|
|
|  | El Ball de Cavallets també és conegut per Ball de Turcs i Cavallets, Ball de Cavallins o Cavallins Cotoners. Els cavallets són uns dansaires que figuren en certes festes populars i duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats. |
Els Turcs i Cavallets de Berga (el Berguedà) - tot i que poden derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna. Quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers resulten sempre vencedors. La primera referència que en coneixem data del 1621, tot i que les figures actuals van ser construïdes el 1890. Fins el 1889, els cavallets berguedans tenien una forma simple, ingènua i rudimentària: la gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del genet, un diminut cap de fusta al davant i una nina asseguda a la gropa. Fou l’any 1890 quan els Turcs i Cavallets deixaren d’evolucionar al so del Tabal i van passar a dansar als acords de la música composta per en Joaquim Serra i Farriols, el “Quimserra”. Es creu que el ball dels Turcs i Cavallets és un dels més antics de La Patum.
El Ball de Cavallets de Reus (el Baix Camp) - el Ball de Cavallets fou, probablement, una de les danses més luxoses i, en aquest sentit, espectaculars dels seguicis festius reusencs del segle XVIII i el primer terç del segle XIX. Aquest ball, és documentat a Reus des del 1620, tot i que és a començament del segle XVIII quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual. A partir del 1705, la participació del ball en les solemnitats locals, sempre de la mà del gremi de blanquers i assaonadors, serà constant. Tanmateix, a la coneguda processó del 29 de maig de 1792, amb el seu seguici de vint-i-dues danses no és, evidentment, una excepció.
Cavallets en diferents indrets de Mallorca - avui encara perduren a Pollença, Felanitx i Artá. Recuperats a Llucmajor i a Ciutat. Se sap que a Mallorca hi hagué un entremès amb cavallets al segle XV, i l'Ajuntament de Palma disposava, l'any 1458, d'uns nou caps de cavallets.
Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona (el Tarragonès) - desde l'any 1990 el Ball de Turcs i Cavallets torna a formar part del Seguici Popular de les festes de Santa Tecla,encarregant-se de la seva representació l'Esbart Santa Tecla com entitat responsable de la seva recuperació. Telèfon: 977.22.21.67
Cavallets de Felanitx (Migjorn) - els cavallets és un conjunt de danses rituals que surten a ballar els dies de la Patrona: Santa Margalida (19 i 20 de juliol) i per les festes de Sant Agustí (27 i 28 d'agost). Els Cavallets el formen set infants, nins i nines, d'edats compreses entre els 10 i els 13 anys, dels quals 6 duen una figura de cavall passada pel cos. Telèfon: 971.58.26.29
Cavallets cotoners a l'Alguer (Sardenya) - els cavallets de l'Alguer van desaparèixer a finals del segle XVII. Els cavallets algueresos formaven part de l'antiga processó de Corpus i la seva presència referma els vincles històrics entre l'Alguer i Catalunya.
Ball de Cavallets de Lleida (el Segrià) - els sis cavallets lleidatans són un record d'aquells cavallets que antigament protagonitzaven algunes representacions i autos sagramentals referents a les lluites entre moros i cristians, lligats aquests a les celebracions religioses de diades tan assenyalades com la del Corpus. Actualment acostumen a acompanyar els gegants en les desfilades pels carrers de la ciutat, i amb els capgrossos són els encarregats d'aportar el to alegre i l'animació a aquests actes festius. Telèfon: 973.700.394
Cavallets de Mataró (el Maresme) - comparsa festiva creada el 1992 per l'Entitat Folklòrica Catalana de Mataró. Es compon de vuit figures construïdes al taller El Ingenio de Barcelona. Des del 2002 forma part de la Passada de Les Santes. El 2011 es van estrenar quatre cavallets petits, que completen la família.
Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega (l'Urgell) - la primera referència als Cavallets de Tàrrega és de 1946, quan la Agrupación Carmelita de Danzas, entitat de la qual formava part el Ball de Bastonets de Tàrrega, va proposar-se la compra de nou cavallets i la creació d’un ball propi per amenitzar les Festes del Carme. Els Cavallets de Tàrrega naixien inspirats en els de Solsona, Berga o Olot.
Cavallets de Torredembarra (el Tarragonès) - van nèixer l’any 1994 per iniciativa d'un grup de joves i de la mà del constructor Carles Cabús. Telèfon: 977.64.38.96
Turcs i Cavallets de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat) - les figures dels turcs i cavallets van aparèixer per primer cop a Sant Feliu l’any 1987, però no es van assentar en la tradició festiva local fins a mitjan anys noranta. Els gegants, turcs i cavallets es van introduir en l’imaginari festiu local arran d’una representació del ball de la Patum de Berga que va fer l’Esbart Sant Feliu de l’ACF el 1988. Telèfon: 93.685.35.12
Cavallets de Xàtiva (la Costera) - són de l'Escola de Danses de Xàtiva i participen de la festa de Corpus.
