|
|
|  | Diverses poblacions catalanes celebren la seva festa major d’estiu pels volts de la onomàstica de Sant Jaume, el 25 de juliol. Moltes d’elles tenen l’estructura i els actes característics de qualsevol festa major tot i que n’hi ha algunes que presenten peculiartitats. Moltes poblacions celebren aquestes festes amb jocs amb animals vius (bous embolats, capllaçats, correbous, etc). En d’altres indrets, en canvi, durant la festa major treuen a passejar i juguen amb animals de cartró pedra o polièster. |
| | Festes majors
Sant Carles de la Ràpita (el Montsià)
Les festes majors a Sant Carles de la Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l’Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima. |
| | Festa major d'estiu
Xerta (el Baix Ebre)
Per celebrar la festa major d'estiu, els habitants de Xerta prenen cada any els carrers per fer tot tipus de jocs amb bous, una pràctica que també realitzen en el marc de la festa major de Sant Martí. Es tracta d'una tradició mil·lenària, tan pol·lèmica entre els grups animalistes com arrelada en algunes poblacions del sud de Catalunya i a les terres valencianes. |
| | Festa major
Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat)
Cada penúltim cap de setmana de juliol, Sant Vicenç dels Horts celebra la seva festa major d’estiu amb el Mamut Venux, una espectacular peça del bestiari de foc que té el seu origen en les importants restes prehistòriques que es van trobar a la vila. |
| | Festa major
Begues (el Baix Llobregat)
Begues celebra la seva festa major pels volts del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, amb la sortida de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya. |
| | Festa major
Vilaür (l'Alt Empordà)
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres. |
Festes patronals d'Alcúdia (el Raiguer) - Sant Jaume és el patró d'Alcúdia. Les festes s'allarguen durant una setmana i durant aquests dies es duen a terme un bon grapat d'actes per triar: concerts de música, verbenes, teatre, exposicions, a més de les celebracions religioses centrades bàsicament en l'ofici major del dia de Sant Jaume, a la parròquia. Telèfon: 971.897.100
Festa major a Benissanet (la Ribera d'Ebre) - se celebra pels volts de Sant Jaume, el dia 25 de juliol, amb moltíssimes activitats, com tirada de birles, ball de la jota de Benissanet, missa, concurs d’Aufàbigues, etc. Un dia es fa la Festa al Riu al Passeig del Riu, que consisteix en un concert musical i un concurs de pesca. També se celebra un correbars remullat, que consisteix en anar de bar en bar tots junts, mentre la gent tira aigua des dels balcons. En el transcurs del ball de plaça del primer dia de festa major és tradició la Jota Foguejada, una jota en parella durant la qual un amic del ballador tira gran quantitat de piules, correcames, carretilles i altres focs petadors als peus de la balladora, amb l’objectiu de calar-li foc a les faldilles. La noia que surt de la plaça amb el vestit més cremat pot sentir-se orgullosa. El costum, que fou prohibit, també és propi d’alguns pobles del Priorat i de les comarques de l’Ebre (des de finals del XIX).
Festes majors de Sant Jaume d'Enveja (el Baix Ebre) - amb retruc de campanes, musclada popular, bou capllaçat, bous al carrer, correfocs, desfilada de carrosses, ofrena de fruits i flors al patró Sant Jaume, amb el seguici d’autoritats, representants de les entitats locals, hereus i pubilles i amb l’acompanyament dels nostres gegants, l’oncle Sisco, la tia Pepa i Teresina, la gegantina, Berenar popular (l’estofat)... El dia 25, cercavila a càrrec de la Unió Musical l’Artística, missa en honor a Sant Jaume, traca encesa pels Hereus i les Pubilles Majors, isita i valoració dels carrers engalanats, etc Telèfon: 977.468.039
Festa major a Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès) - la festa major se celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol. Els actes més destacats són el Gran Premi Ciclista Baix Penedès, el Correfoc de Ball de Diables de Sant Jaume, originari de l'any 1985 i el castell de focs artificials.
