|  | Els balls i danses més populars de la Nit de Sant Joan són els balls rodons o sardanes que es fan al voltant de la foguera amb tots els seus participants agafats de les mans però sense altra coreografia que voltar entorn el foc. Molts d'aquests balls acaben amb els salts rituals de la foguera que segons la creença generalitzada aquesta nit tenen propietats profilàctiques i terapèutiques per a qui els efectuen. Segons aquesta creença, saltar a foguera diverses vegades assegura bona sort durant tot l'any. Un cas apart el conforma l'anomenat Ball de Sant Joan en diferents poblacions mallorquines. Es tracta de les evolucions d'un personatge que figura sant Joan Baptista, anomenat "Pelós" a Felanitx i "Pelut" a Sant Llorenç de Cardassar. |
| | Festa Major i Ball de les Rentadores
Riu de Cerdanya (la Baixa Cerdanya)
Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l’alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble. |
Ball amb vestits de paper a Xerta (el Baix Ebre) - coincidint amb el dia de la Revetlla de Sant Joan és tradició que la gent es confeccioni vestits de paper per a sortir a ballar davant la foguera. Fa uns anys que la gent gran ha perdut aquest costum, però els xiquets i xiquetes encara continuen posant-se aquests vestits de paper que els seus pares o iaios els fan amb tanta il·lusió. Actualment, l’associació de mestresses de casa, organitza una rua la tarda de la revetlla. Tots els menuts que porten els vestits de paper segueixen la comparsa fins arribar a la Plaça Major on es fa la tradicional foguera de Sant Joan i tots ballen al seu voltant. Per la nit és costum celebrar la revetlla a la Plaça Major. L’ajuntament posa a disposició de tothom, taules i cadires per a poder sopar a la Plaça (que s’omple de gent sopant menjars cuinats casa, on no hi poden faltar els caragols, plat que no falla mai aquest dia). La vetllada s’amenitza amb ball d’orquestra i l’ajuntament reparteix coca i cava per a tots els assistents a la festa que no s’acaba fins ben entrada la matinada.
Ball del càntir a Blanes (la Selva) - per Sant Joan a Blanes s'havia efectuat el Ball del Càntir. Distribuïts al voltant de la foguera els dansaires s'anaven passant un càntir ple d'aigua de mà en mà, en cadena i amb un cert ritme. La tradició diu que al que se li trencava el càntir perquè li queia a terra, pagava el menjar i el beure de tot el grup.
Ball de la Bepa a Font-Romeu (l'Alta Cerdanya) - ball que és tradició del 23 de juny a l'ermitatge de la Mare de Déu bruna de Font-Romeu, situat a redós d'una font d'aigua remeiera. El ballaven els romeus que acudien aquest dia al santuari a la recerca de l'aigua remeiera.
Ball de la clavellinera a Ulldemolins (el Priorat) - es tracta d'un ball rodó que les dones ballaven al voltant de la foguera de Sant Joan, al mig del carrer, agafades en rodona com la sardana, al so d'una cançó dialogada. És un ball popular de festa. En un moment donat els balladors surten a convidar gent del públic a ballar.
Bastoners de foc a Artés (el Bages) - en aquesta localitat la revetlla de Sant Joan se celebra amb petards, música i foguera fins a la matinada, però té alguns trets que la singularitzen, com la sortida i ball d’una bèstia del tipus mula guita que escup foc per la boca, i un ball de bastons amb foc, en què els balladors duen bengales sortidores tipus Patum al cap. També es fa un correfoc i l’encesa del campanar. Telèfon: 93.830.50.01
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
