|
| La diada de Sant Andreu, el 30 de novembre, un moment de l'any en què comencen les primeres fredorades “per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu”. La festa s'escau molt a prop del temps d'Advent i participa ja de l’ambient prenadalenc, com recull el refranyer: “De sant Andreu a Nadal, no hi ha un mes cabal”. Andreu i el seu germà gran Simó —conegut més tard per Pere— són dos sants que foren pescadors del llac de Galilea a l'època de Jesucrist. Per això, en la nostra tradició cultural, sant Andreu és considerat el patró dels pescadors «petits», d’art menor i canya, i dels pescadors de rius i llacs, mentre que sant Pere, és considerat el patró dels pescadors «grans», de mar, barca i xarxa. La figura de Sant Andreu es representa amb una creu en forma d'asta, on fou crucificat. La devoció catalana a Sant Andreu deu ser molt antiga, si tenim en compte la gran quantitat de poblacions que porten el seu nom. |