|  | Els simiots són uns éssers perillosos que viuen als boscos muntanyencs, dalt dels arbres. Etimològicament derivada de simi, la paraula simiot o semiot probablement fa referència als monos o simis, i per extensió als óssos i llops que en d’altre temps habitaren les muntanyes catalanes i que provocaven tot tipus d’entremaliadures, especialment furts, contra els hortolans i pagesos. Els simiots també atacaven als infants dels pobles que després es trobaven morts al bosc. Com a animal mitològic, els simiots han estat vistos com uns éssers molt perillosos per als homes que tenen una conducta poc respectuosa amb els arbres i el bosc. Els simiots tenen el poder de provocar tempestes amb pedregades, grans cops de vent, boira espessa i altres fenòmens meteorològics adversos. |
Simiots a Arles de Tec (el Vallespir) - corren per les muntanyes del Pirineu català, sobretot pel Vallespir. Fa mil anys, a Arles del Tec, foren acusats de fer-ho malbé tot i de raptar criatures, fins que, portades de Roma, les relíquies dels sants Abdó i Senén els van foragitar; d’aleshores ençà es guarden en un sarcòfag, d’on cada 30 de juliol —festa major de la vila— se n’extreu una aigua de grans virtuts remeieres. Antigament ben avinguts amb els humans, els simiots, genis de les boscúries i senyors de la feram que hi habita, ara viuen dalt dels arbres, però la nit de cap d’any deambulen pels camins foravilers.
Simiots a Besalú (la Garrotxa) - a l’església de Besalú es conserven uns "simiots" en molt bon estat: un dels simiots es menja una cabra i l’altre una figura humana.
Somiots a Santa Pau (la Garrotxa) - la tradició popular justifica la devoció i homenatge als sants Abdó i Senen a unes circumstàncies que varen esdevenir en els indrets de la baronia. El terme havia estat envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots". Llur dany era incalculable: espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, etc. Per a alliberar-se'n, feren el vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu la capella pública sota la invocació d'aquests dos sants.
Simiots a La Jonquera (l'Alt Empordà) - els simiots, mig bèsties mig persones, banyuts i amb dents com ganivets, llargues urpes i cua, i tan peluts que només se'ls veia ulls i les dents. El seu rei és set vegades més pelut que tots i va guarnit amb brins d'herba. Vivien dalt dels arbres prop del castell de Rocabertí a La Jonquera, Alt Empordà.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
