|
|
|  
|
| Celebració que té lloc el divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, i coneguda també amb el nom de Processó dels Dolors. Es tracta d'una processó que protagonitzen els passos o misteris que subratllen els dolors que patí Maria al conèixer el destí del seu fill, i especialment, el de la Dolorosa, una imatge o talla de la Mare de Déu que plora en solitud. En aquelles poblacions on no hi ha imatge de la Mare de Déu dels Dolors, es passeja en processó (i malgrat que litúrgicament Crist encara no ha estat clavat a la Creu) el pas de la Pietat, la imatge de la Mare de Déu amb el cos de Jesucrist sense vida als seus braços. A Catalunya, el culte a la Mare de Déu dels Dolors s’inicia a les acaballes del segle XI, tot i que el seu màxim esplendor l’assoleix amb l’expansió de les predicacions dels frares franciscans al segle XV. Hom creu que aquest dia, abans o després de la Processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s'associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu. |
| | Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Bellpuig (l'Urgell)
Bellpuig celebra cada any pels volts del divendres abans de Divendres Sant un cap de setmana festiu que barreja la devoció a la Mare de Déu dels Dolors amb diverses activitats de cultura popular i tradicional, com l’entrega de Premis Valeri Serra i Boldú, la Trobada de Gegants i la Trobada de Bandes de Música. |
| | Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país. |
| | Festa dels Dolors
Mieres (la Garrotxa)
Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble. |
| | Festa i Processó dels Dolors
Besalú (la Garrotxa)
L’escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere. |
| | Processó del Divendres dels Dolors
Amer (la Selva)
Un gran quadre de llum creat amb espelmes al bell mig de la plaça i la imponent presència dels manaies d’Amer són dos dels elements més destacats de la silenciosa processó que cada divendres abans de Rams transcorre pels carrers i places d’aquesta vila selvatana en honor a la Mare de Déu dolorosa. |
| | Processons dels Dolors
Poblats Marítims, Aj. València (l'Horta)
Les processons dels Dolors de la Setmana Santa Marinera de València se singularitzen per unes corporacions d'armats que remeten als soldats francesos que van ocupar València al segle XIX i per la presència d'unes "doloroses vivents", unes xiquetes que representen a la Mare de Déu dels Dolors. |
Processó dels Dolors a Palafrugell (el Baix Empordà) - es celebrà fins el 1966 i fou recuperada l'any 2005. Amb el Septenari, a la missa vespertina de dilluns a diumenge, homilia, commemoració dels Set Dolors i cant de les cobles. Divendres durant el dia, conviden a visitar la imatge de la Mare de Déu i a ofrenar-li flors i a les 19h Via Matris, que recorda el camí de Maria acompanyant el seu Fill, Jesús. La celebració acaba amb una missa pels difunts de la Congregació i la veneració de la imatge de la Dolorosa i amb el cant de la Salve Regina. L’organitza la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, fundada a Palafrugell el 1718. L’actual imatge de la Mare de Déu fou adquirida el 1958 i apadrinada pel matrimoni Ferrer Serra. Telèfon: 972.304.898
Processó dels Dolors a Mataró (el Maresme) - també coneguda amb el nom de Processó de Maria al Peu de la Creu o Processó del Divendres dels Dolors a Mataró. Es caracteritza per la sortida del pas de Nostra Senyora dels Dolors, Reina de Mataró, dura 4 hores, surt de la basílica de Santa Maria, passa pels carrers del centre de la ciutat i arriba fins la Casa de la Germandat Jesús de Captiu i Nostra Senyora dels Dolors al barri de Rocafonda. Aquesta processó està marcada pel negre de dol dels portants i els penitents, la foscor i el recolliment, per la sobrietat i la serenor dels confrares i tots els germans participants han d'anar tapats. Es desenvolupa en el silenci més absolut, només acompanyat per la banda de tambors i cornetes de la confraria i, pel cant d'alguna "saeta" al barri de Rocafonda.
