|
|
|  | Un dels ritus patriòtics més arrelats és l'exhibició pública de la bandera catalana, en les seves múltiples denominacions i formes. Aquest ritu es realitza tant en l’àmbit domèstic - balcons i finestres- com en d’altres indrets públics– cims de muntanyes, torres i castells, i tota mena d’indrets elevats- i recorda , d’una manera pública i ostentosa, el motiu de la celebració, renovant així la convicció de pertànyer a una sola comunitat. En molts casos es realitzen romeries i aplecs en indrets especials amb l’objectiu de renovar la bandera catalana que hi oneja tot l’any. |
Fomentada. Ascenció al Cim del Canigó (el Conflent) - una caminada cívica que surt cada any d'un poble diferent i que ens porta al pic del Canigó, essent a la pica a la matinada de l'11 de setembre per poder veure el sol aixecar-se d'allà dalt i llegir-hi un manifest.
Renovació de la senyera de la Roca del Cudós, Artesa de Segre (la Noguera) - l'acte central de la celebració de la diada de Catalunya s'inicia a les portes de l'Ajuntament de la ciutat on s'hi apleguen els veïns vinguts de tots els pobles del municipi i les autoritats. Amb l'encapçal·lament d'un grup de grallers s'inicia el recorregut cap a la Roca del Cudós, on té lloc l'hissament de la senyera al so dels segadors amb música de gralla i corejat pels assistents.
Els símbols de les Illes balears - escut i bandera nacionals dels Països Catalans. Primer símbol de cada un dels territoris històrics del Principat, el País Valencià i les Illes Balears. Fou el senyal heràldic de la monarquia catalano-aragonesa, i originàriament el blasó dels comtes de Barcelona a partir del s XI o XII, abans de la unió amb Aragó...
Portada de la senyera dalt del cim de Costabona (el Ripollès) - el dia 11 de setembre, Festa nacional de Catalunya, un grup de gent de Molló i Setcases surt des de les Roques d'en Mercer per pujar a Costabona i portar la senyera a dalt del cim.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
