|
|
|  | Gegants i gegantons que representen als avantpassats mariners del poble. Sovint representen a la gent de la mar d'altres èpoques: persones relacionades amb els oficis del mar (mariner, pescador, peixater, remendadora de xarxes...) però també a indians i altres navegants ilustres. Tambe hi ha gegants que representen a déus i personatges de l'imaginari fantàstic mariner. |
Gegants de la Barceloneta, Aj. Barcelona (el Barcelonès) - són el pescador Pep Barceló i la peixatera de mercat Maria la Néta. Van néixer el 1991, fruit de la tasca de l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta i la construcció de Xavier Jansana. Participen de les festes del barri de la Barceloneta, i també en les festes de la Mercè i les de Santa Eulàlia de Barcelona. i han assistit a tot de celebracions tant de Barcelona, com de la resta de Catalunya i, fins i tot, de fora. Tenen un ball propi, l’havanera, estrenat l’any 1996, amb motiu del cinquè aniversari dels gegant. Els acompanya en Miquelet, fill de la parella, un gegantó que representa un corista dels que surten a la Barceloneta el dia de la segona Pasqua, en la festa dels Cors Muts.
N'Elm i Na Carmeta d'Arenys de Mar (el Maresme) - són dos gegantons pels nens que representen la història marinera d’Arenys. Van ser promoguts per l’Esplai de la Gent Gran del poble i es van poder estrenar la vigília de Sant Roc de l’any 1997. Els gegantons van ser creats per Martí Doy i els van apadrinar els quatre gegants d’Arenys. Surten el dia de la Mare de Déu del Carme.
Gegants del barri del Serrallo, Aj. Tarragona (el Tarragonès) - es diuen Pere i Carme, representen a dos dels patrons de la gent del mar, i surten per les festes de Sant Pere, pels volts del 29 de juny, i el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.
Gegants del Port, Aj. Tarragona (el Tarragonès) - va ser cap al setembre de l'any 1990 quan Neptú i Afrodita van deixar l'Olimp dels Déus per arribar i quedar-se al Barri del Port. Els dos déus de la mitologia grega, van ser construits per l’escultor Josep Agustí i Feliu per desig i encàrrec de l'Associació de Veïns del Port. Des de l'any 2000 i 2004 els acompanya una altra parella de gegants al barri, els manotes Mariner i Petra, tots ells amb la cura i companyia de la Colla Gegantera del Port, formada per una quinzena de membres i portadors de l'A.V.V del Port.
Gegants de Palafrugell (el Baix Empordà) - s'anomenem Pitu i Lluna i representen els personatges d'una llegenda popular que explica l'origen de l'Empordà, fruit de l'estranya història d'amor entre un pastor, símbol de la muntanya, i una sirena, símbol de la mar, i que fou recreada per Joan Maragall en la seu poema l'Empordà. Surten en el marc de la Festa Major, pels volts del 20 de juliol, diada de Santa Margarida. Els acompanyen 8 capgrossos: una parella de pagesos, una de tapers i una de pescadors que ballen "El ball de la bim bam" mentre un capgròs fatxenda reparteix diners i un pirata envesteix als espectadors. Van ser estrenats l'any 1986 i refets el 1996.
Gegants de Roses (l'Alt Empordà) - es diuen Demetria i Quimet i representen la sirena i el pastor de la llegenda popular que explica l'origen de les terres empordaneses, recreada per diversos poetes i escriptors, com Joan Maragall o Fages de Climent. Van ser construïts l'any 1994. Els acompanyen quatre capgrossos i dos gegantons, en Norfeu, que representa un cavallet de mar, i en Menhiró, que representa un menhir. Surten pels volts del 15 d'agost en el marc de la Festa Major de Roses.
Gegants de La Ràpita (el Montsià) - representen a dos treballadors del mar, un pescador que porta unes xarxes i una pipa, i una remendadora de xarxes. Duen el nom de dos dels patrons de la gent de mar, Pere i Carme. Estan a càrrec de l’Esbart Dansaire Rapitenc.
Gegants de Llançà (l'Alt Empordà) - van ser estrenats l'any 2002. Representen un pagès de les vinyes i una apedaçadora de xarxes de pesca ("remendera"), ja que vinya i mar són dues de les riqueses del poble. Els noms dels gegants són els patrons del poble, Vicenç i Carme.
