|
|
|  | El ball de pastorets té dos components essencials: en primer lloc és una dansa en la qual els balladors evolucionen colpejant uns bastons llargs i, de l’altra, sol comptar amb uns parlaments burlescos que figuren el diàleg entre uns pastors que arriben a la ciutat després de passar uns dies a la muntanya en contacte amb la natura. |
Ball de Pastorets de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) - surt per la festa major de sant Fèlix. D'origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l'any 1802, però podria ser més antic. Té els orígens en un ball parlat del qual sols han quedat alguns fragments dels parlaments dels diversos pastors que es presentaven al cap de colla, al qual anomenaven Majoral. Consten referències de la seva presència a la Festa Major amb regularitat durant tot el segle XIX
Ball de Pastorets de Tarragona (el Tarragonès) - grups de ball amb diversos personatges i figures dels que es té la primera referència històrica l'any 1633 i que va ser recuperat després del franquisme. Era considerat, juntament amb els Diables, les Dames i Vells i les Gitanes, com un dels quatre balls predilectes dels tarragonins vuitcentistes. A l'arribada a la plaça de la Font els dies 22 i 23 de setembre, per la Festa Major, és de rigor veure l'elevació de la bóta, una figura d'equilibri; per veure la seva representació, ideal la plaça del Rei el 22 a la nit.
Ball de Pastorets de Sant Pere de Ribes (el Garraf) - surt per la festa major en honor a Sant Pau (24 i 25 de gener) i per la festa major en honor a Sant Pere (28 i 29 de juny).
Ball de Pastorets de l'Arboç (el Baix Penedès) - és un ball que trenca amb la resta de modalitats conegudes pel fet de presentar el ball com una dansa de quatre parelles de pastores i pastors.
Ball de Pastorets de Reus (el Baix Camp) - dansa del seguici que mostra les evolucions d’una colla de pastors –segons reflecteix la seva indumentària idealitzada– que ballen colpejant els seus pals o bastons llargs, formant diverses figures: fileres, ponts… i que acaba amb l’enlairament del rabadà. A Reus, la referència més antiga que tenim d’aquest ball correspon a la festa major de 1725. El trobem esmentat altres cops al segle XVIII. El ball, però, no sembla vinculat a cap gremi. Tot i que es fa difícil copsar la seva continuïtat, sembla que el ball va anar sortint regularment fins a començaments del segle XIX. Les darreres notícies documentals són per les festes per la jura d’Isabel II, el 1833, i el 1850, a la festa major de Sant Pere i pel trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari.
Ball de Pastorets de Sitges (el Garraf) - es documenta a la vila de Sitges des de l’any 1853. A la vila de Sitges aquest ball es compon de set pastorets, un rabadà i un majoral i actualment l’edat dels seus components és de dotze fins a vint-i-cinc anys. El rabadà és el més jove i el majoral acostuma a ser el més gran. La bóta és l'estructura que es forma amb els bastons encreuats i a sobre hi puja el rabadà per dir el seu vers. Aquest també és un ball amb versos que s'interpreten, amb la seva característica tonada i tot fent petar la bassetja, la vigília de Sant Bartomeu després de la sortida de les dues. Durant la matinal infantil de Santa Tecla a Sitges, el dia 23 de setembre, una colla infantil representa aquest ball.
Ball de Pastorets de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - el vestuari dels pastorets, és camisa i pantaló blancs armilla blanca guarnida amb flors de colors, faixa vermella, mocador de cap de colors virolats i un sarró i una carabassa penjades a les espatlles. Acostumen a anar acompanyats de sac de gemecs i flabiol i té tres tonades diferents que corresponen a cadascuna de les evolucions del ball. A Vilanova aquest ball està documentat des de mitjans del segle passat tot i que sembla provat que es molt més antic, l'Agrupació de Balls Populars el va recuperar l'any 1980 data des de la qual no ha deixat de sortir per la Festa Major.
Ball de Pastorets del Vendrell (el Baix Penedès) - al Vendrell, el Ball de Pastorets està datat per primer cop el 1846, en una crònica del Diari de Barcelona del 30 de juliol. Durant els segles XIX i XX hi ha altres referències documentals, però no és fins al 1995 quan una entitat folklòrica del Vendrell recupera el ball, tot i que, anys més tard, torna a desaparèixer. L’any 2006, amb la creació de L’Embarcada, un grup de 19 joves amb ganes d’emprendre una nova iniciativa va recuperar el Ball de Pastorets com a secció de l’agrupació.
Ball de Pastorets d’Igualada (l'Anoia) - la recuperació del Ball de Pastorets d’Igualada es va presentar el 2010. Tot i això, no va ser fins al 2011 que van actuar per primera vegada amb el ball parlat i quatre coreografies elaborades a la Festa Major d’Igualada. El Ball de Pastorets, a part de diverses coreografies també compta amb un ball parlat amb un repertori de personatges: rabadà, majoral, filosa i pastors. En aquest ball parlat es reciten versos on s'escenifica la vida del grup de pastors. Per acabar aquest ball es realitzen les figures del pont i la bóta.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
