| 
Concurs de Coques de Sant Joan a Castelló (la Plana Alta) - la Nit de Sant Joan de Castelló, organitzada pel Patronat Municipal de Festes amb la col·laboració de la Federació de Colles, se celebra a la Platja del Gurugú i inclou un Concurs de Coques de Sant Joan de la colla Cagarrós, un Sopar de Pa i Porta, correfoc amb Dimonis de la Plana, encesa de la foguera monumental, castell de focs i per a rematar, la música fins a la matinada. Les nostres platges s'omplen de famílies i grups d'amics que sopen al voltant de la foguera i després compleixen, si volen, amb la tradició de saltar les onades a mitjanit.
Coca de Sant Joan - procés d'elaboració del dolç indispensable de la festa de Sant Joan, il·lustrat amb fotografies pas per pas.
Receptes per fer Coca de Sant Joan - teniu intenció de fer una coca de Sant Joan a casa? Us oferim quatre maneres diferents i fàcils de fer-la. Us donem receptes per a fer la coca de Sant Joan clàssica amb fruita confitada, la de cabell d’àngel, la de pinyons i la de llardons. Trieu la que més us agradi.
Coca de Llavaneres (el Maresme) - unes postres tradicionals fetes de pasta de full, farcides de crema i massapà, i recobertes de pinyons i sucre, de gust intensament dolç. Les ametlles i els pinyons han de ser del país. És una coca generalment de forma rectangular, tot i que ocasionalment pot tenir altres formes, i no excessivament gruixuda (no sol passar d’uns 2 cm de gruix). Des de mitjans del segle XX, aquesta coca dolça és símbol d’identitat del municipi de Sant Andreu de Llavaneres. Tot i que inicialment estava vinculada a la revetlla de Sant Joan, actualment es pot consumir tot l’any.
Mostra tradicional de Coques Casolanes a Pineda de Mar (el Maresme) - pels volts del 23 de juny s'organitza aquesta mostra de coques de Sant Joan.
La tapeta de Borredà (el Berguedà) - la nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de "Tapeta" que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de "tapeta" per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
