|
|
|  
|
| |
Lleó de Barcelona (el Barcelonès) - és una figura que forma part del bestiari històric de la ciutat. Representa l’animal amb posat majestuós i coronat, que simbolitza el poder. Era molt popular entre el poble, potser per la seva forma de bramar i d'actuar. Avui se li llença una moneda a la boca i fa sonar una campaneta, tal com feia fa molts anys. En els anys noranta del segle XX, dins el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi va decidir de tornar-la a construir. Ho encarregà a l’imatger solsoní Manel Casserras i Boix, que l’enllestí el 1993. D'ençà d’aquell moment, s’incorporà al Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari al costat de l’Àliga de la ciutat. Té dansa pròpia: el «Ball del Lleó», amb música de Jordi Fàbregas i Canadell i coreografia de Xavier López. Va ser estrenada en el Toc d’Inici del 1994. A dia d’avui, el Lleó de Barcelona està exposat a La Casa dels Entremesos, on, si l’aneu a veure, us rebrà amb el posat solemne i la mirada penetrant que el caracteritzen. Telèfon: 670.607.704
Lleó de Vic (Osona) - la presència d’aquesta bèstia va ser habitual al seguici festiu de la capital osonenca des del 1601 al 1801, entre els segles XVII i XIX. L'any 2021 es va recuperar la figura gràcies a una descoberta que es va fer l’any 2019 quan es va trobar a l’arxiu episcopal el dibuix d’un lleó datat del 1664 relacionat amb un encàrrec fet pel gremi de blanquers i pellaires. L'Ajuntament va encarregar el Lleó de Vic al Taller d’Escultura Casserras de Solsona i es va estrenar amb motiu de les Festes de Sant Miquel dels Sants 2021. La peça, pensada per a dos portants, duu l’escut de la ciutat i també una corona elaborada al taller Garreta de Vic. Els membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Remei són els encarregats de portar aquesta figura que balla amb la música composta pel també remeienc i vigatà Lluís Torán. Telèfon: 621.26.18.45
Lleó de Tarragona (el Tarragonès) - és una peça del bestiari tarragoní que actua com a senyal de distinció. La primera referència històrica és del 1424 i va ser recuperat al 1993 per l’Associació de Veïns Verge del Carme. Portat per dues persones, representa de manera realista la figura del lleó, amb corona de príncep i escut del municipi. A Tarragona, sembla que figurava dins la roca de Santa Tecla, tal com explica la seva llegenda, al passatge de les feres. E Lleó petit surt al carrer des de l’any 2003.
Telèfon: 977.29.61.00
Lleó de Valls (l'Alt Camp) - el Lleó simbolitza la força i el poder dins l’imaginari humà. El considerem el rei dels animals i el posem al nostre costat perquè amb la seva força custodiï tot allò que creiem que és important. Des de l’any 1583 una parella de lleons custodien l’escut de Valls, al cantó de l’església de sant Joan. És l’escut de la ciutat més antic que hi ha a l’església, i un d’aquestes lleons es converteix ara en el lleó de Valls i passa a formar part del nostre seguici festiu al costat del Drac, l’Ós, la Mulassa i l’Àlgia. Any de construcció: 2011
. Telèfon: 685.17.36.48
Brumot de Gavà (el Baix Llobregat) - el nom Brumot ve de la unió entre els mots Brugues i Calamot. El disseny s’inspira en el lleó de pedra situat en el capitell de l’ermita de Brugues, un lleó alat, símbol evangelista de Sant Marc. Bèstia de Foc que lluità amb Jaume Marc, fill del senyor del Castell de l’Eramprunyà. En Jaume incorpora tres elements essencials en el seu escut: la creu de Sant Jordi, un cavall i una coloma. El Brumot té el cap de lleó per vèncer el cavall; cos de drac rampant, per atacar la creu, i cua d’escorpí per vèncer la coloma. Amb tot després del combat, en Brumot, es va convertir en una bèstia bona, de cor amable i bondadós. Durant molts anys, ha estat cuidant els gavanencs i gavanenques , de les pestes, guerres, invasions. L’any 1998 es va construir el primer Brumot, a dia d’avui descansa en les muntanyes del Calamot, però surt cada any en la carrossa del carbó amb la Venus del Foc a la cavalcada de Reis.
Lleó de Reus (el Baix Camp) - element del bestiari popular català que forma part del seguici festiu de Reus. Hi ha referències del Lleó incorporat a seguicis festius almenys des del 1424 a Barcelona i a Tarragona. El Lleó es va presentar amb motiu de les festes del Centenari de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia el 18 de setembre de 2004, promogut per l'entitat Associació Musical de sant Miquel, que se n'encarrega del seu manteniment i de treure'l a la Festa Major i per les Festes de Misericòrdia. Realitzada per l'escultor Manel Llauradó, és una figura que porten dues persones.
Lleó i Lleonet del Vendrell (el Baix Penedès) - va ser beneït el 24 d’abril de 2015, vigília de Sant Marc, impulsat per l’Associació Amics de l’Orgue i la Parròquia de Vendrell. Com a elements identificatius, porta dos escuts: el del Vendrell i una fusió del logotip dels Amics de l’Orgue i el de la parròquia. L’escultor encarregat de la seva realització és el reusenc Manel Llaurador. Surt per Corpus, per la Festa Major i per la Fira de Santa Teresa del Vendrell.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
El Lleó
Grau i Martí, Jan
El Lleó és un element del bestiari que actualment té un paper més simbòlic ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