Ball de Cavallets de Tortosa (el Baix Ebre) - trobem referències al Ball de Cavallets de Tortosa l’any 1549, on es diu que es tractava del “joch” de cavallets i que anava acompanyat del so dels cascavells, i l’any 1556, on es torna a fer referència als cascavells que es col·locaven a la part inferior dels faldons dels cavallets. Avui dia, els cavallets de Tortosa participen a la Festa del Renaixement (mitjan juliol), estan fets de fibra de vidre i pesen uns 25 quilos cadascun. El ball propi dels cavallets de Tortosa és el “Realenc”, obra de Vicente Muñoz Viñes, que guanyà el III Concurs de Composició Jaume Blanch organitzat expressament per dotar el ball de cavallets d’una música pròpia.
Ball de Cavallets de Castelló de la Plana (la Plana Alta) - grup de Cavallets que pertanyen als Dansants del Corpus de la capital de la Plana, al País Valencià. Com clarament indica el nom de l'entitat, la seva principal activitat se centra en els actes rituals de la festa del Corpus. Es tracta de vuit figures de notables dimensions i construïts parcialment amb vímet, fet que junt amb la diferent coloració i al policromat de les faldilles faciliten uns balls d'una gran vistositat.
Els Cavallets d'Igualada (l'Anoia) - aquest grup de cavallets forma part de l'actiu Esbart Bitrac Dansa de la capital de la comarca de l'Anoia. Construïts el 1990 per Jaume Garay es tracta de sis figures força singulars i d'idèntica aparença. Aquest entremès balla per la festa major, i el formen dues o tres parelles d'homes que amb el cavall de cartó passat pel cos corren i salten al soroll dels fuets que porten. Executen diversos balls i danses amb una sensació de gran mobilitat, afavorida sense cap dubte per la forma de les faldilles de les figures que, a base de tires de diferents colors, li multipliquen la sensació de presència i moviment. Telèfon: 93.803.27.57
Cavallets de Perpinyà (el Rosselló) - ball de Cavallets pertanyent al Ballet Joventut de Perpinyà, una veterana entitat que data de principis del segle XX (1901) i que duu una magnífica tasca en favor de la dansa i les tradicions a la comarca del Rosselló, sotmesa, com se sap, en un ambient de creixent descatalanització. Es tracta d'unes figures de notable presència, ballades per una munió de joves entusiastes dirigits per un majoral de més edat, que desenvolupen unes danses molt pròpies i personals, conformant tot plegat un ball molt particular.
Cavallets Cotoners de Barcelona (el Barcelonès) - la primera data dels cavallets a Barcelona la tenim al 1424 quan són esmentats al Llibre de Solemnitats i pertanyen al Consell de Barcelona. Al 1430 sabem que eren vuit figures i que al llarg dels anys la xifra oscil·lava entre aquesta i un màxim de dotze. El 1437 s'establí un acord entre el Consell de la Ciutat i el gremi de cotoners perquè aquests assumissin la seva gestió.
Ball de Cotonines de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - un dels elements del folklore més antic documentat a Vilanova i es caracteritza perquè els dansaires porten passats uns cavallets pel cos. La restitució del ball va ser impulsada l'any 2012 pels Moixiganguers de la Geltrú i l’Associació de Sacaires i Flabiolaires Costa de Ponent. Els vuit cavallets nous són fets de vímet i ballen -guiats per un personatge emmascarat- al so d'una música característica. Aquest dimoni o esparriot té la missió de vigilar l’ordre i l’espai de ball. Telèfon: 93.814.00.73
Ball de Cavallets d'Olot (la Garrotxa) - també coneguts com a cavallins són uns elements del bestiari popular practicats a Olot des de començaments del segle XVII. Estan formats per una estructura lleugera feta de fusta i roba que simula la forma d'un cavall amb un forat al centre, on se situa el cavaller que sosté -a l'alçada de la seva cintura- i fa moure l'estructura, aconseguint l'efecte visual d'un cavall amb un genet a sobre. La primera referència olotina sobre cavallets o cavallins és de 1601, quan s'esmenta que van participar en la processó per commemorar la canonització de sant Ramon de Penyafort.
Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) - tal com es desenvolupa avui dia, el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa a Sant Feliu de Pallerols constitueix l’eix vertebrador de la Festa Major del poble. L’anomenat “Ball Pla” és la primera peça del conjunt; el ball simbolitza la disciplina dels guerrers dels dos bàndols i representa la seva preparació i la seva predisposició a la lluita. Tot seguit s’executa la “Matadegolla” que representa la lluita entre els dos exèrcits, amb la victòria cristiana sobre l’enemic i és segurament la dansa més antiga del conjunt de balls. La tercera dansa és el “Contrapàs” que representa la celebració religiosa de la victòria com a acció de lloança a Déu. La “Sardana curta” és considerada la celebració laica de la festa (després de la celebració religiosa); es coneixen dues melodies de la Sardana Curta, l’anomenada “L’antiga”, que és d’extensió lleugerament inferior a la sardana anomenada “Pastoreta”, creada pel músic santfeliuenc, Narcís Paulís.
