|
|
| 
Diables de les Corts de Barcelona (el Barcelonès) - informació sobre la colla, la nostra història, com formar-ne part, les nostres activitats, els components, versots i fins i tot l'explicació d'on ve la tradició dels correfocs Telèfon: 699.706.546
Diables de Sitges Colla Vella (el Garraf) - Sitges pot datar les seves primeres sortides de diables basant-se en la documentació que s’ha trobat. Els fons de l’Arxiu Municipal i la historiografia local permeten situar aquestes dates vers el 1853, tot i que alguns autors afirmen que ja havien sortit amb anterioritat a aquesta data malgrat no se’n conservi documentació escrita. Fins l’any 1905, els vestits i els estris es llogaven fora de Sitges, entre altres llocs, a Vilafranca (1860). Telèfon: 663.31.97.92
Diables de Badalona (el Barcelonès) - a Badalona, el març de 1983, tot parlant de la tradició de foc a la nostra ciutat (com la Cremada del Dimoni), durant la sessió de folklore i festes populars d’un curs de monitors, un grup de gent proposà la creació d’una colla de diables a la ciutat. La finalitat bàsica de la colla era aportar un element lúdic i festiu a totes les celebracions en les quals participéssim. Seguint l’estructura tradicional de les colles, Diables de Badalona va quedar format per: Llucifer, Diablessa, borrons, encenedor (o fogoner), tabalers i diables polvorins (els que reparteixen pirotècnia). Telèfon: 671.50.51.18
Ball de Diables de Sabadell (el Vallès Occidental) - informació sobre la història del grup, modalitats d'actuacions, agenda, participació popular, elements i figures, enllaços i contacte.
Colla Vella de Diables de Gràcia (el Barcelonès) - un grup de gent d'edat molt diversa que ha recollit el testimoni de l'antiga Colla Vella dels Diables de Gràcia, la segona colla més antiga de Barcelona. Actualment treballem per convertir els nostres correfocs en un espectacle de foc, música i dansa inoblidables, sense oblidar el compromís que tenim amb la tradició i la cultura catalana.
Ball de Diables d'Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat) - segueix el model tradicional penedesenc, amb representació teatral i parlaments. Participa en les festes de Sant Joan, les festes de Santa Magdalena (versots + correfoc), i el Cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Mateu (seguicis, correfocs i matines). Telèfon: 629.82.64.72
Ball de Diables de La Ràpita (l'Alt Penedès) - pàgina web oficial del Ball de Diables de la Ràpita, una colla o ball de diables formada el 1981 a la Ràpita, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), i que compta actualment amb una seixantena de membres. En el marc de la festa major fan Acte Sacramental, amb uns parlaments escrits l'any 1998; les Sàtires, on es repassa l'actualitat política i social en clau satírica, i La Fogardera, una impressionant carretillada que durant 24 minuts, fa esclatar milers de carretilles i altres artefactes pirotècnics sense treva. Telèfon: 687.743.558/669.86.92.74
Ball de Diables de La Llacuna (l'Anoia) - ball de diables que segueix el model tradicional del Penedès/Anoia. Correfoc, cercavila de foc o processional i ball parlat són els actes que executa el nostre ball. No s'han trobat documents que ens donin pistes de la presència de diables a la vila, de moment... Telèfon: 661.031.300/93.897.68.27
Ball de Diables d'Els Pallaresos (el Tarragonès) - es va fundar el novembre de 2012 i s’integra en el conjunt del seguici popular de la vila i es disposa també a actuar allà on siguin convidats per fer correfocs. Inclou versots satírics en les actuacions al seu poble. Telèfon: 667.00.22.16
Ball de Diables de Mataró (el Maresme) - es crea l'any 2010, a partir del canvi de l'antiga Colla de Diables del Basilisc, inspirant-se en els balls de diables més antics i tradicionals de Catalunya, amb elements genuïns de la ciutat. El ball parlat té les característiques d’un ball parlat tradicional, però amb elements genuïns. La trama es caracteritza per la personificació dels 7 pecats capitals que s’enfronten a Miquel. Telèfon: 654.43.73.74
Diables Se m'n Refum de Sant Sadurní d'Anoia (l'Alt Penedès) - el grup de diables de Sant Sadurní d’Anoia es va començar a formar l’any 1979 i la seva primera actuació va ser un correfoc que va anar des de l’antic jutjat fins la Plaça del Ajuntament, el 29 de novembre, per Festa Major. Aquesta colla va estar en actiu fins a l’any 1985, quan es va dissoldre. Però uns quants membres del grup van voler mantenir aquest element de la cultura popular i van refundar la colla l’any 1986. L’any 1987 el grup adquireix el nom actual: Diables Se m’n Refum. L’any 1993 els Diables se m’n Refum vam incloure els parlaments en les nostres representacions. Des d’aleshores, cada 29 de novembre, per Festa Major, es fa la Lectura dels Versots a la Plaça de l’Ajuntament.
Ball de Diables de Lleida (el Segrià) - ball parlat amb una forta càrrega satírica, que serveix per donar una visió crítica a l’actualitat social, política, econòmica… Aquest ball únicament surt dos cops a l’any: per les festes de maig i de setembre de la ciutat de Lleida, obrint el Seguici Popular i Tradicional de Lleida. Les actuacions es caracteritzen per la presència de diferents personatges (Llucifer, la Diablessa, Pere Boter, el Capità i un grup de diables), uns versots i diverses figures que interpreten els diables. Telèfon: 648.05.02.69
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
Demonio, religion y sociedad entre España y América
Diversos autors, / Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Departamento de Antropología
Llibre dedicat a l’estudi del diable en diverses manifestacions folklòriques, ...
|
|
|
| |
A l'infern s'hi està calent... 25 anys de versots del Ball de Diables de Sabadell
Diversos autors, / Ball de Diables de Sabadell
Aquest llibre recull els versots que el Ball de Diables de Sabadell va ...
|
|
|
| |
Ball de Diables de la Ràpita. Foc festa i tradició
Casañas i López, Santi / Ball de Diables de La Ràpita
Aquest llibre recull els primers trenta anys d’història (1981-2011) del ...
|
|
|
comprar
| |
Diccionari de renecs i paraulotes
Verdaguer, Pere / Editions Trabucaire
Recull de tot tipus d'execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
