|  | En algunes poblacions s'organitzen remullades col·lectives que tenen el seu epicentre en una font que proveeix d’aigua als participants. Tradicionalment, aquest dia està permès (es tolera) remullar la gent que passa pels carrers. |
Festa de Sant Cristòfol a Bocairent (la Vall d'Albaida) - les fonts d'aquesta ciutat s'omplen per a celebrar Sant Cristòfol amb la mateixa munició que antigament: l'aigua. El Col·lectiu l'Espigolà ha promogut la recuperació d'una tradició consistent a banyar-se uns a altres a les fonts del poble el dia 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol. Cercavila fins a la plaça de l'Ajuntament, amb els xiquets acompanyats pels dolçainers, i a les dotze del migdia comença la batalla d'aigua.
Festa de s'aigua a Eivissa (Eivissa) - a Vila, de ben de veres, era sa festa de s'aigua. Sobretot as matí. Si anàveu p'es carrer, d'allà on mancos ho esperàveu, balcons, ampits, finestres i terrats, us arriaven una poalada d'aigua; o una llibrellada de qualsevol portal; quan no eren es al·lots, amb xeringues de canya que es feien ells mateixos, que us esvergaven xeringada. Però allà on s'armava la bona era a sa Font (no n'hi havia més que una), entre ses criadetes que anaven a omplir ses gerres i sa jovenaia que, a posta, hi solia acudir. Començaven amb uns esquitets i solien acabar a poalades. I no anàssiu p'es moll, si de bo en volíeu, que es mariners i pescadors també s'ho prenien en sério i acabàveu de cap a la mar, sense ni mancos deixar-vos treure ses espardenyes. Segur. I ningú s'ho prenia a mal ni s'hi podia enfadar. Encara que, així mateix, a vegades, hi havia qui s'enfalimava. De totes maneres tenien lo mateix i qui més qui manco arribava xop a ca seua.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
