|
|  | La morratxa, marratxa, marraixa o almorratxa és un recipient de vidre que té un broc superior per ser omplerta i quatre petits galets per poder vessar el líquid perfumat que conté, tradicionalment aigua de roses o aigua-ros. És utilitzat en moltes festes al llarg de tot l'any amb significats i funcions diverses. Moltes danses rituals es ballen amb aquests recipients: els balladors evolucionen amb la morratxa a les mans i en algun moment del ball ruixen les balladores o el públic assistent amb l'aigua perfumada. En alguns llocs és costum trencar l'almorratxa al final del ball. Hi ha qui creu que podrien ser romanalles de balls agraris destinats a obtenir la pluja, tot i que també hi ha qui pensa que són balls de festeig o balls cerimonials de relleu de càrrecs en les confraries. |
Ball de l'Almorratxa a Gironella (el Berguedà) - es balla en el marc de la festa major que se celebra pels volts de Sant Roc, el 16 d'agost, i té uns orígens històrics documentats entre els segles XV i XVI. Durant el ball, els homes ruixen el cap de les dones amb l'aigua perfumada amb essència de roses continguda dins una almorratxa de vidre.
Dansa de Castellterçol i Ball del Ciri Castellterçol (el Moianès) - l'últim diumenge d'agost. En el marc de la festa major, destaquen aquestes dues danses de caràcter cerimonial, que antigament escenificaven el relleu en el càrrec d'una confraria. Documentades des de la segona meitat del segle XVII, són interpretades per sis parelles de balladors. El relleu es fa efectiu de manera simbòlica quan tres de les parelles lliuren a les altres tres uns ciris i unes almorratxes plenes d’aigua de roses, amb què després mullen el públic.
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
