Tot i que l'Església celebra la diada de Sant Eloi l'1 de desembre, el fred hivernal d'aquesta data i les virtuts atribuïdes a l'aigua i el foc durant el solstici d'estiu han fet que, en molts pobles pirinencs i pre-pirinecs catalans, la seva festa s'hagi celebrat tradicionalment el 25 de juny. Aquest sant ha estat el protector de traginers i carreters de les zones de muntanya i també el protector de tots aquelles oficis basats en el treball del metall amb foc: ferrers, fargaires, clavetaires, ganiveters, armers, calderers, dalladors, orfebres i joiers, serrallers, quincallaires… fins al punt que hom coneixia popularment als treballadors del gremi del ferro com "els Elois". El ritu principal de la Festa de Sant Eloi és l’aspersió d’aigua beneita damunt dels animals, especialment mules, cavalls, eugues, ases, rucs i burros que aquest dia es guarneixen amb les seves millors gales. |