|
|
| 
Ball de valencians de Reus (el Baix Camp) - ball del Seguici Festiu de la ciutat que surt per la Festa Major i per les Festes de Misericòrdia al mes de setembre. Està documentat a Reus per primera vegada el 1683, amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. Les descripcions del ball diuen que feien diferents figures que acabaven amb torres de cinc, sis i set pisos. La figura més coneguda del ball de valencians és la torre. El Ball de Valencians de Reus fa torres de tres pisos amb tres o quatre baixos, dos balladors al segon pis i un enxaneta al capdamunt.
Ball de valencians de Cambrils (el Baix Camp) - el Ball de Valencians de Cambrils recupera aquest element festiu el dia 6 de desembre de 2012. Tenim referencies històriques que el situen entre 1854 i 1904, amb aparicions quasi sempre dins del marc de la festa major de la Puríssima. Telèfon: 646287914
Ball de valencians de La Selva del Camp (el Baix Camp) - ja documentat en un manuscrit del maig de 1816: «Al debant los Ganfarons, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls dels Diables, lo de St Antoni Abad propi dels Traginers, lo dels moros y Christians propi dels Sabaters, lo dels Valencians, propi dels pagesos, lo dels Vells y Damas propi dels sastres, lo de las Gitanas, propi dels ollers, lo dels cercolets, propi dels fadrins, lo dels bastonets propi de la Sanch y la muxiganga que costejà lo Ajuntament, tots ricament vestits y ballant ab orde.» Surt per les dues festes majors del poble, al juny i al novembre, per Sant Andreu.
Ball de valencians de Tarragona (el Tarragonès) - una de les principals novetats de les festes de Santa Tecla de 1997 va ser la recuperació del Ball de Valencians per membres de l'Esbart Santa Tecla. Fent un tomb per la història de la nostra Tarragona ens trobem que el Ball de Valencians s'esmenta per primer cop el 1633. Els dies 22 i 23 de setembre a la plaça de les Cols construeixen la seva torre de tres pisos en forma de campana.
Ball de valencians de Tàrrega (l'Urgell) - el primer document del ball és de l’any 1773, i apareix al llibre Les Santes Espines de Tàrrega. Aquell any, la processó es va fer el diumenge 30 de maig, i al davant de del seguici, “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”. La colla pertanyia a la confraria de les Santes Espines. A banda de la funció primordial d’acompanyament de les relíquies i de la seva confraria a la processó del 13 de maig, el Ball dels Valencians, juntament amb el Tararot, participaven també en els actes populars de la Festa Major de Maig.
Ball de valencians de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - a Vilanova hi ha referències certes de la presència d´aquest ball a mitjans del segle passat tot i que no se sap si era executat per vilanovins o per forasters i s´ha trobat en l´arxiu musical de l’església de Sant Antoni una partitura que correspon a un Ball de Valencians consignat a la nostra vila que consta junt amb altres com la moixiganga i el toc de castells antic. Constava d´una part ballada amb varies coreografies i acabava amb una torre final, aquest últim moviment es el que va anar augmentant d´alçada i finalment es va independitzar de la part dansada per donar origen al que avui coneixem per "castells humans".
Ball de valencians del Vendrell (el Baix Penedès) - el Ball de Valencians del Vendrell es va recuperar l’any 2008. La coreografia inclou diferents parts de ball i culmina amb l’elevació de petites construccions humanes; per aquest motiu, se’l considera el precedent immediat dels castells. Els elements principals del Ball són les castanyoles i un mocador. Els balladors vesteixen, damunt del blanc, elements que combinen el groc, el grana i el negre: faldellí, faixa, camalls amb picarols, espardenyes i mocador al cap i al pit, i un últim mocador florejat que serveix per fer les coreografies. Grallers i timbaler formen l’acompanyament musical del grup.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
