|
|
|  | La principal creença subjacent al costumari de la Festa de Sant Joan és que l'aigua "canvia d'estat" durant els dies propers al solstici d'estiu, el 21 de juny. Hom creu que durant aquest temps l'aigua és benefactora, adquireix propietats remeieres, allunya el mal, i pot ajudar a guarir malalties (especialment les cutànies), així que convé estar-hi en contacte per aconseguir salut i sort. Aquesta creença ha originat una gran quantitat de costums festius, com els banys en fonts, mar i rius, les batalles festives amb aigua, i també ordalies de tipus amorós. Així, hom creu que qui pren un bany o es posa en contacte amb l'aigua la mateixa Nit de Sant Joan, en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, i molt especialment la de la pell. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" ho deixa ben clar. Les creences sobre les virtuts remeieres de l'aigua valen per l'aigua dolça, l'aigua de mar i també per la rosada, i també les trobem en altres festes d'estiu, fins a mitjans de juliol. |
El solstici d’estiu, l’aigua i Masaru Emoto - aquests canvis són els que experimenta l’estructura molecular de l’aigua i les plantes, el dia del solstici (potser per influència del Sol més alt, o de la nit més curta), i els que estaria bé que algún científic, algun dia, ens demostrés que existeixen. De ben segur que seria una porta d’entrada a la celebració santjoanera per a moltes persones que recelen de les creences populars perquè es pensen que es tracta de “supersticions”.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
