|  | Són uns cants d'origen molt antic que interpreten esquadres de caramellers al compàs del tambor, les castanyoles i un instrument metàl·lic (anomenat s'espasí) i que anuncien el naixement de Jesús. Es canten en el marc de la missa de la nit de matines, el 24 de desembre, en diferents esglésies de l'illa d'Eivissa (Puig de Missa, Santa Gertrudis i Jesús) i Formentera. Les lletres solen ésser aquestes: «Aquí estic per a cantar | de Jesús el naixement; | 'nem-hi tots a visitar-lo | el Santíssim Sagrament | i de bon cor adorar-lo | ara que està de present. | No hi ha estrella ni sa lluna | ni solei quan va eixiguent | ni tampoc altra pintura | com sou Vós omnipotent». «Sant goig principal | de nat Fill de Déu; | mare espirital, | qui em vol oir. | Fou el primer goig, | verge com vós éreu, | l'humil Fill de Déu, | el Fill de Déu viu. | L'àngel mon tramet. | Diu Sant Gabriel, | misatge cortès | qui mos saludà | bendit i promès | diu que ara vendrà | i s'encarnarà | el Fill de Déu viu. | La segona en fou | la Divinitat, | baixaven los àngels | donant claredat | a los pastorets. | Los pastorets diuen: | Nostro Senyor és nat | allà dins Betlem. | Venguem-lo a adorar; | si a ell això feim, | mos poguem salvar | amb bon salvament». |
Matines amb caramelles a Formentera - durant les matines a les esglésies de Formentera es canten les Caramelles. Les caramelles les canten l'Esquadra de Sonadors, una colla formada per tres músics: un sonador de flaüta i tambor i dos cantadors, que toquen també les castanyoles i s’espasí. Després de l’Evangeli, l’esquadra es col·loca davant l’altar; el sonador, d’esquena als feligresos i els cantadors, a dreta i esquerra, un davant l’altre, formant un triangle. Comencen les caramelles amb una petita introducció musical, els cantadors s’alternen en les estrofes, cantant a duo les tornades. Fins fa poc, anaven vestits amb la roba típica, mentre que a principi del segle XXI porten americana i corbata. Encara no queda gaire aclarit el perquè del nom esquadra a la colla de caramellers. Es podria descartar el caràcter militar d’esquadra –acceptada per alguns per l’única raó que un dels cantadors va “armat” amb una espasa. La hipòtesi més creïble la dóna la col·locació en forma de triangle (esquadra o escaire) que mantenen els caramellers davant l’altar. Aquesta triangulació podria tenir una altra simbologia: maternitat, deïtat, etc., que queda encara per aclarir. S'espasí, un instrument amb mànec d'espasa que emana un so molt polit.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
