| 
La Coronació del Senyor a Reus (el Baix Camp) - acte instituït el segle XVI, és una de les cerimònies de tradició més arrelada de la Setmana Santa reusenca. Se celebra el Diumenge de Pasqua al migdia a l'església de la Sang, tota guarnida de flors com s'escau a una festa de primavera. A través dels gestos pretén simbolitzar la resurrecció de Crist. La realitzen un grup de xiquetes que, després d'ungir amb perfums el sant Crist del sepulcre, li posen rams de flors a les mans i als peus i una corona al cap. Antigament, la coronació la feia una donzella, o poncella, que volia casar-se aquell mateix any. El 2019 va ser declarat Bé Festiu Patrimonial de Catalunya per la Generalitat.
Desfilada de Resurrecció als Poblats Marítims de València (l'Horta) - acte que culmina i tanca la Setmana Santa Marinera de València. Es tracta d’una multitudinària desfilada de totes les confraries que participen de la festa, aquesta vegada sense les respectives imatges o passos. L’ambient és de joia generalitzada: els membres de les corporacions d’armats duen nadons als braços, els penitents desfilen a cara descoberta, amb la caperutxa a les mans i el bàcul engalanat amb flors, molts dels personatges bíblics duen flors i saluden a familiars i amics que veuen durant el recorregut… un goig col·lectiu potenciat per les bandes musicals, que toquen alegres melodies. Mitjançant aquesta vistosa desfilada, els seus participants expressen l’alegria per la resurrecció de Jesucrist, un dels pilars fonamentals de la religió cristiana, al mateix temps que s’exposen al públic com si fossin actors, sabedors que amb aquest acte la festa està arribant a la seva fi. La desfilada és seguida per milers d’espectadors que, asseguts a banda i banda de carrer, aplaudeixen i afalaguen als participants, fet que és correspost pels “personatges bíblics” amb l’entrega i llançament de vistoses flors de tots colors. Els personatges bíblics “vivents” són interpretats per membres de diferents confraries. El seu origen és incert, tot i que hom pensa que estan relacionats amb les escenificacions teatrals que tradicionalment es feien a la festa abans de l’aparició dels passos escultòrics. S’hi poden veure personatges coetanis de Jesús: polítics (Anàs, Caifàs, Herodes, Ponç Pilat), deixebles (Joan Baptista, Joan Evangelista, Pere..) i altres (Llàtzer, Judit, Verònica, Maria Magdalena…) D’entre tots ells destaquen, pels seus espectaculars vestits, les samaritanes, aquí col·loquialment conegudes per “putetes”, amb el seu càntir a les mans.
Sermó de l'enganalla a Llucmajor (Migjorn) - el Sermó de l'Enganalla (trobarem les grafies enganaia, enganaya també), té lloc durant la missa de diumenge de Resurrecció (Pasqua) i parteix del costum de fer riure als participants. L'organista intenta eclipsar al predicador fins que un dels dos engana a l'altra fent-li pensar que acabarà.
Els centurions de Son Carrió (Mallorca) - fan la seva peculiar representació el matí de Pasqua a l'altar de l'església. Exhibeixen un comportament molt curiós, es mostren adormits, despistats, i no s'adonen de la resurrecció de Crist. Durant tot l'acte s'empenten, es llancen a terra i fan tot tipus de pardalades mentre el públic assisteix bocabadat a aquest divertit espectacle.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
