|
|
|  | Hom creu que la figura del bou prové o bé de l'antic entremès del naixement que incloïa, juntament amb la Mare de Déu i sant Josep, un bou i una mula, o bé de les representacions vinculades a la Mare de Déu trobades, que quasi sempre inclouen la figura d'un brau que troba la imatge. En la seva majoria es tracta de bous cerimonials integrats dins els seguicis festius de la festa major. |
| | La Momerota i la Momeroteta
Mataró (el Maresme)
La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans. |
Vaca Xula de Vacarisses (el Vallès Occidental) - constrïda pel Taller del Drac Petit d'en Jordi Grau Martí de Terrassa amb cartró i resina.poxy. Estructura de fusta i brodats obra de Conxita Font.
Bou de Reus (el Baix Camp) - és un animal festiu d'animació i de foc construït el 2004 per l'escultor Manel Llauradó. Participa durant les festes de Sant Pere i de Misericòrdia a la ciutat de Reus tot i que no és estrictament del Seguici Festiu de Reus. Telèfon: 679.816.867
Bou de Foc del Vendrell (el Baix Penedès) - la figura va ser construïda l’any 1986 amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper per un grup de joves (Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Jordi Arroyo, Josep Sivill i David Pérez), alguns dels quals havien realitzat, el 1980, el Drac del Vendrell. Va actuar per primera vegada durant la Fira del 1986. El 1991 el Bou va ser parcialment destruït en encendre’s accidentalment el carretó dels coets del grup, i l’escultora Dolors Sans en va fer una rèplica amb resina i fibra de vidre. Les úniques diferències amb l’anterior són les dimensions més grans i la forma de la cua. La bèstia pesa 65 kg i fa 4 m de llargada i 1,60 m d’amplada. Compta amb 12 punts de foc, i va acompanyada per deu timbalers que fan sonar un toc propi del Bou. Els integrants del grup vesteixen casaca i pantalons vermells i negres.
Telèfon: 630.02.19.43
Bous del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa) - el barri de Sant Ferriol d'Olot té dos bous, el vell, que va ser creat als anys 70 amb la idea de ser una figura que empaités a la gent durant les cercaviles, i el bou nou, que duu barretina, llança aigua per la boca i té un extens repertori de balls propis. Surten per les festes del Tura i per les festes del barri acompanyant la resta de la faràndula del barri i en patufet.
Vaca del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa) - creada l'any 2019 per l’escultora olotina de renom internacional Rosa Serra, que ha optat per una figura en posició vertical, d’uns tres metres d’alçada i amb les taques de molts de colors, perquè l’objectiu de l’escultora ha estat fer una vaca molt alegre i festiva. Té música i ball propi.
Bou de Figueres (l'Alt Empordà) - és de color marró, amb unes banyes i una cua llargues. Porta una faldilla de roba de color granat amb ribets grocs. A sobre el llom hi porta una banda de roba negre amb el logotip. Porta un collar amb una esquella grossa penjada al final i esquelles petites pels costats, i cordes al cap per guiar-lo. Els portadors van vestits amb una “bata” com la que portaven la gent d’abans al anar amb bestiar, de color negre i amb el logotip a la butxaca superior esquerra brodat en color blanc. Es va estrenar per Santa Creu de 1997, el dia 2 de maig. És el primer animal que forma part del seguici popular de Figueres i del bestiari popular després de moltisims anys. Representa un “bou marí” com els que hi havia a l’Empordà, fa anys, que servien per estirar les barques a la platja quan els pescadors tornaven, al capvespre, i per llaurar els camps. És un animal molt gros i són necessàries quatre persones per portar-lo.
Bou tradicional de Valls (l'Alt Camp) - a Valls el bou és documentat des de l'any 1764, en una crònica on es relata la sortida extraordinària dels diversos balls i elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari, amb motiu de la festa d’acció de gràcies que la ciutat dedicà a la Santa Imatge, arran de la seva intercessió en unes rogatives per la pluja. En altres localitats havia estat vinculat a l'entremès de Betlem en què tenia un rol positiu, ja que segons la veu popular donava escalfor al nen Jesús.
Bou de Valls (l'Alt Camp) - element festiu del seguici popular de Valls recuperat pel Casal Popular La Turba i l'AAEET. Segons documenta el Llibre de la Mare de Déu del Lledó, el 27 de maig de 1764 van sortir en cercavila "la mulassa, el dragó, l'osu i el buey" per unes rogatives de pluja. És la primera vegada que trobem documentat el bou de Valls.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
El bou
Grau i Martí, Jan / Revista Gegants
En general es dona per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
