Elecció del capgròs de l'any
El camí cap a l'immortalitat
Terrassa (el Vallès Occidental)
Vegueria de Barcelona
Divendres de la Festa Major
Redacció festes.org (Publicació: 22.05.2008 | Actualització: 30.06.2026)
Casinet de l'Espardenya
L'origen dels capgrossos, també anomenats nans, cabuts o cabeçuts és incert i, com en la majoria de les manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana, compta amb diverses hipòtesis al voltant de la seva aparició. Ara bé, si bé sobre l'origen i funcions d'aquestes figures de cartró pedra hi ha diverses teories, podem constatar, en canvi, quin és el procediment mitjançant el qual, avui, moltes poblacions creen els seus capgrossos i amb quines intencions ho fan.
A Terrassa, per exemple, cada any elegeixen el Capgròs de l'Any d'entre una sèrie de 'capdidats' elegits per votació popular mitjançant un acte que té per funció reconèixer la contribució d'una determinada persona en la vida de la comunitat. D'aquesta manera es vol deixar constància, immortalitzar, per a les generacions posteriors, a una determinada persona que ha destacat per la seva particular personalitat, per la seva contribució a la millora de la vida social i cultural de la ciutat o poble.
Estructura de la cerimònia
A Terrassa, aquest ritus comença molt abans amb la presentació de les candidatures a 'capdidats': persones que mereixen ser immortalitzades en un capgròs de cartró pedra per la seva contribució a la vida comunitària. En d'altres indrets els candidats són proposats i votats bé de forma popular, bé mitjançant una comissió. Els candidats poden ser vius o morts.
Una vegada escollit el personatge, s'encarrega la construcció del Capgròs a un artista especialitzat en la creació d'aquest tipus de figures.
La proclama de la persona elegida es fa el el marc d'un acte solemne en què hi participen tots els candidats i una representació de la vida social i cultural de la ciutat. En la lectura de la proclama s'exposen els motius pels quals la ciutat ha decidit fer-lo capgròs i tot seguit es presenta en societat la figura festiva que el representa. En algunes poblacions el capgròs nou balla conjuntament amb la resta de capgrossos d'edicions anteriors, en una espècie de dansa de reconeixement i de benvinguda.
Una vegada presentat en societat el capgròs de l'any passarà a formar part del seguici festiu de la ciutat i participarà en tots aquells actes en què la població consideri que ha de representar tot el poble. El principal acte en què ha de participar el nou nan és la cercavila col·lectiva de la festa major d'estiu i en les cercaviles d'aquelles festes durant l'any, com el Corpus, en què la col·lectivitat es manifesta com a tal.
Si la persona és viva serà ella mateix l'encarregada de dur el capgròs en tots els actes protocolaris i cercaviles que ho requereixin, però si la persona és morta, podrà ser qualsevol voluntari qui s'encarregui de passejar el record de la seva presència pels carrers i places del poble perquè d'aquesta manera, mai ningú oblidi a aquella persona.
Altres poblacions com Matadepera també tenen aquest interessant sistema de, mitjançant la creació de nous capgrossos, recordar a determinades persones del poble o ciutat.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Casinet de l'Espardenya
http://es.geocities.com/casinetdelespardenya
Terrassa
casinetdelespardenya(ELIMINAR)@gmail.com
Per saber-ne més
Llibres
Els protocols de la Festa Major de Terrassa
Diversos autors
Ajuntament de Terrassa
Llibre dels Protocols de la Festa Major de Terrassa on s’expressa la identitat i la vitalitat de...
Protocol de les Festes Majors de Reus
Diversos autors
Ajuntament de Reus. Regidoria de Cultura
Aquest llibre és el protocol pels que es regeixen els principals actes i rituals de les dues...
Sant Pere. Festa Major de Reus
Diversos autors
Ajuntament de Reus
Llibre de gran format i considerable volum -sis-centes pàgines i un miler i mig de fotografies-...
La Tronada, festa a Reus
Salvador Palomar i Abadia
Migdia Serveis Culturals
Una manifestació festiva esdevé emblemàtica per a una població per raó de la seva singularitat...
Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Ramon Violant i Simorra
Editorial Alta Fulla
El territori i els seus habitants. Els poblats, la casa, els seus annexos i aixoplucs, i el vestit....
Tradicions santcugatenques
Rogeli Pedró i Fontanet
Edicions Cossetània
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de...
Terrassa, la festa al carrer. Passat i present
Joaquim Verdaguer i Caballé
Fundació Torre del Palau
L'autor fa un recorregut per les principals festes que han marcat la vida i el tarannà dels...
