|
|
|  
|
| Les festes de carboners són unes manifestacions festives que s'estructuren al voltant del procés de construcció d'una carbonera i, per això, moltes s'anomenen genèricament "La carbonera". Tenen per objectiu compartir i transmetre tot el coneixement generat al voltant del procés d'obtenció del carbó vegetal per mètodes tradicionals. Els actes, que sovint duren setmanes, es desenvolupen en un ambient festiu i amb un caràcter obert a tothom qui desitgi conèixer aquest univers que fou tant important en el passat per al desenvolupament de molts municipis. |
| | Festa de la carbonera
Sant Climent de Peralta, Aj. Forallac (el Baix Empordà)
La Festa de la Carbonera s’estructura al voltant del procés de fabricació artesanal del carbó vegetal, tal i com el realitzaven els carboners de les Gavarres. Durant més de dues setmanes aquesta pila de llenya es converteix en un animat centre de pelegrinatge, xefles, acampades, reunió i diversió espontànies de gent provinent de diferents contrades. |
| | Festa de la carbonera
Juià (el Gironès)
L'Associació de Veïns de Juià organitza, des de l'any 2006, una celebració popular de cinc setmanes de durada que té per objectiu recrear el procés tradicional mitjançant el qual s'obté el carbó vegetal. |
La carbonera a Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental) - el vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a fer combustir, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.
La carbonera a Vallgorguina (el Vallès Oriental) - en el marc de la Fira del Bosc i la Terra que es celebra a finals de novembre.
La Molsosa - és una bèstia estranya, un esperit o geni del bosc. Els carboners el temien dins les seves cabanes fetes al costat de les carboneres. Va vestit amb branques d'alzina i la cara tapada amb una màscara de suro.
Carbonera a Artana (la Plana Baixa) - el carbó que es feia a Artana, com a altres pobles de muntanya, era la millor forma de calfar-se a l’hivern i cuinar tot l’any en els llocs on la llenya era cara i escassejava. En Artana era una feina dels treballadors agrícoles i gavellers. Primer es preparava el lloc de la carbonera, era un punt lliure de vegetació dins del bosc fent una replaça on al mig s’havia de guardar una circumferència d’entre 4 i 6 metres de diàmetre; al perímetre es posava una pedra cada metre aproximadament, i es continuava col·locant pedres en una circumferència més petita fent perímetre fins posar una pedra de considerable dimensió al mig.
Carbonera de Sant Llorenç de la Muga (l'Alt Empordà) - se celebra cada primer diumenge de març en el marc de la Fira de la Mongeta i del Carbó. Hi ha editat unconte que explica l'aventura d’un jove carboner i una molsosa i uns fets sorprenents que ens portaran a descobrir perquè durant la Fira de la Mongeta s’hi fa una carbonera, o s’hi pot jugar a jocs amb mongetes. Telèfon: 972.569.140
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
comprar
| |
El carboneig. L'exemple del Montseny
Gutiérrez i Perarnau, Cèsar / Editorial Alta Fulla
Aquest treball - guardonat amb el Premi sobre la Defensa, Divulgació i ...
|
|
|
comprar
| |
El Carboneig
Zamora i Escala, Jaume Enric / Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
El carboneig, entès com un procés tècnic que ha consistit en la combustió ...
|
|
| |
 | |
|
| |
25 anys de la carbonera
Diversos autors, / Editorial Gavarres
Monogràfic aparegut l'any 2017 en motiu del 25è aniversari de la Carbonera ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
