| 
| | El Moixó Foguer
Diferents poblacions
El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari "pàjaru", que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.
|
Moixó Foguer de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès) - personatge tradicional d'aquesta població, recuperat el Carnaval de l'any 2010.
Moixó Foguer de Cubelles (el Garraf) - en imitació del que feia a Vilanova la societat satírica Grècia Groga, a la Sala Vella en Joan Camps feu de Moixó Foguer "untat de mel per tot el cos i ple de plomes que li quedaren adherides, va sortir de dintre d'un bocoi dalt de l'escenari, provocant una extraordinària riallada" entre tots els presents.
Moixó Foguer a Gavà (el Baix Llobregat) - un altre dels costums carnavalescs, el constituïa el fet que cada any un home del poble s’untava tot el cos amb greix i després d’això es col·locava dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert d’aquesta manera. Uns altres dos agafaven la bóta, i feien com si la portessin a casa d’algun boter. Quan passant per algun carrer, trobaven algú, fos qui fos, deixaven la bóta a terra i feien com qui s’eixuguessin la suor, instant que era aprofitat pel que anava a dins per posar-se dret i espantar a la gent com si fos un ocell que intenta volar i no pot...
Moixó Foguer de Begues (el Baix Llobregat) - un dels personatges genuïns carnestoltescos que a Begues hem tingut constància és el Moixó foguer, simbolitzant un dels sentits màxims del carnestoltes que és la fertilitat perquè comenci el nou any. En Joan Amades el va descriure així: “A Begues el moixó prenia un altre caire; un disfressat el duia lligat, com si es tractés d’un animal gros. Al bo i millor del ball es presentava, caminava de mans a terra i feia mil gestos i galindaines que excitaven la rialla dels presents. Tot d’una s’avalotava i es tirava per damunt de la gent, sobretot de les dones, i es produïa un gran aldarull i aiguabarreig. El qui menava el moixó feia tot el que podia per frenar-lo estirant-li la corda.”. A Begues, n’Antoni Gustems “l’Antonet de l’Alzina” encara recorda com el seu oncle Cisco va fer de Moixó foguer, que tot sortint d’una capsa, anava mig despullat, tot el seu cos untat de mel i emplomat i tirant-se damunt de la gent, especialment les dones. No es va tornar a fer després de la Guerra Civil. En els anys 2008 i 2009 l’Ajuntament de Begues va intentar recuperar aquest element carnestoltesc.
Moixó Foguer a Solivella (la Conca de Barberà) - a Solivella el personatge simulava ser un ocell.
Lo Moixó Foguer de Valls (l'Alt Camp) - un dels elements més singulars i enigmàtics del Carnaval de Valls és la figura del Moixó Foguer, molt viva en l’imaginari popular de les festes de Carnaval del Camp de Tarragona, Garraf i Penedès. És un personatge que completament nu, embetumat de mel, es posa dins una caixa plena de plomes d’aviram. El Moixó Foguer duu una màscara i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per diversos personatges com el caçador, dues venedores del mercat i un comprador. El Moixó Foguer cada dissabte de Carnaval, durant la rua del vespre, recorre els carrers i les places de Valls dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i els diversos personatges escenificaran la venda del Moixó Foguer, que acaba sortint i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu. Després de més de 80 anys de no sortir al carrer, durant les festes de Carnaval de 2016 la Unió Anelles de la Flama va recuperar aquesta típica figura de la cultura popular vallenca. L'acompanyen un centenar de persones, vestides de dominó amb caputxa confeccionat amb roba de sac.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