Processó dels Dolors a Peralada (l'Alt Empordà) - té lloc el divendres abans del Diumenge de Rams. La nit del primer divendres de Setmana Santa els homes de la vila passegen dos dels tresors de l'església: la Mare de Déu dels Dolors i la Creu Processal, la històrica creu processional gòtica. La processó està amenitzada per una banda i la coral de Perelada. Al finalitzar l'acte es reparteixen brunyols i garnatxa a tots els assistents. Coneguda també com la Processó del Silenci, es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Telèfon: 972.53.88.40
Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors a l'Eliana (el Camp de Túria) - la festa està organitzada per les clavariesses de la Verge dels Dolors o Doloroses. El divendres abans de Divendres Sant hi ha missa en honor a la verge. Diumenge de Rams és el dia de l'arreplegada de les Doloroses i cercavila amb la Unió Musical de l’Eliana, benedicció de palmes, missa de Passió del Diumenge de Rams, cercavila amb la Unió Musical de l’Eliana fins a la plaça del País Valencià on té lloc una mascletà. A la vesprada té lloc la processó en honor a la Mare de Déu dels Dolors. En finalitzar, focs d'artifici a la plaça del País Valencià amb la interpretació d'albaes a la Verge, a la entrada de l'església, per part d'una de les doloroses i amb acompanyament de dolçaina i tabalet. Telèfon: 96.275.80.30
Processó de les Torxes a Móra d'Ebre (la Ribera d'Ebre) - la imatge de la Mare de Déu dels Dolors del Calvari és portada de l'església de Móra d'Ebre a l'ermita del Calvari.
Processó dels Dolors a Vic (Osona) - es celebra el Diumenge de Rams, al capvespre. La processó surt de l’església dels Dolors que hi ha just darrera la catedral. Amb pas lent i en silenci, tot el seguici (armats, penitents i un bon nombre de persones que acompanyen el pas de la Pietat) fa camí pel casc antic vigatà fins a retornar al lloc de sortida. Aquesta processó, que prové del segle XVIII, és una de les manifestacions de religiositat popular més genuïnes de la comarca d'Osona.
Processó de Divendres dels Dolors a Montcada i Reixac (el Vallès Occidental) A la tarda, inici del recorregut des de la Parròquia de Can Sant Joan, passant pels carrers Bateria, Masia, Molí, Reixagó, Viver, Besòs i Drac. Amb la participació de la Banda d'Armats de Martorelles.
Processó de la Mare de Déu dels Dolors a Lleida (el Segrià) - data del 1753 i hi participen diferents passos representant els set dolors de Maria, armats, vestes de les confraries, penitents, els populars portadors de sant Llorenç i el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors. És un dels actes més destacats de la Setmana Santa lleidatana. Surt de l'Oratori de la Mare de Déu dels Dolors, situat al carrer Cavallers i seu de la Congregació dels Dolors, a les vuit de la tarda del Diumenge de Rams.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Valls (l'Alt Camp) - se celebra el Divendres dels Dolors a la Capella de la Mare de Déu dels Dolors es fa una missa i s'encén un particular perfum propi de la diada. Per a fer el perfum es posa a bullir, a la mateixa capella, una olla de terrissa que conté vi ranci, una cullerada de pols d'encens, una de mirra i una poma amb claus d'espècie clavats. Ho organitza la Reial Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, nascuda l'any 1952. L’any 2007 va recuperar la festa en honor a la Mare de Déu dels Dolors, organitzada antigament per la Venerable Ordre Tercer el Divendres de Passió, amb l’eucaristia, la veneració de la imatge al seu cambril i l’encesa del típic perfum.
Cant dels Dolors de la Setmana Santa d'Ondara (la Marina Alta) - concebuts i creats pel músic i compositor ondarenc Gonzalo Ortolà Marí (1899-1962), els Dolors d'Ondara són una arrelada manifestació de com una composició d'inspiració religiosa ha assolit reconeixement popular i artístic a través del tradicional septenari que precedeix la Setmana Santa ondarenca Telèfon: 96.576.60.00
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
La Processó dels Dolors de Mieres i la representació de la Passió
Diversos autors, / Ajuntament de Mieres i CCG Edicions
Des de mitjan del segle xviii se celebra a Mieres una processó tradicional ...
|
|
|
| |
Imatges dels Dolors
Diversos autors, / Ajuntament de Besalú
Recull visual d'imatges extretes del Fons Molas, de l'arxiu d'imatges de ...
|
|
|
| |
Manual del Congregant
Diversos autors, / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
El Manual del Congregant ha estat i és un llibre imprescindible pel desenvolupament ...
|
|
|
| |
De l'Historial de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú
de Solà-Morales, Josep Maria / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
La història de la Fundació de la Congregació, la seva evolució, peculiaritats, ...
|
|
|
| |
La Congregació dels Dolors de Besalú
Sureda Jubany, Marc / Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
Aquest llibre, fruit d'un llarg treball de recerca científica que es va ...
|
|
|
| |
Els armats dels Dolors
Gràcia, Fernando / Ajuntament de Lleida
Des de 1857, any de la seva fundació i en què començaren a aparèixer com ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Sons dels Dolors
Diversos autors, / Congregació dels Dolors
Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú....
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
