|
Ball de les Forques de Nalec (l'Urgell) - ball tradicional del poble de Nalec (Urgell, Catalunya) que Joan Amades recull en el "Costumari Català" el 1953. D'aquest ball, molt tradicional en tota la vall del riu Corb, també se'n té constància a Santa Coloma de Queralt o Vallfogona de Riucorb. Els dansaires, guarnits amb la roba tradicional de segador, un barret de palla i una forca cadascú, ballen al voltant d'un munt de palla amb la tonada del Ball de Sant Ferriol i en la seva essència, pretén aglutinar tothom en un cercle, fent pinya i enaltir el treball conjunt. Joan Amades recollia que "com que aquests dies feien festa en honor del sant, se'ls podia retardar un xic la feina, i llavors tenir dificultat per netejar el gra a l'era per manca de vent. Era en aquells moments que ballaven el típic ball de les forques, un ball característic d'aquesta època de l'any". Actualment, es balla exclusivament a Nalec el dia 25 de Juliol amb motiu de la festa major (Sant Jaume). Les forques, compostes per dos, quatre o cinc "pollagons", ja pràcticament no s'elaboren de forma artesanal i com que la tradició de forcaire s'ha perdut, és per aquest motiu que els participants en la dansa ballen amb les forques que les famílies del poble conserven a casa seva. Ball de la forca de Bellreguard (la Safor) - el Ball de la Forca és un ball enriquit per les diverses cultures que han habitat el terme i transmès generacionalment fins a l’actualitat. Segons l’historiador Fermín Pardo, la creació d’aquest data de l’any 1861. Es balla en honor de sant Miquel, la vespra de la seua festivitat. Amb el temps ha anat evolucionant, passant de caps de família als seus descendents barons fins a l’actualitat, que el ballen per dones i hòmens. Està caracteritzat per l’ús de la forca com a element principal, al voltant del qual es desenvolupa la coreografia. També destaca la seua vestimenta tradicional de llaurador valencià. La música antigament era taral·lejada pels dansadors i el cantor. És en l’any 1941 quan es passa a piano i l’any 2002 quan fou transcrita a dolçaina i tabalet.
|
|
|
|