Telèfon: 977.67.71.13
Festa major de Nalec (l'Urgell) - se celebra pels volts del 25 de juliol, Sant Jaume, i compta amb el peculiar Ball de les Forques, recuperat l'any 1982. Telèfon: 973.303.129
Festa major de Salt (el Gironès) - comença el dilluns abans de Sant Jaume amb la cercavila del pregó i el pregó (des de 1983). La vigília a la nit, ball de festa major. El dia 25 de juliol ofici solemne cantat i moltes activitats (havaneres, concerts, representacions de teatre, etc) fins el cap de setmana més proper. Des de 1964 aproximadament, concurs de colles sardanistes. Des de 1979, marxa popular. El darrer dia, "feixina": berenar de germanor a les deveses del Ter i castell de focs artificials (des de 1982). Telèfon: 972.249.191
Festa major d'estiu a Sant Pol de Mar (el Maresme) - la festa major d'estiu de Sant Pol de Mar se celebra cada any pels volts de la diada de Sant Jaume, el 25 de juliol amb quatre dies de festa amb nombrosos actes culturals, com el pregó, correfoc, balls, cercavila i ball amb els gegants, fira d'artesania, Trobada d'Embarcacions de Vela Llatina, activitats a l'envelat de la platja de les Barques, etc. Es fan moltes competicions i jocs a la platja, com el pal enseuat, la "pesca d'ànecs" (que antigament eren llançats vius al mar des d'una barca per tal que els pescadors els tractessin d'agafar) o les curses de natació que es fan mar endins, en paral·lel a la costa. Diumenge té lloc un dels esdeveniments més coneguts de la festa major: la Fira de Sant Jaume, que ocupa el carrer nou de Sant Pol amb tot tipus d'artesanies. S'hi havia fet un ball de les almorratxes. Telèfon: 93.760.45.47
Festa major a Les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) - festa major, amb la recollida de carbassons i vi pels diferents carrers del poble amb els Grallers del Jonc, espectacles infantils, concursos esportius, concurs social de pesca, sardanes, havaneres, etc Telèfon: 972.448.006
Festa major de Bràfim (l'Alt Camp) - Sant Jaume és el patró de Bràfim. Durant diversos dies hi ha actes per a tots els gustos: ball, tir al plat, cursa ciclista, teatre, cinema a la fresca, havaneres i degustació de rom cremat, correfoc, i com cada any el dissabte ball d'orquestra fins que surt el sol.
Festa major a Masriudoms (el Baix Camp) - festa en un petit poble de 150 habitants situat a peu de carretera entre L'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs. Amb balls, xaranga d'aigua nocturna, teatre, revista i... diversió a dojo.
Festa major a Sant Miquel de Balenyà (Osona) - festa en honor a Sant Jaume, al voltant de l'església pagesa que hi ha al municipi. Amb disco mòbil, concurs de dibuix i pintura, concert i gran Ball de Festa Major. Diumenge al matí el tradicional esmorzar del tir al plat al Pla de les Basseroles i campionat d'aquest esport. El dia gran de la festa major, dia 25, diada de Sant Jaume, havaneres i el cremat davant de l'església.
Festa major d'Avinyonet de Puigventós (l'Alt Empordà) - el cap de setmana més proper al 25 de juliol. Dijous, Vetllada de Poesia (des del 2000), un recital que compta amb la participació dels poetes locals i comarcals. Divendres, festa de la cervesa (des del 2002), un concert organitzat pels joves del poble. Dissabte, ball amb música d'orquestra. Diumenge, missa en honor al sant, animació infantil, sardanes i ball de fi de festa. Telèfon: 972.547.069
Festa major de Miami Platja (el Baix Camp) - en honor a Sant Jaume. Amb elecció de Miss Miami-Platja/Miss Turisme, balls d'orquestra, vaquetes, animació infantil, festa de l'escuma, teatre, demostració de cavalls, entre d'altres. Telèfon: 977.81.09.78
Festa major d'Espolla (l'Alt Empordà) - festa major de sant Jaume que es celebra el cap de setmana més proper al 25 de juliol. Divendres, concurs de dibuix infantil. Dissabte, ball d'orquestra. Diumenge, solemne ofici en honor al sant, sardanes, competicions esportives, etc Telèfon: 972.563.179
Festes de Sant Francesc de Formentera (Formentera) - tenen com a protagonistes a la música, amb concerts a la plaça de Sant Francesc i a l'Església de Sant Francesc. També es fan regates i Festa Flower Power a la plaça. La vigília Berenada popular i Missa a la Creu del Pare Palau, una cantada pagesa al Club de Jubilats de Sant Francesc i una representació teatral. El dia de Sant Jaume, com és tradició, hi ha missa al migdia i ball pagès a les 21:00 h. La festa finalitza amb focs artificials i ball d'orquestra.
