|
|
| Ball parlat que escenifica la lluita simbòlica entre dues faccions, una de musulmans i l'altre de cristians. Aquest tipus de ball s'ha vingut representant com a mínim des de finals del segle XVIII. N'hi ha referències a Alcoi, l'Arboç, l'Espluga de Francolí, Cervera, Igualada ("La Patera"), la Llacuna, Moja, Pacs, Pontons, Sant Jaume dels Domenys, Sant Martí Sarroca, Torrelles, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, entre d'altres. |
Ball de Moros i Cristians de Lleida (el Segrià) - la primera data coneguda d’un element festiu que ens aproxima al ball de Moros i Cristians és el ball d’espases que actuà en les festes de proclamació de Carles IV el 1789. El Ball de Moros i Cristians torna a aparèixer l’any 1899 per la festa major, on el programa parla de l’actuació al pregó i a la processó de Sant Anastasi, juntament amb els gegants i els nans i encara el dia 12 de maig tornaren a sortir les diferents comparses/balls populars. Es va recuperar l'any 2010 per la sortida del Pregó (Dijous de Festa Major de Sant Anastasi) a la tarda, i a la processó de Sant Anastasi (Dimarts de Festa Major de Sant Anastasi): dia 11 de maig al matí i a la tarda.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|