|
|
| |
| Celebracions dedicades a Géraud d'Orlhac, un noble occità nascut a mitjans segle IX que es va convertir en monjo. A Catalunya es venera com a sant a partir del segle XI i es coneix sobretot per Grau, però també per Garau, Guerau, Gerald o Gerard. La tradició catalana el vincula a l'eremitisme i a la capacitat per guarir. Al Ripollès i la Garrotxa se'l coneix com a protector del bestiar boví, en un moment de l'any en què els ramats baixen de la muntanya per evitar el fred que arriba. És costum de la festa que els ramaders ofereixin a sant Grau petites figures d'argila cuita amb la forma d'algun dels seus animals (bouets de terrissa) o bé candeles de cera per cada cap de bestiar, amb l'objectiu de desitjar salut als animals o en agraïment. A la Selva, Gironès i Baix Empordà és un sant saurí que proporciona aigua amb propietats remeieres, i un intercessor per tal que les noies trobin marit. Se'l representa amb una gran gerra de terrissa plena d'una aigua remeiera que la llegenda explica que, per més que se n'extragués, no s'acabava mai. |
|
|
| |
|
|
|