|
| La Mare de Déu de les Neus ha estat tradicionalment venerada com a protectora contra els efectes devastadors de les tempestats, dels llamps i, especialment, contra el mal que les pedregades i calamarsades puguin fer en els camps. Hom creu que el nom de les "Neus" prové d'aquesta relació amb els fenòmens meteorològics de la calamarsa, el llamp i la pedra estiuenca. Havia estat costum en algunes esglésies, com la dels sants Just i Pastor de Barcelona, que en l’acte litúrgic del dia 5 d’agost, es simulés una gran pedregada amb el llançament de milers de confits dins el temple, amb el trencament de la monotonia que suposava això entre els fidels i el rebombori que provocava tal explosió blanca dins els recinte sagrat. En alguns indrets es fan "Pedregades de caramels" en referència a les pedregades de les que hom creu que protegeix la Mare de Déu de les Neus. |
| | Festa de les Neus Pla de Santa Maria (l'Alt Camp) No totes les calamarsades de principis d'agost tenen conseqüències nefastes pels municipis on cauen. Al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, s’han empescat un acte que, en el marc de la Festa Major de les Neus, converteix les pedres en sucre dolç i les temibles pedregades en una desitjada pluja de caramels. |
Sostre de foc de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - pels volts del 5 d’agost. Una de les colles que va actuar als primers correfocs, el Ball de Diables de Vilanova, organitza l'acte. El Correfoc de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú (que data de l’any 1992) consta de quatre parts ben diferenciades: l’encesa inicial del Vano de Foc a la plaça de les Neus, un recorregut pels carrers de la vila (Pont del Nin, la Rambla Principal, etc), l’encesa final i el Sostre de Foc, un impressionant muntatge pirotècnic que que al·ludeix a les tronades estiuenques i cobreix tota la plaça de la Vila amb carretilles i sortidors. També hi participa el Drac.El primer Sostre de Foc es va fer l’any 1994. Hi participen les cinc colles de diables i dracs de Vilanova i dues colles convidades.
|
|
|
|
|
| | | |