|
|
| |
| L'ex-vot és un do ofert a una imatge religiosa en compliment d'un vot o en recordança d'un benefici rebut. Consisteix en un objecte (reproducció d'una part del cos feta amb cera, un quadre pintat que explica la situació, un paper amb un breu escrit…) que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge. La lògica dels ex-vots respon a un tipus de religiositat popular basada en el contacte directe entre la persona i la divinitat. El devot fa una promesa, un vot: si la divinitat materialitza el seu desig, si l'ajuda davant un perill o situació adversa, li oferirà quelcom a canvi, “pel vot”. L’ex-vot és doncs un testimoni material, un objecte que es dóna a la divinitat, en agraïment per l’ajuda obtinguda. |
Els exvots - no fa pas gaire que santuaris i ermites de gran devoció rebien contínuament dàdives i exvots, ara unes crosses o una lligassa de núvia, ara unes trenes o un retauló, potser una gorra militar o bé una cama o un cap de cera.Les parròquies, ermites i santuaris tenien un Llibre de Miracles on quedaven anotats aquests vots fets o gràcies implorades a la Verge o als Sants i concedits per la divinitat. Exvots al Santuari de Bellmunt - fins no fa pas molts anys, era habitual trobar exvots penjats per les parets i els sostres de les esglésies i ermites. Un exvot és un objecte que hom ofereix a un Crist, una Verge o a un Sant en compliment d’un vot. Oferir exvots en cas de dificultats extremes era una pràctica molt arrelada antigament. Moltes i diverses eren les formes i presentacions d’aquests exvots: des d’objectes de cera com mans, peus o braços, fins a roba, fotografies…, qualsevol record relacionat amb el benefici rebut. Un tipus d’exvot freqüent fou també el del retauló pintat. Exvots del Museu Etnològic de Barcelona -dels que tenim al nostre museu i concretament dels pintats sobre fusta n’hi ha que representen accidents en les tasques agrícoles tan de persones com d’animals, altres mostren adults o infants malalts al llit o al bressol, altres accidents domèstics, accions armades, accidents de viatge tant en vaixell, en tren, a cavall o en carruatges...N’hi ha més de 280 que son retaulons pintats, 2 quadres a l’oli, una vintena de cera, més de 350 de plata, dels quals uns 90 son mallorquins, fets amb una tècnica diferent dels del Principat, amb les vores de les figures repuntejades, i algun d’or. Col·lecció d'exvots del Museu Marítim de Barcelona - la gent de mar està especialment exposada als perills i a la mort, i viu la seva religiositat d’una forma particular. Desvinculats de terra ferma durant el viatge, i davant de situacions de vida o mort (tempestes, naufragis, incendis, combats navals, etc.) era molt habitual en el passat fer una prometença a canvi de salvar la vida. Si Déu o un dels seus representants (la Mare de Déu o un Sant) els ajudava a superar el tràngol, el mariner o el passatger prometia anar a una església i portar un objecte com a present i com agraïment. Generalment era un petit model o una pintura representat el fet que havia provocat el perill, però també podia ser un rem, un salvavides o qualsevol altre objecte, incloses fotografies.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|