|
|  
|
| El costum de beneïr les barques aquest dia prové de la creença que d'aquesta manera se les protegeix contra el naufragi i les altres desgràcies provocades pel mar esvalotat així com també se les prepara per a una bona pesca. A la Costa Brava, antigament, eren els mateixos patrons qui beneïen les seves embarcacions aspergint-hi aigua de mar mitjançant una branca de pi que després deixaven penjada a la barca. En alguns indrets també es posa en valor i es beneeix l'ormeig, el conjunt d'estris tradicionals dels pescadors, i especialment les nanses i les xarxes. Al Port de la Selva es beneïa l'Art Gros, una gran xarxa comunal que es guardava a l’església i que només es calava quan es detectava una gran mola de peix. |
| | Festes de Sant Pere
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
El barri marítim de Vilanova i la Geltrú celebra més de deu dies de festa en honor al patró dels pescadors. L'acte central de les festes és la processó de Sant Pere, que compta amb la participació dels balls populars i d'una gran quantitat de barques empavesades, i que culmina amb la benedicció de les embarcacions i els ormeigs de pesca, una cerimònia ja documentada al segle XVII. |
Festa de Sant Pere i Benedicció de l'art gros al Port de la Selva (l'Alt Empordà) - en aquesta localitat hi ha una imatge de Sant Pere d’una sola pedra i d'estil gòtic (data del segle XV), provinent del monestir de Sant Pere de Roda. Abans que hi hagués aquesta imatge, la imatge que hi havia a l'església representava el sant com un pescador. Antigament, el dia de Sant Pere es beneïa l'"art gros": una gran xarxa comunal feta a mà amb cànem, que era a l'església (propietat dels frares de Sant Pere de Roda) i que servia per a pescar grans moles de peix, especialment les tonyines que passaven pel Cap de Creus. Durant la cerimònia de benedicció s'havia ballat una sardana al seu voltant. L'"art gros" Va desaparèixer durant la guerra de 1936. El dia 29 els pescadors no anaven a reballar i organitzaven un dinar o sopar de pescadors, una revetlla amb orquestra i ball, i jocs com l'empaitada d'ànecs i el pal ensabonat amb un ànec a la punta com a premi. No hi ha constància que es fes cap processó.
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
