|
|
|  
|
| La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Pot tenir diverses formes i denominacions però el seu element identificador, el que la diferencia d'altres tortells festius, és la presència d'un o més ous (durs o de xocolata). Com a cavitat engendradora de vida, l'ou és el símbol còsmic de la fecundació, la creació i la resurrecció en quasi totes les cultures. El costum de fer un regal al fillol per Pasqua està documentat des del segle XV i té les seves arrels en pans rituals. Hi ha dos tipus de mones pasquals: les pròpies dels flequers, que són rodones com coques o tortells, i les dels pastissers, que estan fetes sobre la base d'un pa de pessic o exclusivament amb grans figures de xocolata. A banda dels ous sovint porten pollets, plomalls i figures populars de l'univers infantil. |
| | La mona de Pasqua
A cada casa
La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous. |
Mona Gran a la pastisseria Partegàs de La Garriga (el Vallès Oriental) - era tradició fer cada any una Mona Gran, que es mostrava a l'aparador uns dies abans de Pasqua. A la pastisseria Partegàs de La Garriga n'hi solien tenir de ben divertides, fetes sempre amb xocolata i artesanalment, i sovint amb un reivindicatiu to polític.
El dolç valencià de Pasqua més conegut - vídeo de Tasta'l d'ací amb explicació per fer aquest dolç de Pasqua que té diversos noms. Al sud del País Valencià s'anomena tonya, mentre que a La Safor i La Ribera en diuen panou.
Mones de Sara a Barcelona (el Barcelonès) - la mona barcelonina, que s´ha anat escampant per tot el país, en la seva versió de pastís de sara (pa de pessic recobert amb mantega i ametlles), sense els adorns d'ous i plomes que caracteritzen la mona de Pasqua, es fa tot l´any. La sara -per a mi una de les grans aportacions de la pastisseria catalana- va ser inventada pels confiters barcelonins, al s. XIX en ocasió d´una visita de la gran actriu francesa Sara Bernhardt a Barcelona
El "sarvatxo" a Tavernes de la Valldigna (la Safor) - a diferents poblacions de La Safor (com Tavernes de la Valldigna) per Pasqua es regala el sarvatxo, una mona amb forma de saure amb un ou dins del que figura ser la boca de l'animal. Sarvatxo prové de fardatxo, mena de rèptil tipus llangardaix o cocodril.
Cançons de la mona de Pasqua a Xàbia (la Marina Alta) - a Xàbia, Gata i altres poblacions de la Marina Alta es canta "A berenar la mona, xiques qui me'n dóna; a berenar el mico xiques que bonico".
Sarvatxo de Pasqua a Cullera (la Ribera Baixa) - el primer dia es menja la mona, que en aquesta població té forma de "sarvatxo" (fardatxo) i un ou a la boca. Els infants trenquen l'ou al front de la xica que els agrada. El segon dia es menja el mico, un panou xicotet amb un ou. I el tercer dia de Pasqua, es fa una xocolatà amb panou.
Sarvatxo de Pasqua a Tavernes de la Valldigna (la Safor) - amb forma de llangardaix i un ou dur a la boca, que l'infant ha de trencar al front.
La manjoia, la ‘joia’ de la Sénia (el Montsià) - mona típica de la Sénia, pa amb ous, sucre, s'omple amb cabell d'àngel, crema o xocolata que es consumeix el dia de Pasqua Florida.
Mona de Pasqua - vídeo amb instruccions per elaborar una mona de Pasqua al programa Cuines de TV3.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
Les nostres mones
López, Màrius / Associació cultural les Set Piques
Llibret que tracta sobre la tradició de les mones a la comarca del Montsià, ...
|
|
|
| |
Dolços valencians
Peiró Sanchis, Chelo / Llibres de la Drassana
La rebosteria valenciana és un univers gastronòmic ric i variat que Chelo ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
