|  | Hom creu que quan cau un llamp i toca a terra, en aquell indret es pot trobar una pedra de llamp. Es tracta d'una pedra que té una forma tallant o punxant, exactament igual que les pedres de les destrals fetes servir des de temps immemorials. Se les considera amulets i es creu que porten sort a qui les troba. Tradicionalment s'ha cregut que protegeixen de l'impacte dels llamps i per això es posen a les teulades de les cases. |
Sílex, la pedra del llamp - resulta curiós el fet de trobar una mateixa idea repetida en diferents cultures d’arreu del món que han arribat a la mateixa conclusió sense haver tingut contacte en molts casos entre si. És el cas de la pedra de Sílex, a la qual se li atribueix generalment un origen diví. Els camperols russos creuen que són les fletxes del llamp, i els pares les lliuren als seus fills com una herència preuada. La mateixa creença es troba a França, Irlanda, Escòcia, Escandinàvia i Hongria. També a l’Àsia menor, el Japó, la Xina i Java, i entre els habitants de les illes Bahames, els negres de Sudan o els de la costa oest d’Àfrica. Aquests últims creuen que són llançades a la terra per Sango, el déu del tro. Creences similars són les que també tenen els antics habitants de Nicaragua i els Malaies. Els romans l’anomenaven ceraunia (de karaun’oc, ‘llamp’), nom que es manté encara en un catàleg de possessions d’un noble veronès publicat l’any 1656. A Alemanya se la coneix amb el nom de donner-keile, a Alsàcia dormer-axt, a Holanda donner-beitels, a Dinamarca tordensteen, a Noruega tordenkeile, a Suècia thorsoggar. Els celtes l’anomenaven mengurun, a Àsia menor yderim-tachi, a Japó la rai-fu-seki-no-rui, al Rosselló la pedrus du llamp, a Andalusia les pedres del llamp i a Catalunya pedra foguera. Tots aquests noms fan una mateixa referència, pedra i foc. En tots els continents s’han trobat eines tallades amb sílex, ganivets, destrals, raspadors, burins…
|
|
|
|
ECOSISTEMA