Ball de Cavallets de Pollença (Serra de Tramuntana) - surten el dia de Sant Sebastià. En la processó en honor de Sant Sebastià destaquen els cavallets que dansen al so del flautí i el tamborino —dos al·lots dins el cos de llurs cavalls de cartó— i l’estendard, que simbolitza el sant amb una gran bandera que es fa onejar d'una forma rítmica i característica. Els cavallets i l’estendard també participen a l’ofici previ i a les danses que es ballen posteriorment, avui reduïdes al ball al voltant d’un fogueró situat enmig de la plaça Major i en alguns punts determinats del poble. Els cavalls representen la lluita dels equins medievals contra els soldats turcs per defensar la fe cristiana, mentre que el centurió recorda la història de Sant Sebastià, un soldat de l’exèrcit romà del segle III.
Cavallets d'Artà (Llevant) - Artà celebra Sant Antoni de Pàdua amb el Ball dels Cavallets, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.
Ball de Cavallets del Vendrell (el Baix Penedès) - nasqué arran de les ganes de ballar d’antics membres d’altres seccions de L’Embarcada (als quals s’han sumat noves incorporacions) i del desig per donar sortida als cavalls construïts per al Ball infantil del 4 de Març, actualment dissolt. El ball representa un grup de vilatans que es prepara per a la batalla a dalt dels cavalls, amb un garrot a la mà. Els participants van vestits amb pantalons i camisa blancs, faixa negra, armilla grana, camalls grocs amb picarols i espardenyes negres. Les tres peces musicals que acompanyen els Cavallets són obra de Jordi Quintana, i s’interpreten amb gralles i timbal.
Ball de Cotonines de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) - sembla que aquest ball és una derivació d'un entremès o ball parlat sobre el martiri de sant Sebastià, amb turcs muntats en cavalls simulats. Les primeres referències del ball a Vilafranca se situen en el primer quart del segle XVII. Pertanyia a la Confraria de Sant Antoni Abat, Sant Llorenç i Sant Isidre, que en tenia cura, i només feia sortir les cotonines en les festes més assenyalades. Consta de nou cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes.
Cavallets de Figueres (l'Alt Empordà) - porten uns domassos vermells amb l’escut de Figueres brodat en or. Els genets porten uns corretatges i cascos de soldats romans, emplumats de color vermell. Els Cavallets, en nombre de tres, varen ser comprats en el mateix lot que els gegants de nom actual Valeri i Indika, a Saragossa, a la fàbrica Aragonesa de Fiestas. Varen ser presentats l’11 de setembre de 1996.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
comprar
| |
Els cavallets cotoners de Barcelona: cavallets, cavallins i cotonines
Garrich i Ribera, Montserrat / Esbart Català de Dansaires
Amb motiu de la V Mostra de Bestiari Festiu de Catalunya, l'Esbart Català ...
|
|
|
comprar
| |
Ei, els Turcs i Cavallets lluiten!
Alàs, Núria / La Patumaire Edicions
Sota el títol Ei, els Turcs i Cavallets lluiten! en Marc i el seu avi ens ...
|
|
|
comprar
| |
Danses parateatrals del seguici reusenc. Els balls de cavallets i de galeres
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Aquesta monografia s'ocupa de dues danses del seguici festiu reusenc que ...
|
|
|
| |
El ball de Turcs i Cavallets de Tarragona: La creu contra la mitja lluna
Miralles i Figueres, Eloi / Ajuntament de Tarragona
Miralles, bon coneixedor de la Festa Major de Tarragona, ha estat triat ...
|
|
|
| |
Del ball de les cotonines de Vilafranca
Miralles i Figueres, Eloi / Caixa Penedès
Edició a cura d'Antoni Massanell i Esclassans i Eloi Miralles i Figueres. ...
|
|
|
comprar
| |
Ball de Cavallets de Torredembarra
Morlà Gómez, David / Agrupació de Balls Populars de Torredembarra
Tercer volum de la col·lecció de monogràfics "El Tamborí, temes de cultura ...
|
|
|
comprar
| |
Cavallet Blanc, on ets?
Bonet Abelló, Roser / La Patumaire Edicions
Cavallet Blanc, on ets? narra la història dels Cavallets de Reus i té com ...
|
|
|
| |
Bestiari
Cordomí Fernandez, Xavier / El Cep i la Nansa Edicions
Aquest tercer volum aplega el gran planter de bèsties festives, de ...
|
|
|
comprar
| |
Representacions festives de l'alteritat a Catalunya. Entremesos de moros i cristians i cavallets cotoners (Vol. 1 i 2)
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Aquesta publicació és el resultat de la tesi doctoral d'aquest autor que ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