Gegants del Port de la Selva (l'Alt Empordà) - aquests gegants representen dos pescadors. En Baldiri (2003) porta el nom del patró del Port de la Selva i representa un vell pescador. Té la particularitat que porta una gran nansa de vímet per pescar en una mà i una pipa a l'altra. La Neus (2013) duu el nom de la patrona del Port de la Selva i representa una remendadora de xarxes de pescar. Surten al maig, en motiu de la seva trobada gegantera, i pels volts del 5 d'agost per la Festa Major en honor a l Mare de Déu de les Neus. Telèfon: 659184355
Gegant de Cadaqués (l'Alt Empordà) - el gegant de Cadaqués porta una aixada i una xarxa, dos estris utilitzats que simbolitzen els oficis, pagès i pescador, sobre els que tradicionalment s'ha sustentat l'economia del poble. La geganta en canvi, duu un gros doll sobre el cap, recordant les dones que anaven a buscar aigua a la font. Van ser estrenats l'any 1991.
Gegants de l'Estartit (el Baix Empordà) - van ser construïts l'any 1998 i representen els avantpassats mariners del poble, dos oficis tradicionals típics de la vila a principis del segle XX. En Xiscu representa un pescador (duu un salabret amb una mà i un fanalet a l'ltra) i la Remei és una apedaçadora de xarxes (duu una agulla d’adobar l’ormeig i una cofa amb peix). Surten a mitjans de juliol per la Festa de Santa Anna, on celebren la seva trobada gegantera i a l'agost, en el marc de la Festa Major de Torroella de Montgrí, municipi al que pertany l'Estartit.
Gegants de l'Escala (l'Alt Empordà) - representen a dos avantpassats del món de la mar i duen els noms dels patrons de la vila Sant Pere i Santa Màxima. En Peret és un vell mariner que duu una pipa i una xarxa, i la Maximeta, la seva esposa, que és una remendadora de xarxes i per això porta en una mà l'agulla de cosir. Van ser construïts l'any 1989. Surten la primera setmana de setembre, per la Festa Major, durant la qual celebren la seva trobada gegantera.
Gegants pescadors de Salou (el Tarragonès) - representen a dos pescadors i són portats per la Colla Gegantera de Salou. Ella duu una safata per posar peix, s'anomena Maria del Mar en honor a la patrona de Salou i fou estrenada l'any 1987. Ell duu unes xarxes i fuma pipa. Fou estrenat el 1990 i se li va posar Ramonet perquè aquest és un nom molt popular a Salou, sobretot entre els pescadors i la gent de mar. L'autor de les figures és Ramon Ferran i Pagès, que es va fixar en l’àvia de la seva dona, que era una pescadora del terme de Cambrils. i surten al gener, en el marc de la festa major d'hivern.
Gegants pescadors d'Alacant (l'Alacantí) - s'anomenen Nicolau i remediets, en record als patrons de la ciutat i són dos dels gegants més estimats pels alacantins. Van néixer l'any 2007 i representen a un home i una dona de la mar, dos pescadors del Raval Roig, de la illa de Tabarca o dos treballadors del Port d'Alacant. Participen de diverses festes d'Alacant, i des del 2001 encapçalen la Processó de Sant Nicolau, el 6 de desembre, tal i com està demostrat que ja van fer entre els anys 1701 i 1705.
Gegant pescador de Capdepera (Mallorca) La parella de gegants de Capdepera representen dos dels oficis més arrelats i més tradicionals de la zona;el de pescador i el de llatadora. S'anomenen Roc i Esperança i s'estrenaren el 2003. El gegant representa un pescador de Cala Rajada i duu una xarxa a les mans. La colla gegantera de Capdepera vesteix faixa verda. la seva trobada anual se celebra durant el mes de maig, un cap de setmana abans del conegut i emblemàtic mercat medieval gabellí.
Gegant del barri Ibersol, Aj. Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - s'anomena Pere i representa un mariner d'aquest nucli proper a Cubelles però pertanyent a Vilanova i la Geltrú.
Gegants del barri de l'Havana, Aj. Mataró (el Maresme) - representen a dos personatges d'aquest barri, en Pere d'en Callao i en Ferm, un home molt conegut dins el món mariner de Mataró per les seves gestes. Està fumant i duu una safata de vímet per posar el peix. Van començar essent capgrossos l'any 2010 i ara són gegants.
Gegantons Americanos (o "Cubanitos") de Sitges (el Garraf) - van ser estrenats el 1965 i representen una parella d'indianos com els que a final del segle XIX i principi del XX tornaven a Sitges després de la seva estada a les colònies d’Amèrica, on havien fet fortuna. Oficialment no tenen nom però popularment es coneixen per "Panxitu" i "Panxita". En ser a la vila, invertiren els seus diners en la construcció de les conegudes cases i mansions, i sufragaren obres públiques rellevants. La colla està formada per noies, que vesteixen una granota marronosa. Obren, amb les altres dues parelles de gegants de la vila, les cercaviles i processons de Festa Major i Corpus Christi.
Gegants indians de Lloret de Mar (la Selva) - es van estrenar l'any 2011 i representen a Constantí Ribalaigua, el capità Parès i la jove Blanca Aurora. Durant la Fira dels Americanos, al juny, fan la seva tradicional plantada.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
