|
|
|  
|
| Ball popular i tradicional de la festa de Carnaval en algunes localitats catalanes. Es tracta més aviat d'una desfilada molt animada, una cercavila ballada en parelles agrupades en comparses o colles. Els dansants, que van amb una vestimenta característica, duen i reparteixen confits o caramels, mentre evolucionen alegrement pels carrers de la població. El ball acaba en una plaça on es concentren totes les colles i on comença un enfrontament amb els confits que és animat per un esparriot característic. Està emparentat amb el ball de gitanes i hom el creu hereu d'antiquíssimes cerimònies per propiciar la fertilitat (mitjançant el repartiment o sembra simbòlica de caramels). Se'n té constància a l'Empordà (Figueres, Castelló d'Empúries, Verges...), al Garraf (Vilanova i la Geltrú, Cubelles...) i al Camp de Tarragona. |
| | Carnaval
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
La festa de Carnaval és crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions festives amb més de tres segles d’història, caracteritzades per una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. |
| | El ball dels confits
Diferents poblacions
El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf. |
Ball dels confits a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà) - un dels actes més importants i singulars del Carnaval en aquesta població altempordanesa. Comptava amb una participació massiva i un ambient de festa grossa. Es ballava en parelles o colles, que feien una cercavila pels carrers de la població i finalment es concentraven a la plaça major, on els esperava una cobla tocant. L'any 1926, l’Hereu de S. Pau escriu al Setmanari La Comarca: “Les parelles que s'apleguen a la plassa gran de Castelló, són encinturades per un llarg llivant que els acordona. A cada banda de l'enquadrat s'hi col·loquen uns empleiats de cala vila, al peu d'unes samals i amb una grossa xeringa sola el bras, però a punt de enjegar. I xeringasso «que te crio» a l'atrevit que intenta traspassar la corda. I conteu l'erriot de la gentada, i la «jarana» del poble. Vegades, algún deis empleiats acaba parant de caps a la samal, pero aixó que hi fa, si són a la plassa, bé han de ballar. I d'altres i moltes d'altres són les tradicions folklòriques de Castelló.” L'esparriot de Castelló s'anomenava "Janot" i anava proveït amb una xeringa que llençava aigua, llarga cucurulla, túnica blava amb petxines i altres closques de mol·luscs penjades. Forma part del repertori de l'esbart local. L'any 2016, en el marc del festival Terra de Trobadors, es va fer un primer intent de recuperació.
Comparses de Carnaval a Cubelles (el Garraf) - les comparses de Cubelles sortien diumenge al matí i també dimarts a la tarda. Hi havia les de l'Aliança i les del Círcol cubellenc, que tenien gran rivalitat i competien per viam qui reunia més colles. Es tiraven ametlles o guixots, a diferència d'ara, que es fa amb caramels, i l'endemà proliferaven les discussions al voltant del nombre de parelles que havia sumat cada societat.
Ball dels confits del Carnaval de Figueres (l'Alt Empordà) - ball alegre i en moviment que es feia pels carrers de Figueres, en parelles, durant la festa de Carnaval. Els homes llançaven confits, motiu pel qual se l'anomena d'aquesta manera. Se celebrava la tarda del dimarts de Carnaval. Era obert a tothom però els que hi volien participar s’havien d’inscriure. Se sortejaven les mans de privilegi (les tres primeres fileres del ball, els que anaven a davant) mitjançant una subhasta que convocava “el corredor” o nunci oficial de la ciutat. Les dones carregaven els confits i els homes duien vestit i espardenyes de gala, barretina, una gran manta estampada i un trabuc. Després de la batalla final, el terra quedava cobert de blanc com si hagués caigut una calamarsada. Gregori Artiza, al setmanari "La veu de l'Empordà" del 30 gener de 1909, descriu el ball: "El ball dels confits era un ball qu'es feya passejantse les parelles de balladors per la plassa y tirantse confits les unes a les altres o a n'els miradors, resultantse a vegades lluites tremendes y ab bussogues a la cara o al cap." L'any 1923 va estar organitzat per la Junta de la Societat Choral “Erato”. Durant la guerra de 1936-39 es va interrompre fins que la Societat l’Erato el torna a fer reviure uns anys més tard però cau en desús i es deixa de fer.
