|
|
|  
|
| L'Arribada o "Arribo" del Carnestoltes és la primera fase de la seqüència ritual de les festes de Carnestoltes de moltes poblacions catalanes. Es tracta d'una escenificació parateatral que té lloc pels carrers el Dijous o el Divendres de Carnaval consistent en l'arribada d'un personatge, ja sigui en forma de ninot o a través d'una persona disfressada, que proclama l'inici del temps carnavalesc. El "rei dels poca-soltes" és una personificació del Carnaval i hom creu que és herència del Saturn romà. El Carnestoltes recorre la població en cercavila i finalment pronuncia un pregó satíric i burlesc, on per una banda anuncia l'arribada a la població del temps dels excessos i els llibertinatges i exalta un ideal de vida esbojarrat i no sotmès a normes, i per l'altra, fa un repàs a la vida política i social en clau local, sovint amb comentaris explícits, amb noms de persones i entitats. |
Entrada a la ciutat del Carnestoltes i la Concubina a Tarragona (el Tarragonès) - el dimecres abans de carnaval, a les 19h la ciutat de Tarragona es converteix en una disbauxa en l'arribada del Carnestoltes i la seva concubina, un espectacle amb llum, so i molt de color.
Arribada del Carnestoltes a Sabadell (el Vallès Occidental) - el diumenge de Carnestoltes s'anava a rebre el gran personatge a l'Estació. L'ajuntament de senyors i pagesos, abillats els primers amb levita, barret de copa i colls de camisa desmesurats, amb polaines fins agenoll, fetes de xarolina de barato, faixa i mangala; la dels pagesos amb vestits antics de calces amb davantal, gec i armilla curta fins a sota l'aixella, barretina roja de llarg a llarg de l'espinada, calçons i espardenyes amb peücs, faxia i mangala; tots ells anaven al davant. Els cavalls de tot Sabadell eren requisats per muntar-los barons, ducs, marquesos i cavallers de totes les èpoques; burros amb gitanos, trabucaires, carlins, milicians, cors cantant, orquestres amb instruments estrafolaris; comparses de diferents colles a peu, de metges, notaris, advocats, rectors, monges i capellans, frares de totes les ordes, ballarines, óssos, etc., etc., seguits de carros guarnits, vaixells tivats per bous, carros-cistells, olles i fantasies les més estravagants que ningú pugui arribar a imaginar.
Arrivo del Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - l’Arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a Vilanova és el divendres. Sa Majestat arriba a un punt indeterminat i poc protocol·litzat de la ciutat —que acostuma a canviar d’un any a l’altre— i gaudeix de la generosa comitiva de societats que el van a rebre. La desfilada de carrosses mostra el pols de la ciutat: paròdia de temes locals o nacionals en la major part d’entitats, mentre que unes altres prefereixen optar per coreografies, músiques i vestits més aproximats a carnavals de lluentons com els brasilers. Les ganes de festa, però, són presents en tots els components d’un Arrivo que acaba sempre a la plaça de la Vila amb el Sermó del Carnestoltes, un sermó que ha viscut tot tipus de formats d’espectacle, més o menys teatralitzats, amb l’objectiu de fer burla i crítica sarcàstica, irònica i més o menys contundent de diversos aspectes de l’actualitat municipal o nacional.
Ball del Barraló de Mollet del Vallès (el Vallès Oriental) - dansa que Mollet va recuperar fa uns anys per donar la benvinguda al Rei Carnestoltes el diumenge abans de dijous gras. Es ballava al Tabarán i era una dansa d'inversió, on els homes es disfressaven de dones i les dones podien triar la seva parella. Amb música pròpia i una coreografia actualitzada, si vols sumar-te a la festa, cal que que portis un barret!
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