Festes patronals d'Ondara (la Marina Alta) - la setmana que compren entre els dos últims caps de setmana de juliol es celebren les festes de Sant Jaume. Són organitzades per l’Ajuntament d’Ondara i col·labora una comissió formada per penyes i quintades. Les principals activitats que es fan a Sant Jaume son: entrades de bous, actuacions musicals, "Futbol Vaca" i sopars populars al carrer. Una particularitat d’aquesta festa és que es de caràcter principalment nocturn, i que la gent s’organitza en Penyes i Quintades per a montar-se cadascú els seus “garitos”, on no falta mai beguda per a tota la gent que els visita.
Festes patronals de Petrés (el Camp de Morvedre) - en Sant Jaume, titular de l'església i patró de Petrés, s'inicien les festes del poble que acabaran a finals d'agost amb la festa del Xiquet de la Boleta. La setmana del 25 de juliol, Petrés celebra la festa del seu patró, tot i que no és la festa grossa del poble, són tradicional els vols de campanes, la volta al terme, la missa major i a l'acabada repartiment d'orxata a la plaça i els sopars de faixa amb alguna orquestra. Festa d’origen medieval el propòsit de la qual era donar les gràcies al patró de la localitat pels fruits obtinguts en la collita.
Festa major de Queralbs (el Ripollès) - se celebra per Sant Jaume, patró del poble. Amb un variat programa d'activitats per petits, grans i mitjans. Des de les propostes més clàssiques i tradicionals: la missa, les sardanes i els balls. El 25, missa cantada i sardanes al matí i a la tarda.
Festa major de Portbou (l'Alt Empordà) - el cap de setmana amés proper al 25 de juliol, dia de Sant Jaume.
Festa major a Tivissa (la Ribera d'Ebre) - es celebra per Sant Jaume, el dia 25 de juliol, i dies successius. La festa comença amb el ja tradicional prego de festes, que cada any realitza un pregoner diferent, i la inauguració de diverses exposicions, que es poden visitar durant els dies de festa. La dansa de Tivissa, ha estat recuperada fa uns anys i es ballava per la festa de la vuitada, celebrada desprès del dia de corpus, on cada dia, un dels sis barris de Tivissa, feia la seva festa. La dansa, consisteix en un recorregut per molts carrers de Tivissa, passant per tots els barris. També es fa una cursa a peu, els balls de nit, i el correfoc amb una gran quantitat de foc que s'hi llança, fan que el recorregut estigui ple de sorpreses i de gresca.
Festes patronals a Benimarco (la Marina Alta) - la partida de Sant Jaume o Benimarco, compartida entre els termes municipals de Benissa i Teulada, celebra la festa del seu sant patró la setmana al voltant del 25 de juliol. Sopars populars a la fresca, plantada d'un arbre, cercaviles, danses, vaques, focs artificials…
Festa Major i Baixada de Falles de Llesp (l'Alta Ribagorça) - la festa major se celebra el cap de setmana proper a 25 de juliol, diada de Sant Jaume. Divendres Ball de Festa Major. Dissabte jocs per la mainada al matí, i al vespre es fa la baixada de falles, que tenen la particularitat que són del tipus rantiner i són les darreres de la temporada estiuenca, les que més tard se celebren. A la plaça major s'encén un "faro" o falla gran, al voltant del qual es reuneixen els fallaires i llancen les seves falles enceses. Abans de fer la baixada de falles té lloc una baixada de falles infantil. Diumenge pica pica i missa, en honor a Sant Jaume. Començada el 1984.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
