|
| En alguns pobles no es fa cavalcada de Reis, amb l'arribada física de tres personatges -els Reis- damunt de grans carrosses des de les quals saluden a la canalla i llancen caramels mentre reparteixen regals. En poblets petits o sense capacitat per organitzar cavalcades, i també entre famílies que volen un acte menys fastuós, es manté la tradició d'anar a les afores, en corrua d'infants que porten fanalets o llànties enceses mentre es canten les cançons tradicionals. D'aquesta manera els nens mai veuen a aquests personatges eteris que la tradició assenyala com als portadors dels regals sino que només se'ls imaginen. Així havien estat des de sempre les nits de Reis fins abans de l'arribada de les Cavalcades, al segle XX. |
| | Estratègies perquè els Reis no passin de llarg Diferents poblacions La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d’Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l’encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l’arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals. |
Fer sogall, sogai o xugai - en molts pobles de la costa la mainada va per la platja fent giravoltar trossos de corda encesos, la nit dels Reis, per fer senyals als Reis d'Orient i orientar-los en llur suposat desembarcament (Costa de Llevant). A Blanes en diuen "sogais". Anar a esperar els Reis amb una creu de canya a l'Aleixar (el Baix Camp) - aquest costum va estar vigent fins els anys 60 i és d'esperar que es recuperi. Es tracta de l'anada a esperar els Reis d'Orient la tarda abans de la festa, ben proveïts tots els infants d'una creu de canya feta per l'avi o la tia... duent una taronja o bé una poma clavada a cada una de les puntes, tot cantant: "Els Reis de l'Orient/porten coses, porten coses,/els Reis de l'Orient/porten coses per la gent." i caminant junts. Antigament s'anava a la «Punta del Fernando» i més tard quan la circulació d'automòbils ho convertí en lloc perillós, cap a la «Font Sabatera».
|
|
|
|
|
| | | |