Articles
La Tronada a Reus
Salvador Palomar i Abadia
Associació Caramella
La tronada és una manifestació pirotècnica de la ciutat de Reus que ha esdevingut un dels actes...
Audio / CD
Festa Major de Reus
Diversos autors
Audiovisuals de Sarrià
Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ho van fer...
Músiques dels Gegants de Reus
Xalocs. Grallers de Reus
Xalocs
Publicat en motiu del 5è aniversari d'aquest grup de grallers, aquest CD és un treball que recull...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa major
Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)
Cap de setmana proper a Sant Pere i 29 de juny
Festa major de Sant Pere a Rubí (el Vallès Occidental)
- amb el pregó de les festes, espectacle piromusical, actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí, falconeria, sopars al castell, espectacle de màgia, vermut musical, nit golfa, ball, animació infantil, Trobada de gegants i capgrossos, sardanes, ball de gitanes i altres activitats.
Festes majors de Sant Pere a Esporles (Serra de Tramuntana)
- Sant Pere és el Patró d'Esporles i la seva festa és dia 29 de juny. Les festes patronals d'Esporles estan plenes d'activitats, tant esportives com culturals i artístiques. Concerts, cine a la fresca i la nit de foc. També hi ha diverses competicions esportives,...
Festa major a Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental)
- el dia 29 de juny i els següents es celebra la festa major del poble, coincidint amb el dia de Sant Pere. La colla gegantera convida a gegants i grallers de tota Catalunya per omplir carrers i places.
Festa major de Sant Pere a Albanyà (l'Alt Empordà)
- es fa el cap de setmana anterior a Sant Pere, amb esmorzars populars, concerts joves amb grups de la comarca, campionat de botifarra, jocs infantils, ball, plantada de gegants, ofici solemne i sardanes. En un cap de setmana ple d'alegria, Albanyà ofereix un repertori...
Festa major de Camp d'en Grassot, Barcelona (el Barcelonès)
- festa major en aquest barri de Barcelona que es troba dins del districte de Gràcia. S'hi celebra la revetlla de Sant Pere i inclou una actuació castellera.
Festa major de Sant Pere a Gavà (el Baix Llobregat)
- amb concerts de música gratuïts a la Plaça Francesc Macià i Balls Populars al Parc. Hi participen també les cases regionals espanyoles. En el marc de la Festa Major de Sant Pere surt una bèstia de foc anomenada Murtrassa amb forma d'anguila. El seu...
Festa major a Perafita (el Lluçanès)
- festa major en honor a Sant Pere, que se celebra des del dia de la revetlla fins el cap de setmana posterior, amb activitats esportives, balls populars, espectacles infantils, etc. El dia de la revetlla, pa torrat, arengades, i coca i cava per tothom,...
Festa major de Montmeló (el Vallès Oriental)
- dedicada a Sant Pere, el model de festa major es basa en la competició amigable entre dues colles: els Melons i els Creuats. La vigília, 28 de juny, pregó institucional. L'endemà pregó de la Colla de Diables de Montmeló i Correfoc. Durant tots els...
Festa major de Sant Pere a Abrera (el Baix Llobregat)
- se celebra els dies 29 i 30 de juny, i 1 i 2 de juliol. Com cada any, per Sant Pere, 29 de juny, Abrera celebra la seva Festa Major. Sense cap mena de dubte, es tracta d'un dels esdeveniments més importants d'aquest...
Festa major de Sant Pere a Alp (Cerdanya)
- la vigília, ballada de sardanes i traca d'inici de festes. El dia 29 al matí missa solemne, cercavila amb els gegants i grallers d'Alp i ballada de sardanes. Al vespre, gran ball amb música d'orquestra. I també, jocs de cucanya, competicions esportives, activitats infantils,...
Festa major d'Abella (el Ripollès)
- pels volts del segon dissabte de juny i fins a sant Pere, patró del poble. Sardanes i ball.
Festa major de Lladrós (el Pallars Sobirà)
- se celebra pels volts del 29 de juny, diada de Sant Pere. Lladrós té l'església parroquial de Sant Pere i, a ran de la Noguera de Cardós, el pont romànic amb la capella romànica de la Mare de Déu del Pont i restes de...
Festes de Sant Pere a Búger (el Raiguer)
- festes dedicades al patró d'aquest poble. El dia principal és el 29 de juny, però els visitants i locals també poden gaudir, durant uns dies, de competicions esportives, exposicions, revetlles, jocs infantils, xeremies, entre moltes altres activitats pensades per entretenir a nens, joves i...
De la mateixa població