|
|
| Personatges fantàstics, pertanyents a l'imaginari popular, que apareixen durant la Nit de Sant Joan i les nits de lluna plena aprop d'indrets boscosos on hi ha aigua: rius, fonts, balmes, estanys i especialment, salts d'aigua i gorgs. La visió d'aquests genis de lloc femenins i de tipus aquàtic es produeix per efecte de la ingesta de determinades plantes enteògenes, com la belladona, o bé havent begut ungüents especials fets a partir de combinacions d'altres herbes amb propietats psicoactives. Les dones d’aigua, també conegudes localment per goges, aloges o paitides, apareixen en forma de belles i seductores nimfes que poblen el medi aquàtic i que aquesta nit estenen uns grans llençols blancs davant dels llocs on viuen, especialment aprop de salts d'aigua i els gorgs. Al mar, els personatges que apareixen són sirenes i encantades. |
Dona d'aigua a la Viquipèdia - les dones d'aigua (també dites encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d'ulls blaus o verd maragda. Tenen llargues cabelleres daurades o pelroges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, que destrenades cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d'haver-ne vist d'alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapades a les belles formes del seu cos, o també amb túniques molt blanques o d'or empal·lidit. Gorg de la goja a Sant Miquel del Fai (el Vallès Oriental) - la màgia d'aquest indret ha donat pas a moltes històries. Hi ha moltes llegendes que fan referència a dones, com una de cent donzelles que van ser entregades a un moro. Dones d'aigua a les Estunes (el Pla de l'Estany) - aprop de l'estany de Banyoles diuen que hi ha un regne de dones d'aigua situat al Bosc de les Estunes. Les goges, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien festes o bé hi filaven tota la nit. Tenien els seus palaus entre les esquerdes de les roques. Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la seva presència. Catau de goges a l'estany de Noedes (el Conflent) - als gorgs (o estanys) de Noedes -que comprenen el gorg Estelat i el gorg Blau- conten que hi ha el catau de les goges. S'enfurismen quan algú gosa entrar en el seu indret. Es diu que un dia una fada s'enamorà d'un xicot i el captivà, l'ullprengué amb la blavor de l'estany amb la intenció d'endur-se'l al seu palau, dessota les aigües, però l'encanteri causà la mort del seu estimat. Goges al Gorg Blau de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) - a Torroella de Montgrí hi ha l'anomenat "gorg blau" on molts homes s'hi han ofegat sense deixar cap rastre, intentant perseguir la bellesa de les dones d’aigua. Les Dones d’Aigua de La Foradada a Cantonigrós (Osona) - fa molts i molts anys, tants que la gent no sap dir quants, corria la veu que en el Gorg de la Foradada hi vivien unes dones d´aigua. Aquestes fades habitaven en les profunditats de les aigües, on tenien el seu regne. Però les nits de lluna plena sortien a la superfície per sentir la suavitat de l´aire i prendre els raigs de lluna.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|