|
|
|
Tarasca de Barcelona (el Barcelonès) - amb cos de tortuga i cap de felí humanitzat, i de geni canviant, tan aviat llança foc i aigua, i clava queixalades, com obsequia amb caramels la quitxalla. A la ciutat de Barcelona, la presència de la Tarasca o Cuca Fera és escassa, efímera i incerta, moltes vegades per confusió amb altres figures del bestiari. La trobem el 1599 en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona, però se’n perd el rastre a partir del segle XVIII. La figura actual és de l’any 1993, responsabilitat de l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta. De 198 kg de pes, construït l'any 1993 per Xavier Jansana, de 330 cm de llarg per 180 cm d'ample, amb rodes, arrossegada per 4 persones i que treu foc per 6 punts. Telèfon: 93.221.79.17 Tarasca de Cervera (la Segarra) - bèstia de les joventuts dels Diables Carranquers. Va ser construïda l'any 2008 per Xavier Badia. Aquesta figura del bestiari cerverí encarna una criatura mitològica originària de la Provença i semblant a un drac. És una de les primeres bèsties que van sortir del taller La Gàrgola, realitzada amb fibra de vidre i resina, i amb el disseny del cos i escates, de tela, ideat pel Xavi Miret. La Tarasca és una interpretació de la cara escolpida a l’arcada de la porta principal de la Universitat de Cervera. Al 2021, vam fer una rèplica del cap, per alleugerir el pes. Tarasca de Sanaüja (la Segarra) - l'any 1804 l'ajuntament prohibeix de fer ball de bastons, gegants, diables i mulassa durant la celebració del Corpus. També hi sortia una Tarasca. Tartuga d'Ontinyent (la Vall d'Albaida) és una figura d'imatgeria que sortia per Corpus i que es representa com un animal amb closca de tortuga i cap de lleó o humanoide i amb una cua d'escorpí. A Ontinyent hi ha documentada l'existència d'una Tarasca des del 1609 i rep el nom de “Tartuga”, que significa tortuga.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|