Lluna creixent 
El catxo
De sistema de venda de torrons a joc per finançar la festa major
Diverses poblacions
Agost
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 24.08.2025 | Actualització: 24.08.2025)
Manel Carrera i Escudé
El finançament de la festa major
Durant el mes d'agost, amb l'arribada dels estiuejants, molts pobles del Pallars, celebren la seva festa major. Balls, concerts, jocs de cucanya i l'ofici religiós en honor al patró conformen moltes vegades el gruix de les celebracions.
En alguns pobles, com Bretui o la Pobleta de Bellveí la festa es finança, en part, gràcies al Catxo, un joc d'atzar, semblant a una loteria, que funciona en base a un sistema de cartons i cartes. Hi ha 24 cartons de fusta o fulloles, cada un dels quals conté quatre cartes de la baralla diferents. Cada fullola val 5 euros. Quan tots els cartons estan venuts, la persona que dirigeix el joc busca una mà innocent d'algun nen o nena per tal que tregui una carta a l'atzar. L'speaker anima a tothom a participar-hi tot cridant: 'qui vol fer una catxadeta?' una frase amb doble sentit, doncs catxar, en aquesta zona del Pirineu, com també a altres indrets de Lleida, és un sinònim de cardar, de follar, de tenir acte sexual.
La persona que té la carta al seu cartró guanya el premi del sorteig, que normalment és un pernil o un lot de productes alimentaris. Com que en les 24 fulloles hi ha 2 baralles de cartes sempre hi ha dos guanyadors i dos premis en cada sorteig. El joc, que té lloc a la mitja part del ball de nit de la festa major, dura una mitja hora, que és el temps de paus del concert. Els beneficis que genera el catxo van íntegrament destinats a l'organització i, per tant, a pagar les despeses que genera la festa major.
Dels firaires a la festa major
El catxo fou, en origen, el sistema que feien servir - i encara utilitzen- els elaboradors de torrons rodons d'alguns pobles de Lleida, com Agramunt o Ós de Balaguer, quan anaven a vendre els seus productes en fires i festes populars d'arreu del territori. Un sistema arcaic de venda de torrons que avui ha perdut bona part de la seva vigència, tot i que encara avui alguns elaboradors petits de torrons l'utilitzen quan van a les fires. Originariament els cartons tenien 2 cartes, valien 10 duros cada un i el premi consistia en un lot de torrons.
Segons expliquen a Bretui, un any vingué un firaire de torrons lleidatà a la Fira de Pobleta de Bellveí i féu servir el sistema del catxo. Algú del poble veié el joc, s'inspirà i decidí adoptar-lo, fent algunes petites variacions, com a forma de finançament de la festa major. El Joc del Catxo, com a sistema de finançament de la festa s'originà doncs a la Pobleta i d'allà passà, per imitació, a altres pobles de la zona, com Bretui.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Botiga virtual de Les Santes de Mataró (el Maresme)
- aquí pots comprar productes relacionats amb la Festa Major de Mataró.
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
