Onze de Setembre

La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a la ciutat de Vic ha consolidat, en els darrers anys, una estructura ritual ben definida i un contingut fortament arrelat en el rerefons històric del Pacte dels Vigatans (1705). La celebració es divideix en dos dies i combina la solemnitat institucional municipal -amb l’ofrena floral a Bac de Roda i el simbòlic ball de l’àliga- amb el caràcter reivindicatiu dels actes populars, com la Marxa dels Vigatans.

Vic celebra la Diada Nacional de Catalunya al llarg de dues jornades, tot i que el gruix dels actes es concentra durant la vigília, 10 de setembre. Cap a mitja tarda, una comitiva formada per l’alcalde, els representants polítics del consistori vigatà i membres d’una seixantena d’organitzacions de la ciutat surt de l'Ajuntament en direcció al lloc on se celebra l'ofrena floral a Bac de Roda.

L’ofrena floral té lloc a la cantonada entre la rambla de les Davallades cantonada i el carrer Verdaguer, davant l’edifici on hi ha la placa commemorativa dedicada a Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, heroi de la Guerra de Successió a Osona. Cap dels Miquelets, va ser un dels signataris del Pacte dels Vigatans (1705), un acord comarcal per organitzar la resistència contra Felip V de Borbó i donar suport a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. L’any 1713 va ser traït i executat a la forca en aquest mateix indret, on avui se’n recorda la figura amb el text gravat: “No em maten per ser traïdor, ni tampoc per ser cap lladre, sino perquè he volgut dir: que visca sempre la pàtria”.

L’alcalde i els membres del consistori obren l’ofrena floral en nom de l’ajuntament. A continuació, les entitats socials, polítiques, esportives i culturals de la ciutat, que dipositen les seves ofrenes de flors sobre el cadafal instal·lat als peus de l’edifici, sota la làpida dedicada al cabdill antiborbònic.

Un cop finalitzades les ofrenes del teixit social i cultural, arriba un dels moments de major càrrega simbòlica: el Ball de l’Àliga, figura del bestiari festiu associada a la solemnitat i als honors de la ciutat. L’àliga de Vic compta amb una llarga tradició i està documentada en les processons i festivitats cíviques des de, almenys, l’any 1601. Recuperada l’any 2002 i creada al taller El Drac Petit, la figura és bicèfala -com la que surt a l’escut de la Casa dels Àustria- i porta dues corones comtals (Vic és ciutat comtal). El ball s’executa amb música de flabiol i tamborí interpretada en directe, amb una melodia composta pel músic vigatà Miquel Subirats. En acabar el ball, els portadors treuen el ram de flors que la figura duu a cada bec per a dipositar-los com a ofrena.

L’acte finalitza amb un pilar casteller dels Sagals d’Osona i la interpretació solemne d’Els Segadors per part dels Grallers i Timbalers de Vic. Posteriorment, l'activitat es trasllada a l’Ajuntament, on té lloc la tradicional conferència institucional a càrrec d'una personalitat del món cultural, acadèmic o polític català.

A la nit, se celebra l’esdeveniment popular més massiu de la vigília: la Marxa dels Vigatans. Organitzada per Òmnium Cultural, és una multitudinària desfilada de torxes formada per diferents columnes provinents de municipis de tota la comarca. La marxa comença a la Plaça Major, recorre els carrers del nucli antic i culmina a la Plaça de la Catedral, on té lloc una representació teatral, la lectura d’un manifest reivindicatiu, la cremada del Decret de Nova Planta i la Dansa dels Vigatans.

L'endemà 11 de setembre, la jornada pren un caràcter més descentralitzat i serveix d’enllaç amb les convocatòries d'àmbit nacional. Al matí hi ha repic de campanes a la Catedral de Sant Pere i en diferents parròquies de la ciutat, i s'organitzen activitats de caràcter social i cultural. En els darrers anys s’ha consolidat també una trobada de motards independentistes, que inicien el recorregut a Vic, passen per diferents pobles de la comarca per incorporar participants i es desplacen finalment a Barcelona per a afegir-se a les manifestacions de la tarda.