|
|
|  | "Catedral del vi" és el nom popular amb què es coneixen alguns cellers cooperatius de la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Priorat i la Terra Alta. Es tracta d'impressionants construccions a l'estil modernista, fetes entre 1910 i 1920, en què l'estètica i la funcionalitat van de bracet. Són construccions de gran envergadura que serveixen per guardar tines de vi de grans dimensions que estan cobertes per un sostre fet d'espectaculars voltes. |
Les catedrals del vi de la Terra Alta - Les catedrals del vi es basen estèticament en el modernisme però el seu funcionament es basa en el noucentisme. Estan pensades per optimitzar la productivitat i la qualitat del vi. Més enllà de l’arquitectura, per tant, constitueixen els exemples més importants d’enginyeria industrial al món rural.
Catedral del Vi de Pinell de Brai (la Terra Alta) - el Pinell de Brai, posseeix el que és considerat com a joia puntera d’entre tots els cellers cooperatius catalans. La construcció de la Catedral del Vi, també sota plànols d’en Cèsar Martinell, va ser plena de dificultats i d’entrebancs però la tenacitat i l’energia amb què va ser mantinguda i impulsada pels socis cooperadors, i l’apassionament amb què era vist i comentat el creixement de l’edifici, demostra aquella manera de ser, entre arrauxada i vital, pròpia de la gent d’aquells indrets. Per a més lluïment, completaren la façana amb un fris interessantíssim de ceràmica, obra del pintor Xavier Nogués, que amb figures humorístiques plenes de fina ironia ens recorda tot el món entre íntim i ritual que les veremes, els cellers i el vi tenen per a tot català arrelat al seu país. Amb l’ambició que posaren a construir el seu celler cooperatiu, els del Pinell demostraren el seu idealisme i crearen una obra d’art per al seu poble i que acreix el patrimoni artístic de Catalunya.
Celler Cooperatiu de Gandesa (la Terra Alta) - projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell, és considerat avui una de les Catedrals del vi i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i una de les set meravelles de Catalunya. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Celler Cooperatiu de Nulles (l'Alt Camp) - més conegut com a ADERNATS-Vinícola de Nulles o Catedral del Vi de Nulles, es troba al nord de la població. D'estil modernista, va ser construït entre el 1919 i 1920 per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet, encarregat pel Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Nulles amb l'ajut econòmic del Banc de Valls. Telèfon: 977.602.622
Cèsar Martinell. Les catedrals del vi i de l'oli - a partir de 1918, i durant poc més de sis anys, Cèsar Martinell projecta gairebé una cinquantena d’edificis agraris: majoritàriament cellers, molins d’oli, farineres o magatzems. La seva monumentalitat, especialment els seus interiors diàfans amb grans arcs parabòlics, ha fet que molts d’ells hagin estat qualificats com a “catedrals del vi”. En aquestes obres, Martinell recull el mestratge de Gaudí -amb qui va entrar en contacte en la seva etapa formativa- i de Rubió i Bellver -amb qui va treballar tot just llicenciat-.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
Catedrals del vi
Lacuesta Contreras, Raquel / Angle Editorial
Un llibre únic en el mercat, amb informació de més de 60 cellers i destil·leries ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
