|  
|
| Es tracta d'un joc carnavalesc en el qual un conjunt de persones disfressades grotescament i organitzades en colles duen uns bastons o canyes a l'extrem de les quals hi ha una figa o un caramel. Els disfressats, que duen la cara ben tapada, recorren el poble fent soroll per tractar de cridar l'atenció dels petits, i quan els tenen davant els inciten a que tractin d'arribar a menjar-se la figa o caramel que hi ha al capdamunt del pal. Està documentat a Montblanc, Torredembarra, Sabadell, Igualada, Sant Llorenç de Cerdans... La tradició mallorquina documenta també aquest joc a les illes, on la particularitat és que a l'extrem de la canya hi posaven un tortell de pasta. |
| | Els Figuetaires
Torredembarra (el Tarragonès)
Cada Dijous Gras un conjunt d'éssers emmascarats acompanya l'arribada del Rei Carnestoltes a Torredembarra executant "La Figa te fai", un joc propi de les festes de Carnaval en aquesta vila que consisteix en fer ballar una figa seca amb una canya de pescar. |
Fer la Figa a Montblanc (la Conca de Barberà) - és tradició montblanquina que el Dijous Gras surtin colles disfressades portant un sarró ple de caramels cada un i amb dues canyes, a l'extrem de les quals hi ha un fil on hi pengen un caramel. La quitxalla tracta d'agafar el caramel amb la boca. Si no ho aconsegueixen el disfressat els dóna un cop de canya al cap, i si ho aconsegueixen, els donen un altre caramel del sarró
El pampa-figues de Sabadell (el Vallès Occidental) - el pampa-figues, durant els dies de Carnaval feia la seva brometa. Al cim d'una canya hi penjava un fil llarg amb una figa seca a l'extrem i amb un bastó curt l'anava picant. La mainada havíem d'agafar la figa seca amb la boca. Les mans no hi valien. Tot un estol de mainada amb la boca badada anàvem frec a frec d'agafar la figa. El que l'havia se la menjava. Si algun allargava la mà, un cop de canya l'avisava. Per tenir concurrència calia deixar agafar l'esqué de tant en tant. Aquell era ben bé un passatemps al nivell de la mentalitat de l'època: allavors cap obrer menjava postres i la mainada anàvem afamats de llaminadures. Encara que ens diguessin que feien cucs." Marian Burguès, 1929.
El tio de la figa a Llíria (el Camp de Túria) - comparsa tradicional del Carnestoltes de Llíria, documentada al llibre "Les Carnestoltes de Llíria. La celebració dels humils". El joc consistia en el fet que els xiquets havien d'agafar una figa que aquest personatge portava penjant a l'extrem d'una canya. El personatge anava vestit de forma estrambòtica, amb roba vella i esquinçada; calçat, possiblement, amb espardenyes d'espart. Feia servir una vara, de lledoner o canya, com a eina dissuasiva cada vegada que els xiquets intentaven agafar la dolça i nutritiva figa amb les mans i no amb la boca. Fruita, la figa, tan característica del nostre entorn geogràfic. Figues, canyes, margalló, espart, lledoner, palla, elements vegetals utilitzats durant segles amb diversos usos i que a Llíria trobem com uns dels elements definidors de les Carnestoltes locals.
Tio de la Figa a Morella (els Ports) - podem trobar aquesta representació a Morella, encara que fora de l'espai carnavalesc estricte, sinó en les festes de Sant Antoni.
La Figuereta de Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir) - comparsa que apareix el dia de la Festa de l'Ós. És un conjunt de dones que duen uns pals llargs dels que penja un cordill al extrem del qual hi ha una figa. Aquesta comparsa, que és comuna en moltes poblacions catalanes, recompensa amb una figa la boca que n’aconsegueix una. Les dones de Sant Llorenç de Cerdans, però, emulant els homes de la Carriola, de tant en tant aborden un home i li empastifen la cara amb una figa, provocant la sorpresa i excitació de la víctima. El lema de les Figueretes era "Sem pas vingut aquí per nos fer menjar la...", en referència a les botifarres dels Botifarrons, però darrerament s'ha convertit en el molt més neutre "L'ós és bo cuit amb figues".
|
|
|
|
ECOSISTEMA