Ball dels confits del Carnaval de Verges (el Baix Empordà) - és una de les tradicions pròpies del Carnaval en aquesta localitat, juntament amb l'arribada del ninot Carnestoltes i la Sopa. També era conegut per Ball de les deu" o "Ball de deu", se celebrava Dimarts de Carnaval i incorporava algunes particularitats. Durant els mesos previs, els dos bars del poble competien per veure qui aconseguia involucrar més parelles al ball. Els balladors eren parelles reals. El ball començava amb la sortida de les parelles des del seu bar. La cercavila es dirigia per dos carrers diferents fins a la plaça major on, a les deu en punt, començava el ball dins un perímetre marcat amb rama. També se sortejaven les primeres posicions del ball. Les dones duien confits i els homes "farinots", que es llençaven durant el ball. Acabat el ball, es repartia la Sopa als assistents.
Carnaval a Sant Pere de Ribes (el Garraf) - la participació en aquesta celebració popular és molt alta i compta amb actes de tot tipus. Els més destacats són: Arribo del Carnestoltes, Rues de carrosses, Xatonades, Balls de mantons, Balls de disfresses, Comparses i Enterro del Carnestoltes.
Caramel vermell de Valls (l'Alt Camp) - dolç que només es troba a les confiteries i pastisseries de la capital de l'Alt Camp coincidint amb Dijous Gras. Aquests caramels cilíndrics s'elaboren amb aigua, sucre i colorant alimentari vermell, tot i que algunes pastisseries de la ciutat hi afegeixen una mica d’essència; i s’emboliquen amb paper fi. És una tradició que s’ha mantingut durant generacions a la ciutat.
Confits i caramels al Carnaval de Sitges (el Garraf) - al llibre “Sitges dels nostres avis”, Emerencià Roig i Raventós, explica que també es reverenciava el Rei Carnestoltes, que feia el seu arribo i desfilada pels carrers de la vila, acompanyat de la seva comitiva de disfresses, molts al damunt de carruatges, i propiciant les també típiques batalles de confits: “Els homes anaven abillats amb vestits de festa i careta, i molts de pagès amb grans mantes, on hi havia unes bosses que duien plenes de caramels i confits de farina. La comitiva, tot anant pels carrers, feia confitada, o batalles de confits... Era tan l’engrescament dels lluitadors, que en alguns moments semblava més que una distracció una veritable agressió. A mans plenes llançaven els confits i caramels amb tota la fúria. Era una veritable metralla que, llevat dels combatents, feia fugir tothom.” Val a dir que, quan s’arribava a les cases de les autoritats, els caramels es llançaven amablement i amb respecte.
Caramels al Carnaval de Tarragona (el Tarragonès) - el Carnaval històric de Tarragona també havia tingut caramels i confits en la seva seqüència ritual. A finals del XIX i principis del XX les guerres de caramels eren comunes. Dilluns i dimarts sortien colles d'homes vestits de forma estrafolària que anaven armats amb dos tipus de dolços. Per una banda confits i farinots (uns confits grossos com una avellana i dolents, qualificats així perquè tenien gust de farina), amb què "apedregaven" les finestres i balcons de les cases per on passaven. I per l'altra amb uns caramels llargs -d'uns dotze centímetres- que servien per obsequiar a les noies -entregant-los personalment pujant per unes escales fins als balcons- una vegada passat l'atac.
Ball dels confits a Cabanes (l'Alt Empordà) - començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
El Carnaval... com a pretext
Belascoain i Garcia, Ricard / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Aquest treball tracta sobre el fet associatiu a la ciutat de Vilanova i ...
|
|
|
| |
Un segle de Carnaval. Misèries i poca-soltades
Tubau i Garcia, Albert / Federació Associacions de Carnaval
Aquest llibre és un recorregut per la història del Carnaval de Vilanova ...
|
|
|
comprar
| |
Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú
López-Monné, Rafael / Arola Editors
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és molt conegut arreu per les seves ...
|
|
|
| |
Festes, costums i tradicions de Cubelles
Vidal i Urpí, Joan / Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf
Aquest llibre és un passeig per la història festiva de Cubelles, un recull ...
|
|
|
| |
Dolços i confiters a la Catalunya moderna
Manzanares Mileo, Marta / Eumo Editorial
Més enllà de l'atracció com a llepolia, el dolç ha generat una rica història ...
|
|
|
| |
La dansa popular a les comarques gironines. Volum III: Alt Empordà i Cerdanya
Diversos autors, / Associació Folklòrica de Girona
Monografia de recopila i estudia diverses danses populars de les comarques ...
|
|
|
comprar
| |
Balls i danses del Pirineu. Alt Empordà, Baix Empordà i Rosselló
Diversos autors, / CAT Edicions
Quart volum d'aquesta col·lecció que va adreçada, fonamentalment, als músics ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
