpinyà.