|
|
| 
| | Festa Major del Camí
Cambrils (el Baix Camp)
Cada any pels volts del 8 de setembre, i durant més de deu dies, Cambrils celebra una de les seves festes més importants, la Festa Major del Camí, dedicada a la Mare de Déu del Camí, protectora de la vila. |
| | Festa Major
Cadaqués (l’Alt Empordà)
Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous. |
| | Festes de la Mare de Déu de la Ràpita
Sant Carles de la Ràpita (el Montsià)
El barri de l'Espanyol de Sant Carles de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre. |
| | Festes de la Mare de Déu Ermitana
Peníscola (el Baix Maestrat)
Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa. |
Festa major petita a Canet de Mar (el Maresme) - organitzades per l'Ajuntament i les entitats veïnals, les festes comencen el 27 d'agost i s'allarguen fins ben entrat el setembre, empalmant amb la Diada nacional. La setmana abans es fa una novena dedicada a aquesta marededéu que és la patrona del Maresme. El dia 8 hi ha ofici solemne a l’interior del santuari, on hi ha uns exvots mariners i una fira de productes i venda de sabres commemoratius de la diada. L’endemà Concurs i degustació de Cuita de Cargols (des 1988) a la riera Sant Domènec. El diumenge, missa del vot de vila al santuari, cantada per l'Orfeó Misericòrdia i un concurs de colles Sardanistes a la plaça Universitat.
Aplec a l'ermita de Nostra Senyora del Port de Llançà (l'Alt Empordà) - 8 de setembre. Des del segle XVIII l’ermita fou freqüentada per un ermità, l’ermità del Port, que hi vivia i alhora es cuidava de totes les cerimònies del culte. I d’entre elles de les festes anyals que s’hi feien. Els arxius documenten dues festes tradicionals que tenien lloc a l’ermita: un aplec per Sant Baldiri, al maig, i la gran festa del 8 de setembre, la festa per autonomàsia de la capella. Celebrada per vot de poble, seguint la llegenda local, la festa consistia en una processó cívico-religiosa fins l’ermita que comptava amb la presència institucional de tots els membres de l’ajuntament. Durant el segle XIX, la Mare de Déu del Port també era passejada en processó cada vegada que hi havia sequera o que la fil·loxera amenaçava les vinyes.
Festa de la Mare de Déu de la Salut a Terrades (l'Alt Empordà) - la festa al santuari de la Mare de Déu de la Salut és el 8 de setembre però les romeries que s'hi fan des de cada poble comencen el cap de setmana abans i duren tot el mes de setembre. Hi ha exvots mariners, ofrenes de confraries de pescadors dels pobles de la zona (maquetes de vaixells, ofrenes de coral, quadres pintats...) Telèfon: 972.56.90.21
Festa de la Mare de Déu de l’Adjutori a Benlloc (la Plana Alta) - el cap de setmana proper al 8 de setembre. Anada a peu fins aquesta ermita situada en un pujol iber als afores del poble i construïda a mitjans segle XV. Es fa una missa, es canten els gojos i un himne a la Mare de Déu i es fa el repartiment d'unes pastes dolces i moscatell. Al vespre es torna caminant fins al poble. Segons la tradició, la imatge de la "Mareta" o "Stella Maris" procedeix d'Amèrica i fou portada per un almirall portuguès que, en passar per la costa valenciana, va veure com la imatge volgué quedar-s'hi. És representada damunt d'un vaixell, dominant els vents.
Aplec de la Mare de Déu de les Alegries a Lloret de Mar (la Selva) - 8 de setembre o diumenge més proper. Segons la tradició, la Mare de Déu va guiar a un vaixell perdut -en la fosca de la nit i enmig d'un temporal- fins a la platja de Lloret, amb una llum refulgent com un estel. És venerada en una capella del terme d'aquella població i la gent de mar de Lloret li recita uns goigs que fan: "Alegreu, divina estrella,/al mariner desgraciat,/ que enmig de la tempestat/ fa vots a vostra capella. / Alegreu ai pescador / que trist us ve a suplicar, / posant en bonança el mar, /donant-li pesca major. La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge.
Aplec a Santa Maria de Bell-lloc a Palamós (el Baix Empordà) - el 8 de setembre o dissabte proper. Romiatge i aplec a l’ermita d'aquesta marededéu, documentada al segle XIII (l'edifici actual fou construït al segle XVIII). Molts mariners i pescadors de la contrada la tingueren present en moments de penúria i situacions de perill durant la navegació, degudes a accidents, tempestes o naufragis. En tornar a terra, molts d’ells li oferiren exvots en recordança dels mals tràngols passats. L’aplec té el seu origen l’any 1652, quan la vila de Palamós va fer el vot solemne de pelegrinar anualment a aquesta església si cessava l’epidèmia de pesta que la vila va patir en aquell temps. L’any 1937 varis exvots van ser lliurats al Museu Marítim de Barcelona perquè en tingués cura durant la Guerra Civil. Ara han tornat a l’ermita les rèpliques de tres exvots: una goleta de velatxo, un bergantí del segle XVIII i una fragata de guerra del segle XIX. Està organitzat per l’Associació d’Amics de la Vall de Bell-lloc amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, l’Agrupació Sardanista Costa Brava i Escàlem Coral. El programa inclou la missa amb l’acompanyament musical que conclou amb la tradicional lectura del vot de vila i el posterior dinar de germanor. A la tarda hi ha sardanes.
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Santa Pola (el Baix Vinalopó) - del 31 d'agost al 8 de setembre. En el marc de les festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, se celebren uns Moros i Cristians que inclouen desembarcament Moro a la platja de Llevant, amb tir d’arcabusseria, embaixades, conquesta i reconquesta de moros i cristians, desfilades, focs artificials, ofrena floral a la patrona, processó, jocs infantils i competicions esportives. El dia 1 de setembre hi ha ambaixada mora i sostracà, el 2 reconquesta cristiana i sostracà, el 3 l'entrada de Moros i Cristians, el 6 desfilada de carrosses a càrrec de la Unió de Festers i castell de focs, el 7 ofrena floral al castell i espectacle pirotècnic i el 8 processó de la patrona, castell de focs i "potent bomba" final.
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Xàbia (la Marina Alta) - pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, popularment coneguda per Moreneta pel seu color, i al Crist de la Mar. La imatge de la Mare de Déu va arribar a bord d'un vaixell italià que embarrancà a la costa de Xàbia a causa d'un fort temporal. Les festes marquen el final de l'estiu, duren des de finals d'agost fins al 8 de setembre i tenen un marcat caràcter mariner ja que Duanes de la Mar - el barri mariner- ha estat lligat tradicionalment a l'activitat pesquera i a la de l'exportació. Les festes ofereixen un ampli programa, destacant els populars “bous a la mar” en l'escullera en la qual els participants es llancen a la mar quan envesteix el bou o la vaqueta. Una tradició molt arrelada d'aquestes festes és precisament anar al popular “baret”, que munta la Comissió de Festes en els “bous a la mar“, per a gaudir de l'ambient fester i degustar el peix o marisc fresc capturat el mateix dia i desembarcat en la llotja. Nombrosos actes com a cercaviles de la comissió, l'ofrena de flors i la processó del Crist de la Mar, actuacions musicals se succeeixen durant els dies de festa. L'últim dia, el 8 de setembre, se celebren els solemnes actes religiosos en honor a la Mare de Déu de Loreto (missa, ofrena i processó i finalitza la festa amb un magnífic castell de focs artificials piroaqüàtic, que es dispara des del mar.
Festes de la Mare de Déu del Bon Succés a Sagunt (el Camp de Morvedre) - pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a Nostra Senyora del Bon Succés, que va arribar per mar a Sagunt al 1624. Segons una llegenda local la imatge fou vista per un vaixell enmig d'un estrany resplendor, surant al mig del mar -malgrat ser de marbre- en el punt exacte marcat per una filera de cinc grans estrelles provinents del Cel. Els tripulants veieren la imatge però cap pogué agafar-la excepte el mossèn del convent de monges servites de Morvedre a qui la imatge se li llança als braços a la platja, manifestant així el desig de quedar-se a Sagunt. La Mare de Déu fou declarada copatrona de Sagunt l'any 1953 i està representada amb una línia horitzontal d'estrelles que li surten del cap i apunten al Cel, (i no en forma d'aurèola). Les festes se celebren a tota la ciutat però és al barri del Grau vell on tenen més relleu i on, amb els carrers ben engalanats, es fa la tradicional processó amb la imatge de la Bon-Successa, nom amb què es coneix localment a la Mare de Déu.
Festes de la Mare de Déu dels Socors al Raval Roig d'Alacant (l'Alacantí) - el cap de setmana més proper al 8 de setembre. Duren deu dies i són les festes més antigues de la ciutat, dedicades a la patrona d'aquest barri de pescadors. Hi ha despertades, castells de foc, música, balls, concurs de paelles, concurs de calders, jocs populars, poalà… El dia 8, es fa l'ofrena i la processó de la Mare de Déu del Socors, una talla del 1850 que és portada per homes vestits de mariners. Als seus peus hi ha un marineret a qui protegeix i la figura d'un diable, que és conegut popularment com a "puto del Socós". La imatge és en una ermita que havia estat dedicada a la Mare de Déu de Lluc de Mallorca.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
